Miquel Mateu i Pla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel Mateu)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Mateu i Pla
Miquel Mateu.JPG
Retrat de Miquel Mateu a la Biblioteca del Convent del Carme de Peralada
Biografia
Naixement 16 juny 1898
Barcelona
Mort 1r octubre 1972 (74 anys)
Barcelona
  President de Foment del Treball Nacional 

1952 – 1972
← Josep Maria Albert i DespujolFèlix Gallardo i Carrera →
  Ambaixador d'Espanya a França 

1945 – 1947
← José Antonio de Sangróniz y CastroManuel Aguirre de Cárcer →
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador a les Corts franquistes 

16 març 1943 – 26 abril 1945 – Josep Maria Albert i Despujol →
Escut de Barcelona.svg  Alcalde de Barcelona 

gener 1939 – abril 1945
← Hilari Salvadó i CastellJosep Maria Albert i Despujol →
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari, polític i periodista
Partit polític Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Família
Fills Carme Mateu Quintana
Pare Damià Mateu i Bisa
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Mateu i Pla (Barcelona 16 de juny de 1898 - 1 d'octubre de 1972) fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou també conegut com a Mateu dels Ferros. Va ser Alcalde de Barcelona (1939-1945), ambaixador a París (1945-1947), president de la Caixa de Pensions, "la Caixa" (1940-1972), president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional (1952-1972), conseller nacional de Falange Espanyola i Procurador en Corts (1943-1972).

Biografia[modifica]

Va estudiar a la Universitat de Barcelona i completà estudis a França i Estats Units. En 1935 es va fer càrrec de l'empresa Hispano-Suiza, fundada pel seu pare, l'enginyer Marc Birkigt i l'empresari Francesc Seix, fins a juliol de 1936, quan la fàbrica va ser confiscada per la CNT i assassinat l'administrador Manuel Lazaleta. Finalment, la fàbrica va ser nacionalitzada per un decret de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.

El començament de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Peralada. D'allí fugí a Ginebra i d'allí a Burgos, on passà al bàndol de Francisco Franco, de qui formà part del seu estat major i sembla que en fou amic personal;[1] serví en missions oficials a França, Suïssa i Itàlia. Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la república Manuel Azaña, poc abans de passar la frontera.[2] Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1945, i ambaixador espanyol a França del 1945 al 1947. En l'any 1946, l'empresa La Hispano Suïssa, que havia fundat Damià Mateu (pare d'en Miquel) en l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones), en una maniobra aparentment coactiva i sense opció a rèplica.

Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Española des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutjà ser ministre d'Obres Públiques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalbí, futur ministre sense cartera) i es mostrà reticent al Plan de Desarrollo, així com a la Comunitat Econòmica Europea. També presidí diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, que dirigí des del 1967. Presidí la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1923 el seu pare Damià Mateu havia comprat el castell de Peralada, que Miquel Mateu restaurà i convertí en museu amb una important biblioteca. La seva filla és la Carme Mateu Quintana, casada amb Artur Suqué i Puig, fundador de Casinos de Catalunya - Inverama.

L'abril de 2018 es va fer públic que l'Ajuntament de Barcelona havia decidit de retirar-li la Medalla d'Or de la ciutat, a causa de la purga sistemàtica de funcionaris municipals que va dur a terme, en base a la llei de depuració de funcionaris públics aprovada el 10 de febrer de 1939, des del moment en què va ser nomenat alcalde, immediatament després que entrés a Barcelona amb les tropes franquistes, fins al 1945, que va ser quan va rebre la Medalla d'Or de mans del Consell Plenari.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Francesc Cabana Aventures i aventurers IV: Miquel Mateu - La Hispano Suïssa, article a Avui 1.8.9

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Hilari Salvadó i Castell
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1939 - 1945
Succeït per:
Josep Maria Albert i Despujol
Precedit per:
José Antonio de Sangróniz y Castro
Ambaixador d'Espanya
a França França
Segona República Espanyola

1945-1947
Succeït per:
Manuel Aguirre de Cárcer y de Tejada
Precedit per:
Josep Maria Albert i Despujol
President de
Foment del Treball Nacional

1952-1972
Succeït per:
Fèlix Gallardo i Carrera