Miquel Blanch i Roig
Biografia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 30 octubre 1889 ![]() Castellbisbal (Vallès Occidental) ![]() | ||||||||||
Mort | 11 setembre 1936 ![]() Barcelona ![]() | ||||||||||
Director del Conservatori Municipal de Música de Manresa | |||||||||||
Dades personals | |||||||||||
Residència | Manresa | ||||||||||
Formació professional | Educació musical, pianística i compositiva | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Ocupació | compositor ![]() | ||||||||||
Gènere | Sarsuela i sardana ![]() | ||||||||||
Instrument | Piano i Veu | ||||||||||
Artistes relacionats | Josep Cumellas i Joan Llongueras | ||||||||||
|
Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, 30 d'octubre de 1889 - Barcelona, 11 de setembre de 1936) fou un compositor, pedagog, pianista i director de diversos cors catalans.
Durant la seva infància i joventut va estudiar música amb Josep Cumellas i Ribó. El seu debut professional va esdevenir el dia 22 de febrer de 1921 i la seva figura va alentar la creació i producció musical a Manresa.
El 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals com també més d'una sarsuela, va fundar l'Orfeó Pàtria de Molins de Rei, agrupació coral que va sobreviure fins a primers dels anys 70 i que va ser l'orgull de la vila amb magnífics concerts tant a Catalunya com a l'estranger. A Molins de Rei, Miquel Blanch es casà, feia de professor de música i d'organista a la Parròquia de Sant Miquel. A Barcelona va fundar i dirigir el cor "Amics del Cant Gregorià", l'agrupació instrumental Studi i el Trio Ars, en el qual actuava com a pianista.
L'any 1921, a suggeriment dels mestres de l'Orfeó Català fou nomenat director de l'Orfeó Manresà, que revitalitzà enormement. El 1932 i davant un jurat presidit per Lluís Millet, guanyà el concurs-oposició per a ser el primer director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.[1] Seguidament, va esdevenir el primer director del Conservatori Municipal de Música de Manresa des del 18 d'octubre de 1932. Durant la seva tasca com a director va interactuar amb Josep Cumellas i Joan Llongueras, qui elogiaven i reconeixien la tasca de Miquel Blanch i Roig.
Compongué entra altres obres la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera (sobre text del poeta Baldomer Perramon), l'Himne a la Creu i de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei (l'obra El bressol de Jesús de Serafí Pitarra) i les sardanes Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol.
Tot i no haver-se distingit políticament, el fet de relacionar-se en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, motivà que un cop esclatada la Guerra Civil fos detingut a Molins de Rei a casa dels seus sogres per elements incontrolats de la FAI i l'endemà assassinat a Can Tunis de Barcelona.
En honor seu, a Manresa hi ha l'"Auditori Mestre Blanch", es convoca el "Premi Mestre Blanch de Música" i l'Orfeó Manresà ha batejat la seva programació estable amb el nom de “Temporada Mestre Blanch”. A Castellbisbal, l'escola municipal de música també duu el nom, i tant Manresa com Molins de Rei i Castellbisbal li han dedicat sengles carrers.
Referències[modifica]
- ↑ «LA VOCACIÓ DE MANRESA PER LA FORMACIÓ MUSICAL». Conservatori Municipal de Música de Manresa. [Consulta: 27 novembre 2021].
Bibliografia[modifica]
- El rústec villancet. Català., Orfeó. «Nadales.», 2004.
- Goigs de la Misteriosa Llum de Manresa. Manresa. Ajuntament. Capella de Música de la Seu. «Religiosa», DL 2003.
Enllaços externs[modifica]
- Compositors de sardanes del segle XX
- Compositors de sarsuela catalans
- Compositors de sardanes manresans
- Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola
- Castellbisbalencs
- Morts a Barcelona
- Compositors de sardanes del Vallès Occidental
- Compositors de sarsuela espanyols
- Compositors catalans del sud del segle XX