Minineptú

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un minineptú (de vegades anomenat nan de gas o planeta transicional) és un planeta més petit que Urà i Neptú i superior a 10 vegades la massa de la Terra. Aquests planetes tenen gruixudes atmosferes d'hidrogen i heli, probablement amb capes profundes de gel, roca o oceans líquids (fets d'aigua, amoníac, una barreja de tots dos, o elements més pesats i volàtils). Tenen petits nuclis fets de components de baixa densitat. [1] Els estudis teòrics de tals planetes es basen lliurement en el coneixement sobre Urà i Neptú. Sense una atmosfera densa, que es classificarien com un planeta oceà.[2] Una línia divisòria estimada entre un planeta rocós i un planeta gasós és de prop de dos radis de la Terra,[3][4] però per a la massa, pot variar àmpliament per a diferents planetes en funció de les seves composicions. La massa pot variar des d'un mínim de dues vegades la massa terrestre fins a un màxim de 20 vegades la massa terrestre.

S'han descobert diversos exoplanetes que possiblement són nans de gas, basant-se en les masses i densitats conegudes. Per exemple, Kepler-11f[1] té una massa de 2,3 vegades la massa terrestre, però la seva densitat és la mateixa que la de Saturn, la qual cosa implica que aquest planeta és una nan de gas amb un oceà líquid envoltat d'una espessa atmosfera d'hidrogen i heli, i només un petit nucli rocós. Tals planetes no han d'orbitar gaire a prop de la calor dels seus estels mare, d'aquesta manera l'espessa atmosfera seria arrossegada pels vents estel·lars. S'ha demostrat en el sistema Kepler-11 que els planetes interiors tenen densitats més altes que els planetes que orbiten més lluny.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Gas Dwarf». Orion's Arm. Encyclopedia Galactica.
  2. Optical to near-infrared transit observations of super-Earth GJ1214b: water-world or mini-Neptune?, I.J.W. de Mooij (1), M. Brogi (1), R.J. de Kok (2), J. Koppenhoefer (3,4), S.V. Nefs (1), I.A.G. Snellen (1), J. Greiner (4), J. Hanse (1), R.C. Heinsbroek (1), C.H. Lee (3), P.P. van der Werf (1),
  3. Architecture of Kepler's Multi-transiting Systems: II. New investigations with twice as many candidates, Daniel C. Fabrycky, Jack J. Lissauer, Darin Ragozzine, Jason F. Rowe, Eric Agol, Thomas Barclay, Natalie Batalha, William Borucki, David R. Ciardi, Eric B. Ford, John C. Geary, Matthew J. Holman, Jon M. Jenkins, Jie Li, Robert C. Morehead, Avi Shporer, Jeffrey C. Smith, Jason H. Steffen, Martin Still
  4. When Does an Exoplanet?s Surface Become Earth-Like?, blogs.scientificamerican.com, 20 June 2012

Enllaços externs[modifica]