Minnie Two Shoes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 març 1950  Reserva índia de Fort Peck (Montana) |
| Mort | 9 abril 2010 (60 anys) Minneapolis (Minnesota) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | periodista i activista ameríndia |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Minnie Two Shoes (24 de març de 1950—9 d'abril de 2010) fou una publicista de l'American Indian Movement de 1970–76 i que treballà la major part de la seva vida en el periodisme i en la defensa de la causa dels amerindis dels Estats Units.
Ajudà a fundar la Native American Press Association el 1984, que esdevingué Native American Journalists Association el 1990. També va fundar la Wolf Point Traditional Women's Society i edità dues revistes: Native Peoples i Aboriginal Voices. Va ensenyar periodisme a la universitat, i tenia una companyia de producció.[1] També va contribuir amb articles a News From Indian Country. Va treballar amb el Wotanin Wowapi a Fort Peck com a escriptora i columnista per Red Road Home. Com a periodista, ha escrit sobre drets d'aigua, qualitat de l'aire, medi ambient, petroli, gas i desenvolupament econòmic.[2]
Junt amb altres líders a l'American Indian Movement, va aparèixer a la pel·lícula The Spirit of Annie Mae.[3] De fet, ella és sovint citada en un paper decisiu en el descobriment d'informació sobre l'assassinat el 1975 d'Anna Mae Aquash (Annie Mae Pictou-Aquash).[2][4] Ella coneixia Annie Mae personalment.[5]
Ella estava molt ben considerada com a mentora i activista en la seva comunitat.[6] Ronnie Washines, President de la Native American Journalists Association en 2010, va dir d'ella: "Ella era una defensora sincera de la llibertat de premsa, de la llibertat d'expressió i del menjar gratis per a tothom."[7]
Minnie Two Shoes era una assiniboine-Sioux de la reserva índia de Fort Peck a Montana. Va obtenir la seva llicenciatura en Desenvolupament Comunitari al Native American Education Service College de Fort Peck el 1983. També va estudiar a l'Escola de Periodisme de la Universitat de Missouri-Columbia el 1987-1990 i va ser co-fundadora de la Native American Student Association. Va treballar com a instructora en Comunicacions a la Universitat de Fort Peck el 1992-1993.[4]
Va tenir cinc fills: les filles Pahinskwe Two Shoes i Tateyumniwi Carmichael i els fills Honwe Nupa Two Shoes, Peta Tinda Two Shoes i Makbiya Wambli Carmichael. El seu marit, que va morir abans que ella, era John Carmichael. Tenia cinc germanes: Jackie Ramuer, Marlee Eder, Marie Knowles, Margie Eder i Beverly Ruella; i un germà: Peter Ruella.[8] Minnie Two Shoes va morir a Minneapolis, Minnesota el 9 d'abril de 2010 després d'una dura lluita contra el càncer.[9]
Notes[modifica]
- ↑ Locke, Deborah. "NAJA Co-Founder Minnie Two Shoes Passes on." The Circle : News from an American Indian Perspective: 14. 2010. Ethnic NewsWatch. Web. 25 Oct. 2012 .
- ↑ 2,0 2,1 Capriccioso, Rob. «Minnie Two Shoes, 1950-2010», 10-04-2010. [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ McGrattan, Alana. "The Spirit of Annie Mae." School Library Journal Nov. 2003: 71. Gale Biography In Context. Web. 25 Oct. 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Remembering Minnie Two Shoes - Assiniboine Sioux». News from Indian Country [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ «"Native America Calling" program aired Wednesday, November 3rd, 1999; Host: Harlan McKosato, Paul DeMain, Minnie Two Shoes, Robert Pictou-Branscombe, Russell Means». Arxivat de l'original el 2012-10-30. [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ «Remembering Minnie Two Shoes (3/24/1950 - 4/9/2010)». YouTube.
- ↑ «Remarks about Minnie Two Shoes by Ronnie Washines, President, Native American Journalists Association». Native American Times, 14-04-2010 [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ «Minnie Two Shoes». Lakota Country Times [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ Snell, Lisa «Pioneer Native Journalist Dies». Native American Times, 22-04-2010 [Consulta: 22 abril 2010].