Mini e Mero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMini e Mero
lang=ca
Mini e Mero el 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1972
Data de dissolució o abolició2018 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereFolk Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per

Mini e Mero va ser un duo de cantautors gallecs originaris de la comarca de la Terra Chá, província de Lugo. El conformaven Xosé Luis Rivas Cruz (Mini) i Baldomero Iglesias Dobarrio (Mero), músics, poetes, mestres i investigadors del folklore i la cultura tradicional gallega. Eren també membres històrics de Fuxan os Ventos[1] i components de A Quenlla.

Trajectòria[modifica]

A part de la seva producció discogràfica amb els grups citats, havien participat també junts o per separat en d'altres discs de música gallega, com el Quiquiriqui, produït el 2006 per l'Asociación de Gaiteros Galegos, i en obres teatrals com Pan, catro propostas arredor da malla.[2]

Cal destacar la seva tasca en la recopilació de contes, llegendes, refranys, dites populars o poemes, principalment de la seva Terra Chá natal i de les zones on exercien la seva feina com a mestres: Mesía (Mero) i Boimorto (Mini).

L'arxiu sonor fruit d'aquest treball va ser cedit al Museo do Pobo Galego per a la seva digitalització i incorporació a l'Arquivo do Patrimonio Oral da Identidade (APOI), disponible a la web del museu. En el camp educatiu són autors de diversos llibres de text de ciències socials, naturals i gallec per a l'ensanyemnt infantil i de primària.

L'abril de 2009 se'ls va concedir per unanimitat el Pedrón de Ouro com a reconeixement a la seva trajectòria de quaranta anys d'investigació musical, guardó que van rebre el 24 de maig de 2009.[3][4]

El novembre de 2018 van posar fi a la trajectòria del grup per desavinences personals.[5]

Obres[modifica]

Mini e Mero en un concert al castell de Doiras el 2017

Llibres conjunts[modifica]

Discografia conjunta[modifica]

  • Nadal en galego (1999)
  • Cantos, coplas e romances de cego (1998)[6]

Reconeixements[modifica]

  • VII Edició dels Premis San Martiño de nomalización lingüística (1997), a l'Ajuntament de A Estrada.
  • Pedrón de Ouro (2009)[7]
  • X Edició del Premi Ramón Piñeiro; Facer País (2011)[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]