Mines de Rammelsberg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Mines de Rammelsberg, ciutat històrica de Goslar i Sistema hidràulic de l'Alt Harz
Rammelsberg.jpg
Mines de Rammelsberg
Dades bàsiques
Tipus mining museum i geòtop
Forma part de Mines of Rammelsberg, Historic Town of Goslar and Upper Harz Water Management System
Característiques
Altitud 635 m
Ubicació
Regió/prov. Europa i Amèrica del Nord
Localització Baixa Saxònia
Alemanya Alemanya

51° 53′ 15″ N, 10° 25′ 54″ E / 51.8875°N,10.431666666667°E / 51.8875; 10.431666666667
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1992 (16a Sessió), Criteris PH: (i),(iv)
Extensions 2010
Identificador 623
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Les mines de Rammelsberg formen part del patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, situat a prop de la localitat alemanya de Goslar, on hi ha una continuïtat en l'extracció de minerals en un període de més de 1.000 anys. Rammelsberg és una muntanya amb un cim que està a 636 metres sobre el nivell del mar.

Història[modifica]

Molí d'aigua subterrània

La història minera de Rammelsberg ocorre com un procés continu en diferents fases. Inicialment el producte principal fou el mineral de plata, després el coure i, finalment, el plom. L'esgotament de les mines fou a la dècada dels 80 i es van tancar el 1988. El mineral contenia una mitjana de 14% de zinc, 6% de plom, 2% de coure, 1 g/t d'or i 140 g/t de plata.[1]

La mineria a Rammelsberg s'esmenta per primera vegada a la Res gestae saxonicae per part del cronista saxó Widukind de Corvey cap a l'any 968. Recents descobriments arqueològics en el lloc de la Duna (prop d'Osterode) suggereixen que, de fet, la mineria ja havia començat 2.000 anys abans. En capes d'assentaments antics datats al segle III o IV aC, situades a uns 30 km al sud de Rammelsberg, es troben equips preindustrials de fosa on encara hi havia mineral, que podria ser clarament identificat com a mineral de Rammelsberg.

Atret per la presència de la plata, l'emperador Enric II ja des de l'any 1005 tenia un Kaiserpfalz (palau imperial) construït al vessant sud de Rammelsberg; les mines continuen sent patrimoni imperial i posteriorment es van cedir a la ciutat imperial de Goslar. El 1552 els drets miners finalment va passar a Enric V de Brunsvic-Lüneburg. En tota la història de la mina de Rammelsberg s'han extret de la muntanya prop de 27 milions de tones de mineral.

Museu[modifica]

Després del tancament de les mines per part de l'empresa Preussag es va crear un museu per preservar el patrimoni i per mostrar la història de les mines i de l'equipament industrial. El museu és un punt de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial.

Referències[modifica]

  1. Large D, Walcher E. «The Rammelsberg massive sulphide Cu-Zn-Pb-Ba-Deposit, Germany: an example of sediment-hosted, massive sulphide mineralisation». Mineralium Deposita, 34, 1999, pàg. 522–538. DOI: 10.1007/s001260050218.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mines de Rammelsberg Modifica l'enllaç a Wikidata

Pàgina web oficial