Miquel Blanch i Roig

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel Blanch)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Miquel Blanch (desambiguació)».
Infotaula de personaMiquel Blanch i Roig
Biografia
Naixement30 octubre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Castellbisbal (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i sardana Modifica el valor a Wikidata

Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, Vallès Occidental, 30 d'octubre de 1889 - Barcelona, 11 de setembre de 1936) fou un compositor, pianista i director de cors català.

El 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals com també més d'una sarsuela, va fundar l'Orfeó Pàtria de Molins de Rei, agrupació coral que va sobreviure fins a primers dels anys 70 i que va ser l'orgull de la vila amb magnífics concerts tant a Catalunya com a l'estranger. A Molins de Rei Miquel Blanch es casà, feia de professor de música i d'organista a la Parròquia de Sant Miquel. A Barcelona va fundar i dirigir el cor "Amics del Cant Gregorià", l'agrupació instrumental Studi i el Trio Ars, en el qual acuava com a pianista.

L'any 1921, a suggeriment dels mestres de l'Orfeó Català fou nomenat director de l'Orfeó Manresà, que revitalitzà enormement. El 1932 i davant un jurat presidit per Lluís Millet, guanyà el concurs-oposició per a ser el primer director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.

Compongué entra altres obres la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera (sobre text del poeta Baldomer Perramon), l'Himne a la Creu i de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei (l'obra El bressol de Jesús de Serafí Pitarra) i les sardanes Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol.

Tot i no haver-se distingit políticament, el fet de relacionar-se en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, motivà que un cop esclatada la Guerra Civil fos detingut a Molins de Rei a casa dels seus sogres per elements incontrolats de la FAI i l'endemà assassinat a Can Tunis de Barcelona.

En honor seu, a Manresa hi ha l'"Auditori Mestre Blanch", es convoca el "Premi Mestre Blanch de Música" i l'Orfeó Manresà ha batejat la seva programació estable amb el nom de “Temporada Mestre Blanch”. A Castellbisbal, l'escola municipal de música també duu el nom, i tant Manresa com Molins de Rei i Castellbisbal li han dedicat sengles carrers.

Referències[modifica]