Miquel Mateu i Pla
Miquel Mateu i Pla (Barcelona 16 de juny de 1898 - 1 d'octubre de 1972) fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou també conegut com a Mateu dels Ferros. Va ser Alcalde de Barcelona (1939-1945), ambaixador a París (1945-1947), president de la Caixa de Pensions, "la Caixa" (1940-1972), president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional (1952-1972), conseller nacional de Falange Espanyola i Procurador en Corts (1943-1972).
Biografia
Va estudiar a la Universitat de Barcelona i completà estudis a França i Estats Units. En 1935 es va fer càrrec de l'empresa Hispano-Suiza, fundada pel seu pare, l'enginyer Marc Birkigt i l'empresari Francesc Seix, fins a juliol de 1936, quan la fàbrica va ser confiscada per la CNT i assassinat l'administrador Manuel Lazaleta. Finalment, la fàbrica va ser nacionalitzada per un decret de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.
El començament de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Peralada. D'allí fugí a Ginebra i d'allí a Burgos, on passà al bàndol de Francisco Franco, de qui formà part del seu estat major i sembla que en fou amic personal;[1] serví en missions oficials a França, Suïssa i Itàlia. Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la república Manuel Azaña, poc abans de passar la frontera.[2] Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1945, i ambaixador espanyol a França del 1945 al 1947. En l'any 1946, l'empresa La Hispano Suïssa, que havia fundat Damià Mateu (pare d'en Miquel) en l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones), en una maniobra aparentment coactiva i sense opció a rèplica.
Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Española des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutjà ser ministre d'Obres Públiques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalbí, futur ministre sense cartera) i es mostrà reticent al Plan de Desarrollo, així com a la Comunitat Econòmica Europea. També presidí diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, que dirigí des del 1967. Presidí la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1923 el seu pare Damià Mateu havia comprat el castell de Peralada, que Miquel Mateu restaurà i convertí en museu amb una important biblioteca. La seva filla és la Carme Mateu Quintana, casada amb Artur Suqué i Puig, fundador de Casinos de Catalunya - Inverama.
Referències
- ↑ L’alcalde preferit de Franco, El aís, 22 de gener de 2014
- ↑ http://www.ifae.es/baig/historia/muga/llufa_10.html
Bibliografia
- Francesc Cabana Aventures i aventurers IV: Miquel Mateu - La Hispano Suïssa, article a Avui 1.8.9
Enllaços externs
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Hilari Salvadó i Castell |
Alcalde de Barcelona![]() 1939 - 1945 |
Succeït per: Josep Maria Albert i Despujol |
Precedit per: José Antonio de Sangróniz y Castro |
Ambaixador d'Espanya a ![]() ![]() 1945-1947 |
Succeït per: Manuel Aguirre de Cárcer y de Tejada |
Precedit per: Josep Maria Albert i Despujol |
President de Foment del Treball Nacional 1952-1972 |
Succeït per: Fèlix Gallardo i Carrera |