Miquel Junyent i Rovira

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Junyent i Rovira
Miquel Junyent.png
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1910
Districte Vic
Dades biogràfiques
Naixement 1877
Piera
Mort 16 d'agost de 1936(1936-08-16) (als 59 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i jurista
Altres dades
Partit polític Comunió Tradicionalista
Solidaritat Catalana
Modifica dades a Wikidata

Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 1936) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.[1] Fou sogre de Joan Baptista Roca i Caball, un dels fundadors d'UDC, i avi de Miquel Roca i Junyent.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Salvador Junyent i Bobé,[2] havia nascut el 1836 a Piera, on era propietari,[3] mentre que la seva mare, Prudència Rovira i Ollé[2] (1837-1914), era originària de Cornellà.

Miquel Junyent fou cap de la Comunió Tradicionalista a Catalunya de 1914 a 1917, i de 1919 a 1933. També va ser director d'El Correo Catalán des del 1903 fins al 1933. Amb el partit tradicionalista fou diputat a corts per Vic i senador a les eleccions generals espanyoles de 1918. Fou el cap del carlisme català, de tendència més catalanista i enfrontada al sector dirigit pel seu correligionari Dalmacio Iglesias.

A causa dels projectes de legislació anticlericals del Partit Liberal que promovien mesures com la llibertat de cultes, l'ampliació del matrimoni civil i la secularització de l'ensenyament i els cementiris, l'any 1906 els carlins i els integristes es van reconciliar per fer-ne front conjuntament. Exemplificant l'aliança a Catalunya, en la qual també van participar els catalanistes,[4] Miquel Junyent i l'integrista Marià de Rocafiguera es van fer una abraçada a Vic com ho havien fet Nocedal i Mella a Tafalla.[5] El mateix any s'adherí a la Solidaritat Catalana contra la Llei de Jurisdiccions, en formà part del consell directiu, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1907.

Fou director del Banco Catalán Hipotecario (conegut popularment com el banc dels carlins).[6]

Se'l considera un dels responsables de l'aproximació del carlisme al catalanisme. Juntament amb Salvador Anglada i Llongueras, era partidari d'aproximar l'obrerisme al carlisme i l'any 1919 va promoure la creació dels Sindicats Lliures. El 1922 va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona i va exercir el càrrec de tinent d'alcalde.

Durant la Segona República, el 8 de desembre de 1932 va ser detingut i empresonat al vapor Dédalo durant uns dies per haver intervingut en la defensa d'uns carlins agredits a la Rambla, després de la celebració la missa de la Immaculada Concepció a l'església de Sant Agustí.[7]

Va morir el 16 d'agost de 1936, poc abans que milicians armats d'Estat Català, Esquerra Republicana i la FAI entrassin al seu domicili per matar-lo.[8][9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Miquel Junyent i Rovira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Certificat de naixement de Miquel Junyent i Rovira». Registre Civil de Piera, 3, 23-12-1871, pàg. 1.
  3. «Piera». Anuario-Riera, 1896, pàg. 587.
  4. «Mitin de Vich». El Siglo Futuro, 05-01-1907, pàg. 1.
  5. Viladevall, Antonio. La voluntad nacional en frente del jacobinismo afrancesado de Romanones y Canalejas. Barcelona: Imprenta Moderna de Guinart y Pujolar, 1907, p. 188. 
  6. Alcalá, César. La represión política en Cataluña: 1936-1939. Grafite Ediciones, 2005, p. 147. ISBN 84-96281-31-0. 
  7. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (Suplement 1936 - 1939. 1.ª part). Espasa-Calpe, 1944, p. 457-458. 
  8. «El Día de Palencia, 01/04/1937».
  9. «El Defensor de Córdoba, 14/04/1937».
  10. Carballo, Eduardo. Prisión flotante. Barcelona: Ediciones B Y P, 1940, p. 117. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]