Miquel Puig i Raposo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Puig i Raposo
Dades biogràfiques
Naixement 1954 (62/63 anys)
Tarragona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Economista
Modifica dades a Wikidata

Miquel Puig i Raposo (Tarragona, 1954) és economista i intel·lectual català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Tarragona el 1954, Miquel Puig va viure entre Tarragona i Madrid fins als 19 anys.[1]

A Madrid va començar els estudis en Economia, que va acabar a Barcelona. Va obtenir el doctorat a la UB i va ampliar estudis al MIT. Entre els anys 1980 i 1984 va exercir de professor titular de teoria econòmica. Posteriorment ampliaria estudis a la John F. Kennedy School of Government (Universitat Harvard). La seva trajectòria universitària la completaria com a professor associat de Mercat d’Infraestructures i Cooperació Públic-privat a la Universitat Pompeu Fabra.

La seva trajectòria a l'Administració pública va començar l'any 1984 al Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, d'on va ser, successivament, director general de Seguretat i Qualitat Industrials, director general d'Indústria i secretari del Departament. El 1998 va ser nomenat comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat. Va ser el primer president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i va dirigir l'externalització dels serveis d'informàtica, xarxa de veu i dades (que donaria lloc a l'empresa Al-pi) i la xarxa de repetidors de ràdio i televisió (actualment part de Cellnex Telecom). Va ser el primer president de l'IDIADA.

Del febrer del 2000 al març del 2002 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (l'actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) amb el consens previ de tots els partits amb representació parlamentària. També va assumir la direcció de la Televisió de Catalunya. La seva sortida de la CCRTV va ser deguda a un enfrontament amb el govern de la Generalitat.[2]

En l'àmbit privat, ha estat consultor independent (2001-2004 i 2007-2012) i director general d'Abertis Airports (2004-2007).

Actualment és el director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Col·labora regularment com a articulista en diversos mitjans, principalment al diari Ara, La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.

És regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Falset, després d'haver concorregut a les eleccions locals del 2015 en una candidatura independent (Independents x Falset).

Puig està casat i té tres filles, és viticultor aficionat (amb vinyes a Falset).

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Llibres:

  • 2001: Modernitzar Catalunya
  • 2013 : La sortida del laberint (premi Societat Catalana d'Economia 2015)[3]
  • 2013 : Com Àustria o Dinamarca (amb Modest Guinjoan i Xavier Cuadras)[4]
  • 2015 : Un bon país no és un país low cost (versió en castellà: La gran estafa. Una propuesta para sacar España de la mediocridad)[5].

Capítols a:

  • 2014: Economia de Catalunya, preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència, Col·legi d’Economistes de Catalunya
  • 2014: Llibre blanc Barcelona, capital d’un nou estat, Ajuntament de Barcelona
  • 2014: 1714-2014 El camí cap a la independència
  • 2015: Anuari de l’educació a Catalunya, “Abandonament escolar prematur: més pull que push”, Fundació Jaume Bofill

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «MIQUEL PUIG DIRECTOR GENERAL DE LA CCRTV De profesión: alto cargo» (en espanyol), 10 març del 2000. [Consulta: 2 gener 2016].
  2. «El Gobierno catalán fuerza a Miquel Puig a dimitir y desata una grave tormenta política» (en castellà). El País, 22-03-2002. [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. «Miquel Puig rep el Premi Societat Catalana d'Economia» (en català). Diari ARA, 27-01-2015. [Consulta: 2 gener 2016].
  4. «Miquel Puig i Raposo» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 gener 2016].
  5. «Vídeo de la presentació del llibre ‘Un bon país no és un país low cost’» (en ca). Cercle d'Economia, 22-10-2015.