Miquel Roger i Casamada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiquel Roger i Casamada
MiquelRoger2016.jpg
Foto: Blanca Mejon Blanch
Dades biogràfiques
Naixement 16 juliol 1954
Barcelona
Mort 24 març 2017 (62 anys)
Vilagrassa
Sepultura Cementiri de Palamós
Activitat professional
Ocupació Mestre, compositor i productor musical
Gènere Música clàssica del segle XX
Modifica dades a Wikidata

Miquel Roger Casamada (19542017), compositor, docent i productor musical, fundador del segell musical Anacrusi, dedicat majoritàriament a la producció i difusió d'obra contemporània.

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona l'any 1954, inicià els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i, posteriorment, amb Josep Soler. L'any 1985 es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professor del Conservatori Professional de Música de Manresa del 1982 al 1986 i, des dels seus inicis, al Conservatori Professional de Música de Badalona, on va exercir com a cap del Departament d'Assignatures Teòriques i va impartir classes de contrapunt, història de la música, estètica i composició, fins a la seva mort.[cal citació]

Des de l’any 1996, la seva extensa activitat com a compositor i docent la compaginà amb la producció musical i l’edició discogràfica amb el segell Anacrusi dedicat majoritàriament a les creacions de compositors i intèrprets dels segles XX i XXI. L’any 2001 rehabilita l’antic teatre de la població de Jafre (Girona) i el transforma en un estudi de gravació amb el nom de L’Auditòrium, on va desenvolupar una intensa tasca de gravació i producció de musica contemporània i jazz.[cal citació]

La música d'en Miquel Roger té les seves arrels a la Segona Escola de Viena, que va desenvolupar gradualment cap a una estètica lliure de les restriccions acadèmiques. L'estructura morfològica de la seva música mostra una mentalitat marcadament contrapuntística que, per la seva audàcia, sembla establir un vincle amb l'esperit d'indagació de la polifonia renaixentista. La seva obra destaca per una estructura lògica i la progressió austera, sense digressions en el desenvolupament de les seves composicions, que sovint mostren una tendència clarament homofònica. [1][2][3][4][5]

El compositor[modifica]

Per la importància que, al llarg d’un primer període, va tenir en el desenvolupament del propi llenguatge com a compositor, es reconeixia deutor d'A. Schoenberg, A. Webern i, molt especialment, d’Alban Berg, per la forma com van crear utilitzant els recursos del cromatisme, l’atonalitat i el serialisme dins el paradigma dodecafònic, un període aquest en el qual cal esmentar Set de set, Per a Liliana, Inventio, Dualitat, Trilogia, Blanca quartet, Cinc cançons, Tres moviments simfònics, Divertimento per a Orquestra de corda i l’Òpera de cambra Nascita e Apoteòsi di Horo. Posteriorment, el seu llenguatge va evolucionar amb l’estudi aprofondit d’ O. Messiaen, P. Hindemith, G. Ligeti, o B. Bartók, amb les obres Quintet de vent núm. 1, Un dia d’escola, Sis estudis per a clarinet, els segon i tercer Quartets de corda, el Quartet amb piano núm. 1, el Quintet per a metall o els XII estudis per a piano.[cal citació]

Set de set, és la primera obra per a piano que segueix els postulats de la segona escola de Viena mostrant els aspectes estructurals de la forma musical, generada des d'una cèl·lula serial de sis notes de partida que apareixen en forma d’acord en el primer número, per atomitzar-se i contrastar-se amb les cèl·lules resultants oposades dels sis sons restants de l’escala cromàtica. [cal citació]

El que va definir com un segon període de creació de Miquel Roger va ser l’estudi de la música atonal que li va permetre adquirir el coneixement per interelacionar les dotze notes. L’adopció de formulacions al marge de dictats previs que mediatitzessin l’obra, va presidir tan l’estructura de la matèria musical com la manera d’establir els ponts d’unió i la intensitat musical, ja que per al compositor, la idea musical exigeix un punt de trobada el més nu possible de formes preestablertes entre pensament i forma, seguint una dinàmica biunívoca i oberta a tot mode possible de creació. Com els exemples, el Quartet de cordes núm. 2 o el Quartet de flautes núm. 1, que conceptualment donen contingut a les tesis de T. W. Adorno.[cal citació]

