Miquel Casals i Colldecarrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Casals i Colldecarrera
Biografia
Naixement 1918
Figueres
Mort 19 octubre 1990 (71/72 anys)
Barcelona
  Degà Col·legi d'Advocats de Barcelona

1973 – 1977
Activitat
Ocupació Advocat
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Casals i Colldecarrera (Figueres, 1918 Barcelona, 19 d'octubre de 1990) fou un advocat català, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.[1]

Estudià Batxillerat a l'Institut de Figueres. Fill de Francesc Casals Colls i Marta Colldecarrera Figueres, casat l'any 1947 amb Montserrat Genover Vila de Girona (1924-1985), amb qui va tenir tres fills Consol, Enric i Montserrat.

Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctor en dret amb grau excel·lent. Fou professor de dret Civil en les càtedres de Dret civil i Duran i Bas, de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Membre i professor de l'Institut de Dret Comparat, impartint classes a Toulouse, Montpeller i Upsala entre d'altres Universitats, va ser director de l'Institut quan aquest es radicà a Barcelona.

Com a Jurista, va exercir com advocat des de 1941, any en què es va incorporar al Col·legi de Barcelona i de Figueres, amb despatx obert a Barcelona. Va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona entre 1973 i 1977. Durant el seu mandat el Col·legi d’advocats va viure els canvis socials del moment de la transisió política i va saber estar prop de les situacions que es varen donar. Va sol·licitar l'indult per a Salvador Puig Antich que seria executat el 1974 i va intervindre els darrers afusellaments del Franquisme del Judici de Burgos (Txiqui). Va pendre part com a lletrat en el procés 1.001 del Tribunal d'Ordre Públic contra dirigents de Comissions Obreres com Marcelino Camacho i Nicolas Sartorius. Va ser president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya entre 1977 i 1984. El 1990, va ser triat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. Durant el seu mandat la junta de Govern del Col·legi a proposta del seu Secretari Josep Mª Pi Sunyer i Cuberta, va acordar fer un Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) que va presidir, època en què el Col·legi d’advocats va saber estar al costat dels ciutadans i de les seves inquietuds i reivindicacions i de la Cultura Catalana i la seva defensa; va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana que va impulsar el Colegi d'Advocats un cop finalitzat el Congrés des de la seva constitució fins a l'any 1990.[1][2]

Com a Jurista va entrar a formar par de les següents acadèmies:

Acadèmic de número de la Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya que va presidir des de 1977 fins a la seva mort l’any 1990 i de la Real Academia de Jurisprudencia y legislación española (1981). El 1980 va ser triat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, va ser vocal de la Comisión General de Codificación del Ministerio de Justicia. Membre de la Comissió Juridica Assessora de la Generalitat de Catalunya.

La seva obra com a jurista comprèn molts temes ja sigui de dret Civil Català, de dret Civil comú o de dret mercantil. Va escriure llibres i articles de revista així com conferències.

Llibres[modifica]

1941.- El Derecho real de servidumbre. Ed. Bosch.

1943.- El pacto de retrò i la Carta de Gracia. Ed. Bosch.

1946.- El retracto en los arriendos de fincas rústicas. Ed. Bosch.

1952.- La Doctrina Foral del Tribunal Supremo. Ed. Aguilar

1958.- Estudios de Oposición Cambiaria. Ed. A.H.R. (3 volums)

1960.- Estudios de oposición cambiaria. Ed. A.H.R. (1 vol.)

1963.- Estudios de oposición cambiaria. Ed. A.H.R.  3r. edició.

1982.- Insolvencia mercantil (nuevos hechos i nuevas ideas en matèria concursal).edició real Academia de ciencies econòmiques i financeres

1983.- Metodología de la aplicación del derecho. Ed. Altes.

1986-1990 nova versió adaptada a la nova llei canviaria, dels Estudios de oposición Cambiaria. Ed. BOSCH. (5 Vols.)

Articles de revista i conferencies publicades :

1946.- Revista Juridica de Catalunya.- “De si la aportación de una finca rusticà a una sociedad da lugar al derecho de retracto”

1947.- El derecho de retención del capital de buque

1953.- El contrato a favor de tercero

1958.- La falta de la palabra accepto.

1959.- Las sociedades ficticias.

1965.- El concepto de empresa en el derecho mercantil

1965.- La investigació de la paternitat natural en el dret civil de Catalunya

1965.- l’éntrepirsse et les droit comercial. Universite de Tolouse

1966.- La femme marièe et le droit espagnol des regimes matrimoniaux.-

1971.- La responsabilite civile et penale en matiere d’accidents de la circulation.

1971.- II Congrés jurídic Català. Panorèmica actual del dret matrimonial a Europa.- Estudi de dret comprat

1974 La interpretació.- Conferències sobre el títol preliminar del codi civil espanyol.- Universite de Toulouse.

1981.- La eficacia de la ejecución.

1981.- El concepto Institucional del derecho según Roca Sastre.- Anales de la academia matritense del Notariado

1983.- l’incidence de l’inflationsur le systeme juridique.- Toulousse

1984.- La protecció dels creditors i els béns posats a nom del a dona.- Diputació de Barcelona quaderns de ciències socials. num. 6

1986.- El protesto despues de la ley cambiaria.- academia matritense del Notariado.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Falleció Casals Colidecarrera exdecano del Colegio de Abogados de Barcelona» (en castellà) p. 31. La Vanguardia, 20-10-1990. [Consulta: 19 juny 2018].
  2. «Excmo. Sr. Dr. D. Miguel Casals Colldecarrera» (en castellà). Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras. [Consulta: 19 juny 2018].