Miquel Pedrola i Alegre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miquel Pedrola)
Infotaula de personaMiquel Pedrola i Alegre
Biografia
Naixement22 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (19 anys)
Front d'Aragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en guerra Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaMarxisme, comunisme, Comunisme d'esquerra i antifeixisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitant de partit polític, soldat, milicià, esperantista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatPartit Obrer d'Unificació Marxista Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució social espanyola de 1936 i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Pintada amb el nom de Miquel Pedrola rehabilitada al c/ Sant Miquel 45

Miquel Pedrola i Alegre[1] (Barcelona, 22 de juny de 1917 - Front d'Aragó, 8 de setembre de 1936) va ser un activista polític i milicià antifeixista català, militant del Bloc Obrer i Camperol i després del Partit Obrer d'Unificació Marxista.[2]

Va ser membre del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del Partit Obrer d'Unificació Marxista.[2] Va col·laborar amb diversos diaris, com La Batalla, Juventud Comunista i Adelante.[2] Va ser un dels principals organitzadors de la participació del BOC en els fets del 6 d'octubre de 1934, essent detingut el 1936 per aquests fets.[2] Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va oferir voluntari per anar al front i es va encarregar de la direcció militar d'una de les centúries. Segons les memòries de Ramón Fernández Jurado, amb qui va compartir aventures a la guerra, aquesta centúria va acabar essent coneguda com a Centúria Pedrola.[3] Miquel Pedrola va morir, juntament amb altres companys, a Casetas de Quicena a la batalla del Molino Palacín.[4] Al seu multitudinari funeral van assistir els principals dirigents del partit, com Andreu Nin.[2] El 21 de febrer de 1937 se li va dedicar oficialment el carrer Sant Miquel de la Barceloneta a la seva memòria. Va tenir una filla pòstuma, Amada, amb la seva companya sentimental Maria Valero. Les dues es van exiliar a Llemotges el 1937.[2] Miquel Pedrola era un convençut esperantista i va ensenyar la llengua auxiliar internacional a Maria Valero.

El 2008 l'historiador Dani Cortijo va descobrir la pintada que portava el nom de Miquel Pedrola a l'actual carrer Sant Miquel i es va iniciar un moviment social de lluita veïnal per a la recuperació de les lletres de l'antic carrer Miquel Pedrola.[2] El novembre de 2016 es va inaugurar una exposició sobre la vida de Miquel Pedrola i la recuperació de la seva memòria.[5][6]

El 4 de juny de 2022 un grup de joves de la Barceloneta va organitzar un homenatge a Miquel Pedrola al qual va assistir la filla del milicià, Amada Pedrola. El lema de l'acte va ser "Miquel Pedrola. Fem que el vent de la història bufi a favor nostre".[7] Poc després, el 12 de juliol de 2022, la Ponència de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona va determinar dedicar-li un carrer de la seva Barceloneta natal, en substitució del fins ara carrer de l'Almirall Churruca, dedicat al militar Cosme Damián Churruca.[8][9][10]

Referències[modifica]

  1. Hernández, Sergi. «Un vestigi del nomenclàtor republicà». Betevé.cat, 07-07-2021. [Consulta: 11 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cortijo, Dani. «Miquel Pedrola: Memòria història i participació ciutadana». Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil 1936-1939, 2010. [Consulta: 14 novembre 2016].
  3. Fernánez, R. Memòries d'un militant obrer (1930-1942). Barcelona: Hacer, 1987. 
  4. Berger, Gonzalo. Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat.. Vic: Eumo, 2018, p. 228. ISBN 9788497666404. 
  5. «Nova exposició sobre Miquel Pedrola». [Consulta: 12 novembre 2016].
  6. «Miquel Pedrola. Del vestigi a la memòria». Sàpiens.cat. [Consulta: 11 maig 2022].
  7. NacióDigital. «Com ha tornat Miquel Pedrola a tenir un carrer a Barcelona 83 anys més tard?». [Consulta: 20 febrer 2023].
  8. «El nom d’un milicià deposarà un almirall a un carrer de la Barceloneta». TotBarcelona.cat, 13-07-2022. [Consulta: 14 juliol 2022].
  9. «Cinc dones donaran nom a places de Barcelona». Vilaweb, 12-07-2022. [Consulta: 14 juliol 2022].
  10. «La Barceloneta recupera el carrer Pedrola, en record d'un militant del POUM». CCMA.cat, 13-07-2022. [Consulta: 14 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]