Miquel Coniates

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Miquel Coniates, o
Miquel Akominatos
Capitals in acropolis.JPG
Capitells bizantins de l'Acròpolis d'Atenes, contemporanis de Miquel Coniates
Biografia
Naixement grec: Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος (Mihaíl Honiátes o Akominátos)
ca. 1140
Chonae (Frígia, Imperi Bizantí)
Mort 1220
Monestir de Bodonitsa (avui Mendenitsa, al municipi de Molos, Phthiotis)
  Metropolità 

Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Historiador, sacerdot i escriptor
bisbe i confessor
Celebració Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 4 de juliol
Esdeveniment significatiu Arquebisbe d'Atenes
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Coniates o Akominatos (en grec Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος), (Chonae, Frígia, ca. 1140 – monestir de Bodonitsa, Molos, Phthiotis, 1220) fou un arquebisbe cismàtic i escriptor. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica]

Germà de l'historiador Nicetes Coniates, de jove estudià a Constantinoble, sota la direcció d’Eustaci de Tessalònica des de 1157. Fou després sots secretari del patriarca i cap al 1182 fou nomenat arquebisbe d’Atenes. Quan els croats envaïren la ciutat el 1204, defensà la ciutat, però en 1205 ha de rendir-la a Lleó Sgouros. Marxà a Tessalònica i Carístia, i es retirà després a l'illa de Ceos. Cap al 1217 anà al monestir de Bodonitsa (avui Mendenitsa, al municipi de Molos, Phthiotis), prop de les Termòpiles, on morirà en 1220.

Consta que fou el darrer posseïdor de la versió completa de dues obres de Cal·límac de Cirene, Hècale i Aitia. La seva obra reflecteix la decadència i l'estat miserable de l'Àtica i Atenes en la seva època. En destaca la correspondència amb Eutimi Tornikes o l'informe adreçat a Aleix III de Bizanci sobre els abusos de l'administració bizantina, o els iambs sobre la ruina d'Atenes, o una monòdia en honor al seu germà.

Les seves obres, compostes d'homilies, cartes, discursos i poemes, foren publicades en dos toms per l'erudit escriptor grec Lambros (Atenes, 1879-1880), algunes d'elles, traduïdes al llatí, figuren en diverses recopilacions com les de P. Morelli, Cave, Labbe, Fabricius, Oudin, Montfaucon, Combefis, Lequiem, Kollar.[1]

Referències[modifica]

  1. Tom núm. 3 pag. 879 de l'enciclopèdia Espasa.