Mena de ferro
Les menes de ferro són les roques i minerals de les quals es pot extreure, de manera econòmica, ferro metàl·lic. Les menes generalment són riques en òxids de ferro i el seu color varia des de gris fos, groc brillant, porpra fosc a vermell rovellat. el ferro es pot trobar normalment en forma de magnetita, hematita, goethita, limonita o siderita. L'hematita en alguns casos pot contenir fins a un 66% de ferro. El 98% de les menes de ferro es fan servir per produir acer.[1] El ferro és el metall més usat en l’àmbit mundial - l'acer, del qual les menes de ferro són l'ingredient principal, representa gairebé el 95% de tot els metalls que es fan servir cada any.[2]
La mineria del ferro implica moure enormes quantitats de mena de ferro i residus. Els residus provenen de dues fonts, roca mare de la mina que no és mena de ferro i minerals no desitjats (ganga) Els primers són trets de la mina i apilonats i la ganga se separa durant el procés de beneficiació.
La mineria de ferro és un negoci amb un marge econòmic baix, ja que el ferro té un valor econòmic significativament més baix que els metalls bàsics.[3] Necessita una inversió de capital alta i requereix invertir en infraestructures com la de ferrocarril per a transportar la mena de ferro a un port de mar o una altra destinació.[3] Per aquest motiu la mineria de ferro està concentrada en poques empreses.
Fonts[modifica]
El ferro metàl·lic és pràcticament desconegut en la superfície de la Terra excepte en l'al·leació amb níquel dels meteorits i en xenolits del mant profund de la Terra. Encara que el ferro sigui el quart element més abundant a l'escorça terrestre, un total del 5%, la majoria es troba en forma de silicats o més rarament en forma de carbonats minerals. Les barreres termodinàmiques per separar el ferro pur d'aquests minerals són grans i es necessita molta energia.
Abans de la revolució Industrial la major part del ferro pur s'extreia de la goethitat, mentre que en les societats prehistòriques de clima tropical feien servir la laterita com a font de ferro. A partir de la industrialització es va fer servir predominantment els dipòsits miners d'hematita. Amb l'esgotament d'hematita després de la Segona Guerra Mundial als Estats Units es va recórrer a minerals menys rics en ferro com la taconita. També sovint es fa servir la magnetita, ja que el seu magnetisme fa que se separi fàcilment dels minerals de la ganga i aconseguir ferro amb poques impureses.
Formacions de ferro en bandes[modifica]
Les formacions de ferro en bandes (BIF) són roques sedimentàries que han patit una metamorfosi posterior, estan compostes predominantment per minerals de ferro i sílice, el mineral de ferro que presenten pot ser la siderita però els utilitzats com a mena contenen els òxids d'hematita o magnetita.[4] Aquestes formacions de ferro en bandes es coneixen com a taconita. El percentatge de ferro econòmic per la magnetita està al voltant del 25%.
Producció i consum[modifica]
| Estat | Producció |
|---|---|
| Xina | 820 |
| Austràlia | 470 |
| Brasil | 250 |
| Índia | 150 |
| Rússia | 105 |
| Ucraïna | 73 |
| Estats Units | 54 |
| Sud-àfrica | 40 |
| Iran | 35[6] |
| Canadà | 33 |
| Suècia | 24 |
| Veneçuela | 20 |
| Kazakhstan | 15 |
| Mauritània | 11 |
| Altres països | 43 |
| Total mundial | 1690 |
Notes[modifica]
- ↑ «IRON ORE - Hematite, Magnetite & Taconite». Mineral Information Institute. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2006. [Consulta: 7 abril 2006].
- ↑ Iron ore pricing emerges from stone age, Financial Times, October 26, 2009
- ↑ 3,0 3,1 Iron ore pricing war, Financial Times, October 14, 2009
- ↑ Harry Klemic, Harold L. James, and G. Donald Eberlein, (1973) "Iron," in United States Mineral Resources, US Geological Survey, Professional Paper 820, p.298-299.
- ↑ «U.S. Geological Survey». [Consulta: 29 gener 2008].
- ↑ http://www.bgs.ac.uk/mineralsuk/commodity/world/home.html
Referències[modifica]
- Gordon, Robert B. American Iron 1607-1900. The Johns Hopkins University Press, 1996.
- Rostoker, William; Bronson, Bennet. Pre-Industrial Iron: Its Technology and Ethnology, 1990.
- Turner, Thomas. The Metallurgy of Iron. 2a edició. Charles Griffin & Company, Limited, 1900.
- Kato, Makoto and Susumu Minowa «Viscosity Measurement of Molten Slag- Properties of Slag at Elevated Temperature (Part 1)». Transactions of the Iron and Steel Institute of Japan. Nihon Tekko Kyokai [Tòquio], 9, 1969, p. 31–38.
- Rosenqvist, Terkel. Principles of Extractive Metallurgy. McGraw-Hill Book Company, 1983.
- Rostoker, William; Bronson, Bennet; Dvorak, James «The Cast-Iron Bells of China». Technology and Culture. The Society for the History of Technology, 25, 4, 1984, p. 750–767. DOI: 10.2307/3104621.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mena de ferro |