Miquel Rayó i Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Rayó i Ferrer
Miquel Rayó.jpg
Miquel Rayó el 2016
Biografia
Naixement 21 setembre 1952
Llucmajor, Mallorca
Formació professional professor mercantil i llicenciat en ciències de l'educació
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere Narrativa infantil i juvenil
Influències
Llengua català
Obra
Obres destacables
El camí del far
Premis
Guillem Cifre de Colonya (1982), Josep M. Folch i Torres (1987), Generalitat de Catalunya (1986), Joaquim Ruyra (1999), Edebé (2000), Crítica Serra d'Or (2001), Ala Delta (2004)

Lloc web http://www.miquelrayo.com/wordpress/?page_id=65
Facebook: miquel.rayoferrer
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Rayó i Ferrer (Palma, Mallorca, 21 de setembre de 1952), és un escriptor, educador i activista ecologista mallorquí.

Rayó s'ha dedicat professionalment a l'educació i escriu sobretot per a nins i joves. Els seus temes literaris són l'aventura i la natura, les emocions i els valors humans, i també els contes meravellosos tradicionals i els viatges per terres ignorades. Usa un estil habitualment poètic, de lèxic ric, i quasi sempre brufat de bon humor, sense defugir l'expressió de moments intensament dramàtics. Les seves obres han merescut el reconeixement de lectors i de crítics, i algunes han estat premiades en importants certàmens. Ha treballat força en el naixement i desenvolupament del moviment ecologista i de l'educació i la informació ambiental. Ha escrit també novel·la per adults, alguns breus assajos sobre els aucells i la cultura popular, guies de turisme de les Illes Balears, i textos de caràcter didàctic per a l'educació ambiental i de divulgació conservacionista.[1]

Obra[modifica]

  • Plagueta d'ales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984.
  • El secret de la fulla d'alzina. Barcelona: La Galera, 1985.
  • La reina de Sabà. Palma: Moll, 1995.
  • La bella Ventura. Barcelona:La Galera, 1986.
  • Les ales roges. Barcelona: La Galera, 1988.
  • Quan el vell Baltasar tornava a la vila. Barcelona: Edebé, 1988.
  • El corsari. Barcelona: Cruïlla, 1988.
  • El vellet de la barba verda. Barcelona: Teide, 1988.
  • Un ermità i un gegant. Barcelona: Edicions B, 1989.
  • En Tupac i els fills del sol. Barcelona: Bruño, 1990.
  • Eh, vellmarí! Barcelona: Cruïlla, 1991.
  • L'última por. Barcelona:Cruïlla, 1992.
  • Un conte d'àngels i dimonis [Teatre]. Barcelona: La Galera, 1992.
  • Contraban. Barcelona: Cruïlla, 1995.
  • En Gostí Lladre [Adaptació d'una rondalla d'Antoni M. Alcover]. Palma: Moll, 1997
  • L'ungla de la gran bèstia. Palma: Moll, 1997.
  • N'Anna i el vern. Barcelona: Edebé, 1998.
  • La rabosa i l'eriçó [Adaptació d'una rondalla d'Antoni M. Alcover]. Palma: Moll, 1999.
  • Les muntanyes de foc. Barcelona: Columna, 2000.
  • El camí del far. Barcelona: Edebé, 2000.
  • Simbad, el niño [castellà]. Madrid: Anaya, 2000.
  • Els viatges de Sindbad. Palma: José J. de Olaneta, 2002.
  • On són lliures els estels. Barcelona: Baula, 2003.
  • Dama blanca, merla negra. Barcelona: La Galera, 2004.
  • El cementiri del capità Nemo [amb il·lustracions de Pablo Auladell]. Barcelona: Baula, 2004.
  • Balena [amb il·lustracions de Mireia Coll]. Bellaterra: Lynx Edicions, 2005.
  • Iosa i les grues (amb il·lustracions de Valentí Gubianas). Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor, 2006.
  • Eón [castellà. Il·lustracions de Xosé Cobas]. Madrid: Anaya, 2008.
  • El bastó d'Homer [amb il·lustracions de Javier Andrada]. Barcelona: Barcanova, 2009.
  • L'enigma Altai. Barcelona: Edebé, 2010.
  • Les verges del sol. Alzira: Bromera, 2013.[1]
  • La nuesa del silenci. Pollença: El Gall Editor, 2017.

El camí del far[modifica]

El camí del far és una novel·la juvenil, guanyadora del premí Edebé de literatura infantil 2000 i de la crítica Serra d'Or de literatura juvenil 2001, destaca per la seva brevetat i el punt de vista poètic amb què tracta el tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) i de la postguerra. Introdueix aquest tema històric des dels ulls d'un infant, en Miquelet, que no entén les causes del conflicte que ha dividit la societat en vençuts i vencedors, i, de la mà d'uns presoners que arriben al seu petit poble de Mallorca per reconstruir la carretera que va al far, troba algunes respostes i la crueltat de l'odi dels vencedors. Acompanyats d'en Miquelet, hom entra en un camp de presoners republicans, en les llars destruïdes per alguna mort, en la soledat del cor d'una vídua, en la sorollosa taverna on els guanyadors pregonen el seu poder. L'obra està escrita en un estàndard balear del qual l'editorial especifica el vocabulari més distintiu.[2]

Premis[modifica]

  • Guillem Cifre de Colonya (1982)
  • Josep M. Folch i Torres (1987)
  • Generalitat de Catalunya (1986)
  • Joaquim Ruyra (1999)
  • Edebé (2000)
  • Crítica Serra d'Or (2001)
  • Ala Delta (2004)[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ros, C. «Miquel Rayó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 maig 2016].
  2. «El camí del far». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]