Miquel Pérez-Sánchez Pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Pérez-Sánchez Pla
Foto wikipedia miquel perez sanchez pla - editada y aclarada.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte i poeta Modifica el valor a Wikidata

Miquel Pérez-Sánchez Pla (Barcelona, 8 de març de 1950) és un arquitecte i poeta català.

Arquitecte (1975) per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i doctor arquitecte (2008) per la Universitat Politècnica de Catalunya amb la tesi doctoral: La Gran Piràmide, clau secreta del passat. L'Atlàntida o els orígens de la Civilització Occidental i que obtingué la qualificació d'Excel·lent Cum Laude.[1] Ha estat professor responsable de l'assignatura Metarquitectura i Cosmologia a l'ETSAB de la UPC (2010-11), on va exposar les seves troballes sobre la Gran Piràmide de Kheops. Ha publicat dos llibres sobre la Gran Piràmide i els orígens de l'Antic Egipte en els quals resumeix la seva tesi doctoral (2015-16).[2] Ha publicat cinc llibres de poesia (1987-2000), i una antologia poètica (2002) a la Universitat de les Illes Balears (UIB).[3]

Ha publicat cinc llibres de poesia que simbolitzen els quatre elements: aire, terra, foc i aigua, i el cinquè element, l'èter, que els unifica. El primer llibre, Mirall de miratges (1987), representa l'aire i és un llibre on el poeta investiga sobre la llengua per recuperar mots perduts i utilitza poemes visuals i jocs formals.[cal citació] Helena, amada[cal citació] (1993) representa la terra, on el poeta fa un viatge pels llocs més emblemàtics de la Grècia Clàssica per establir una cosmologia expressada a través de la musicalitat del hexàmetre homèric, adaptat a la llengua catalana per Carles Riba. Foc humit[cal citació] (1996) representa el foc primordial de l'amor i la passió, i on el poeta narra una historia novel·lada que transcorre en les 3 ciutats del tango, Barcelona, Buenos Aires i Paris, i que inclou els dos primers tangos escrits en llengua catalana. L'aigua del temps[cal citació] (1998), com indica el seu títol, representa l'element aigua i la fluència del temps, i en ell el poeta expressa el seu neguit per la fugacitat de la vida i ret homenatge als seus difunts. Harmonia mundi[cal citació](2000) fon els quatre elements en l'èter com a símbol de l'equilibri i de la pau interior adquirida a través de la maduresa dels anys i l'aprofundiment en si mateix que representen els llibres anteriors. Posteriorment publica una antologia poètica, Els quatre elements. Antologia (2002) que recull els poemes més significatius dels cinc llibres citats.[3] A 2014 publica Fuego Húmedo, una traducció al castellà del llibre de 1996.[4]

Referències[modifica]

  1. La Gran Piràmide, clau secreta del passat, Miquel Pérez Sánchez. La Gran Pirámide. Clau secreta del passat (Tesi). Biblioteca Rector Gabriel Ferraté: Universitat Politècnica de Catalunya, 2008. 
  2. «La Gran Pirámide. Clave secreta de la Atlántida» (en castellà). Larousse Editorial, 2016.
  3. 3,0 3,1 Miquel Pérez-Sànchez. Els quatre elements (Antologia). Universitat de les Illes Balears - Sa Nostra Obra Social i Cultural, 2002. 
  4. «Nota en prensa de Fuego Húmedo».