Vés al contingut

Minairó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Minairó (desambiguació)».
Infotaula personatgeMinairó
Tipusgeni familiar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana i mitologia aragonesa Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimManairó, Menairó, Mineiró, Petit, Martinet i Diablorí Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Equivalentboiet, fameliar, homenet, homenet de colzada, diaplerón, mamarro i galtzagorri Modifica el valor a Wikidata
FraseQuè farem? Què direm? Modifica el valor a Wikidata

Un minairó, també anomenat manairó, menairó o mineiró segons la zona, és un ésser fantàstic de mida diminuta propi de l'imaginari popular català, especialment conegut a Andorra i l'Alt Pirineu (l'Alt Urgell, el Pallars, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya), però també al País Valencià i les Illes Balears. Emparentat amb la gran família dels follets,[1] es tracta d'un personatge molt present a la mitologia dels Pirineus que es pot trobar, sota diferents noms però amb les mateixes característiques, des de Catalunya fins al País Basc.[2][3]

Creences

[modifica]

En general, es diu que els minairons neixen de l'herba menaironera, anomenada també herba de Sant Joan, ja que floreix i grana la nit del solstici d'estiu.[4] Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar humans al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Són remenuts i en caben milers en un canó d'agulles o en un canó de canya, i quan l'amo el destapa en surten exigint «què farem?, què direm?».[5] Si no els hi manes feina et maten. Moltes de les tarteres dels Pirineus han estat obra d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canó i, desesperat en veure'ls demanar feina, els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.[6]

Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canó dels minairons i gràcies a això la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple a les cases Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de La Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.

Denominacions

[modifica]

Aquests éssers són presents en la mitologia de l'Alt Urgell, Andorra, el Pallars, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, l'Alt Aragó i el País Basc amb diferents noms,[6] i també a les Illes Balears i el País Valencià, on són la mateixa cosa o de la mateixa família. Entre els molts equivalents presents en aquestes mitologies d'arrel pirinenca hi ha els següents:

Figurants disfressats de galtzagorri al País Basc
[modifica]

A Les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) hi ha l'anomenada "Ruta dels minairons": prop de la planúria de Taús, vora el Serrat de les Cordes, hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc l'autoria de la qual s'atribueix popularment als minairons.[14] També hi ha una 'Ruta dels minairons' al Pont de Suert[15] i un 'Bosc dels Menairons' a l'anomenada 'Ruta Macarulla' de Pal, a Andorra.[16]

Presentació del nanosatèl·lit català 'Minairó' el 2023

La sèrie televisiva d'HBO i S4C Animated Tales of the World, que emetia episodis de dibuixos animats sobre contes populars de tot el món,[17] va emetre el capítol The Manairons, A Tale from Catalonia el novembre del 2003.[18] L'episodi es va emetre en català al Club Super3 del K3 el desembre del 2004, amb el títol d'Els Manairons, dins la sèrie "Contes animats d'arreu del món", adaptació de l'original d'HBO.[19]

Del 2003 al 2023 va funcionar al Fort Pienc de Barcelona el restaurant Manairó, dirigit pel xef Jordi Herrera, que va arribar a obtenir una Estrella Michelin.[20] Herrera li va posar aquest nom al restaurant pels seus dos fills, a qui els agradaven molt aquests personatges.[21]

La cançó L'amo del tros de La Carrau, inclosa en l'àlbum Quin Bon Bori de 2004, parla dels minairons i de com l'hereu d'un mas prospera en trobar un canó d'agulles ple de minairons.[22]

La sèrie de còmics El ciclo de Irati de Juan Luis Landa i Jon Muñoz, publicada de 1995 a 1997 per Glénat, barreja història i ficció en una epopeia ambientada al Pirineu basc durant el segle VIII, amb profusió d'elements de la mitologia basca. Al primer tom, El despertar del Autza, hi apareixen els galtzagorri, als quals s'encarrega, en sortir d'un canó d'agulles, que construeixin un castell a les muntanyes.[23] La pel·lícula Irati de Paul Urkijo (2022) reflecteix tot aquest imaginari.

