Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMinisteri de l'Exèrcit d'Espanya
Ministerio de la Guerra y Cibeles, Madrid 1880.jpg
Seu de l'antic ministeri
Dades base
Tipus entitat ministeri d'Espanya
Història
Predecessor Ministeri de Defensa d'Espanya
Fundació 9 d'agost de 1939 (1939-08-09)
Dissolució 4 de juliol de 1977
Activitat
Àmbit Escudo del Ejército de Tierra.svg Exèrcit de Terra d'Espanya
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

El Ministeri de l'Exèrcit va ser el departament ministerial encarregat de l'exèrcit de terra en Espanya durant la Dictadura franquista.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.

Història[modifica]

Els seus orígens cal buscar-los en el Ministeri de la Guerra, organisme que havia existit des del segle XIX fins a la Segona República Espanyola, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola i la reorganització de l'estructura governamental. En el Primer govern franquista (1938) va ser constituït un Ministeri de Defensa Nacional a les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo[1] Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació.[2] Finalment desapareixeria quan el 8 d'agost de 1939, després del final de la Guerra civil, es van crear els Ministeris d'Aire, Exèrcit i Marina.[2] El 22 de setembre es va organitzar l'estructura orgànica del nou departament ministerial.[3]

Amb el pas de temps aquest Ministeri esdevingué un gegant burocràtic,[4] pràcticament tancat a la societat i el país que anaven evolucionant progressivament.[5] Cada any que transcorria es va convertir en un organisme lent, sense si més no un criteri administratiu normalitzat i unificat a causa de les contradiccions internes dels seus diferents departaments i les múltiples competències que cadascun d'ells tenien.[6] La ineficàcia administrativa va arribar al punt que a vegades els departaments del Ministeri trobaven problemes per coordinar unes Regions Militars amb les altres.[6] Es convertia així en l'exponent d'una oficina burocràtica on era possible obtenir algun lloc o càrrecs administratius en funció als serveis prestats al règim,[7] o al nepotisme rampant que imperava en el si de l'Exèrcit.[8]

Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el Reial decret 1558/77 de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Exèrcit, Aire i Marina durant la Transició política.

Estructura orgànica[modifica]

El 22 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:[3]

El nou Consell Suprem de Justícia Militar va recuperar funcions i facultats de l'antic Consell Suprem de Guerra i Marina, desaparegut durant la Segona República arran de l'anomenada Llei Azaña.[9] Les competències d'aquest tribunal no es limitaven solament a l'exèrcit de terra, sinó també sobre l'Armada i l'Exèrcit de l'aire. A més, va implicar el restabliment ple del Codi de Justícia Militar de 1890.

En el cas de la Guàrdia Civil, aquesta va quedar subjecta al Ministeri de l'Exèrcit en tot el referit a la seva organització, disciplina, armament i personal, però també depenia en altres àmbits del Ministeri de la governació i del Ministeri d'Hisenda.[10] Els Carabiners van quedar integrats en la Guàrdia Civil en 1940 i van desaparèixer, mentre que en 1941 la nova Policia Armada també va quedar subjecta a l'Exèrcit en alguns àmbits.[11]

Ministres titulars[modifica]

Nom
Inici
Final
José Enrique Varela Iglesias 9 d'agost de 1939 3 de setembre de 1942
Carlos Asensio Cabanillas 3 de setembre de 1942 18 de juliol de 1945
Fidel Dávila Arrondo 18 de juliol de 1945 19 de juliol de 1951
Agustín Muñoz Grandes 19 de juliol de 1951 25 de febrer de 1957
Antonio Barroso y Sánchez Guerra 25 de febrer de 1957 10 de juliol de 1962
Pablo Martín Alonso 10 de juliol de 1962 11 de febrer de 1964
Camilo Menéndez Tolosa 20 de febrer de 1964 29 d'octubre de 1969
Juan Castañón de Mena 20 d'octubre de 1969 11 de juny de 1973
Francisco Coloma Gallegos 11 de juny de 1973 12 de desembre de 1975
Félix Álvarez-Arenas y Pacheco 12 de desembre de 1975 4 de juliol de 1977

Referències[modifica]

  1. Hugh Thomas (1976); pág. 811
  2. 2,0 2,1 Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 38
  3. 3,0 3,1 BOE núm. 274, pág. 5485 (22 de septiembre de 1939)
  4. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 123
  5. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 127
  6. 6,0 6,1 Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 124
  7. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 56
  8. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 224
  9. Ballbé, Manuel. Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983). Madrid: Alianza Editorial, 1983, p. 348. 
  10. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 59
  11. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 60

Bibliografia[modifica]