Vés al contingut

Miquel Bonet Pinyol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Bonet Pinyol
Biografia
Naixement16 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, columnista Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióCatalunyadiari.com
Premis
(2020) 33è Premi de Periodisme Mañé i Flaquer


X: miquelbonet_ Bluesky: miquelbonet.bsky.social Modifica el valor a Wikidata

Miquel Bonet Pinyol (Reus, Baix Camp, 16 de desembre de 1977) és un escriptor i articulista català que ha destacat per escriure sobre temes tarragonins a la capçalera Tarragona Digital[1] i sobre temes relacionats amb la política i la gastronomia a Catalunya Diari,[2] sovint amb articles irònics, polèmics i provocadors.[3][4]

Ha publicat la novel·la El dia de l'escórpora,[5][6] guanyadora del Premi Josep Lluís Savall de Cambrils 2014,[7] i el 2020 va guanyar el 33è Premi de Periodisme Mañé i Flaqué, en la seva categoria principal Camp de Tarragona, concedit pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l'Ajuntament de Torredembarra. L'article guardonat va ser La clau que obre tots els panys, publicat al suplement CatalunyaDiari Extra, sobre la història i el significat de la indústria petroquímica a Tarragona.[8] El 2022 l'editorial barcelonina La Segona Perifèria va publicar un llibre recull d'articles seus anomenat Periodisme de Contacte, amb pròleg de Joan Burdeus.[9]

Al digital La Lectora s'hi pot trobar dos dels seus articles al voltant de la gastronomia: “L'ofici perdut del gastrònom”,[10] i “MVM no ho sabia tot (I)”,[11] ambdós del 2023.

Llibres publicats

[modifica]
  • El dia de l'escórpora. Cossetània, 2015. (Reeditada l'any 2024 per La Segona Perifèria)
  • Periodisme de Contacte. Cròniques sudistes. La Segona Perifèria, 2022
  • Fricandónation. Destino, 2026. (Coautor amb Segell Fosc)[12]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Miquel Bonet». Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 24 abril 2021].
  2. ↑ catalunyadiari.com. «Miquel Bonet». [Consulta: 24 abril 2021].
  3. ↑ «Bonet: "La mujer de Iveco que se suicidó era una pusilánime"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-04-24. [Consulta: 24 abril 2021].
  4. ↑ «Repugnant masclisme d'un periodista català: "L'èxit de Rosalía són les tetes"». [Consulta: 24 abril 2021].
  5. ↑ JORDÀ, VICENÇ PAGÈS. «El resto es turismo» (en castellà), 26-05-2015. [Consulta: 24 abril 2021].
  6. ↑ Espasa, Marina. «El jove i la mar», 04-07-2015. [Consulta: 24 abril 2021].
  7. ↑ «Miquel Bonet Pinyol (guanyador del premi narrativa Vila Marítima de Cambrils 2015): 'El premi em va marcar una fita'» (en castellà). [Consulta: 24 abril 2021].
  8. ↑ Bonet, Miquel. «La clau que obre tots els panys, per Miquel Bonet», 28-10-2019. [Consulta: 25 abril 2021].
  9. ↑ «Periodisme de contacte • La Segona Perifèria». [Consulta: 16 setembre 2025].
  10. ↑ «L'ofici perdut del gastrònom», 10-10-2023. [Consulta: 16 setembre 2025].
  11. ↑ «MVM no ho sabia tot (I)», 14-11-2023. [Consulta: 16 setembre 2025].
  12. ↑ Sanchis, Vicent «Miquel Bonet: “En cuina catalana tot fa pensar que anem cap a l’apocalipsi”». El Món, 18-04-2026.
  13. ↑ Fuertes, Albert «L'escriptor Miquel Bonet, guanyador de les Beques Finestres d'Assaig 2022». Catalunya Diari, 14 juny 2022 [Consulta: 16 juny 2022].