A l'abril del 2023, la Generalitat de Catalunya va presentar oficialment el tercer nanosatèl·lit català, el qual es va anomenar 'Minairó' arran d'una consulta feta entre els espectadors de l'InfoK del canal SX3.[24]

Al setembre del 2025, 3Cat va presentar un nou videojoc juvenil per a videoconsola anomenat 'Manairons'. La versió completa del joc, que conté nombroses referències a la cultura catalana, es publicarà a començaments del 2026.[25][26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Coll, Pep. «Minairons». A: Muntanyes Maleïdes. Ed. 2010. Barcelona: Empúries, 1991, p. 98/424. ISBN 9788497875035.
  2. ↑ «Una ruta de conte, les terres dels Minairons». femturisme.cat. [Consulta: 24 febrer 2012].
  3. ↑ Pujol, Josep Maria. «Dimonis i menarions». A: Això era i no era: Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2014-03-03, p. 300-301. ISBN 9788484242574.
  4. ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
  5. ↑ «Una ruta de conte, les terres dels minairons». femturisme.cat. [Consulta: 24 setembre 2025].
  6. 1 2 3 «menairó». mot a mot, 30-06-2009.
  7. ↑ Casanova Coll 2000: «2.1. Menairons» p. 67-115
  8. ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XXXVIII. La fal·lera dels menairons». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 114-117 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
  9. ↑ Casanova Coll 2000: «Joanet» p. 241-243
  10. ↑ «minairons». Cada dia un mot. RodaMots - Xarxa de Mots, 16-09-2005. [Consulta: 16 novembre 2018].
  11. ↑ Casanova Coll 2000: «2.4. Petits i Martinets» p. 137-141
  12. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Boiet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  13. ↑ Navarro López, José Miguel. Diccionario de signos, símbolos y personajes míticos y legendarios del Pirineo aragonés (en castellà). Prames, 2018, p. 111. ISBN 978-84-8321-889-1.
  14. ↑ «La ruta dels minairons» (PDF). elcami.cat. El Camí, 21-06-2016. [Consulta: 24 setembre 2025].
  15. ↑ «La Ruta dels Minairons». visitaelpontdesuert.com. [Consulta: 24 setembre 2025].
  16. ↑ «Ruta Macarulla: El bosc dels Menairons». totnens.cat. [Consulta: 24 setembre 2025].
  17. ↑ «Animated Tales of the World» (en anglès). hohoentertainment.com. [Consulta: 19 setembre 2025].
  18. ↑ «The Manairons (Home Box Office, S4C)» (en anglès). bcdb.com. Big Cartoon DataBase (BCDB). [Consulta: 27 desembre 2021].
  19. ↑ «Contes d'arreu del món produïts per 13 televisions, entre les quals TVC, aquest Nadal al K3». 3cat.cat. 3Cat, 17-12-2004. [Consulta: 19 setembre 2025].
  20. ↑ «Jordi Herrera (ex Manairó): com es pot tornar després d'una mort i un tancament Un xef atípic, traçut, constructor d'aparells: va tancar el restaurant Manairó, que havia aconseguit una estrella, fa un any». El Periódico, 22-07-2023 [Consulta: 7 juliol 2024].
  21. ↑ Botaya, Guillermina. «Jordi Herrera: Manairó» (en castellà). Madrid Fusión. [Consulta: 7 juliol 2024].
  22. ↑ La Carrau. «L'amo del tros». viasona.cat. Viasona, 2004. [Consulta: 19 setembre 2025].
  23. ↑ Landa, Juan Luis. El despertar del Autza (en castellà). Barcelona: Ediciones Glénat, SL, 1995, p. 11-12, 21-22 (El ciclo de Irati). ISBN 84-88574-74-6.
  24. ↑ «El Govern engega la tercera missió satel·litària de l'Estratègia NewSpace de Catalunya, que s'enlairarà aquest mes d'abril». govern.cat. Govern de Catalunya, 03-04-2023. [Consulta: 24 setembre 2025].
  25. ↑ «3Cat estrena “Manairons”, un nou videojoc juvenil en català que situa l'acció als Pirineus». elnacional.cat. El Nacional, 23-09-2025. [Consulta: 24 setembre 2025].
  26. ↑ Lleonart i Fernàndez, Arnau. «3Cat publicarà ‘Manairons’, un nou videojoc per a les principals videoconsoles». vilaweb.cat. VilaWeb, 23-09-2025. [Consulta: 24 setembre 2025].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Minairó&oldid=36798152»