La tercera fase de la seva evolució incorpora les estructures modals com a elements suport de les composicions. Això li va permetre utilitzar escales pentatòniques i combinar-les en un determinat moment amb les d’altre ordre, inverses, cromàtiques, de so natural (harmònic), fins a la real supressió per introduir-hi sons indeterminats. D’aquesta època destaquen els Dotze Estudis per a piano, els Tercer i Quart quartets de corda, l’obra dedicada a Mompou o Enigmàtic. En altres obres, com ara la Peça per a piano i percussió, la forma modal s’utilitza ja sigui en moments puntuals, o fins i tot en tota la composició, com és el cas de la Peça per a banda simfònica i clarinet o la Cançó per a flauta i guitarra.[6]

La creació musical, que en el seu conjunt difícilment es pot catalogar en una corrent concreta, va anar dirigida a tot tipus de formacions, des dels instruments a solo fins a l’orquestra simfònica. Les editorials Zimmermann Musikverlag, Boileau i La mà de guido han publicat bona part de la seva obra. Va rebre encàrrecs de l'Asociación Música XXI (1979), Juventudes Musicales de España (1986), l'Ajuntament de Badalona (1989), l'Associació Catalana de Compositors (1991), el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (1993) i de la Fundació Caixa de Catalunya (2011). La seva òpera de cambra Nascita e apoteosi de Horo (1990) va ser guardonada en el I Concurso Internacional de Óperas de Cámara convocat per la Joven Orquesta Nacional de España.[cal citació]

D’ençà la primera estrena de Set de set, l’any 1978, la seva obra va ser estrenada en alguns dels principals auditoris estatals, entre els quals destaquen el Palau de la Música Catalana (La Chute de la maison Usher, 1980, per l’Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB); Trilogia, 1981, pel Trio de ParísTrio à cordes de Paris—; Tres moviments simfònics, 1993, per l’OCB; Osti-nation, 2013, per l’organista Maria Nacy), l’Auditori de Barcelona (Púlsar, 2007, pel pianista Jordi Masó; Enigmàtic, 2008, pel grup instrumental BCN216; Migrança, 2010, pel grup Enigma; In memoriam, 2011, pel Quartet Casals, quartet número set en ordre de composició), l’Auditori de Saragossa i Auditori de València (Enigmàtic, 2003, i Migrança, 2010, ambdues pel grup Enigma), l’Auditori de La Pedrera de Barcelona i l’Auditori de Tarragona (La Fête de la cuisine, Aromes, 2011, per la formació instrumental Fermata Contemporània, performance musical adreçada als cinc sentits).[cal citació]

En l’àmbit internacional, les seves obres han estat interpretades entre d’altres llocs a BracknellAnglaterra– (Quintet per a metall núm. 1, 1986, London Gabrieli Brass Ensemble), a Washington i Nova YorkEUA– (Per a Liliana, 1987, pianista Liliana Maffiotte; Inventio, 1993, pianista M. Massaguer), a UtrechtHolanda– (Inventio, 2002, pianista Ruth Lluis), a KitzingenAlemanya– i Sonntag –Àustria– (Peça per a flauta i guitarra, 2002, Duo Bozza), a Rodés (Rodez), La Guiòla (Laguiole) i Concas (Conques) –França– (Sombras, 2015, organista B. Ballbé i soprano A. Polo) i a Moscou i Sant PetersburgRússia– (Universus: Àtoms, Púlsar i Final Land, 2018, pianista Fedor Veselov).[7][8][9]

Obra [cal citació][modifica]

LIED
Poemes (text S. Espriu) Veu i guitarra 1979
Tres cançons (text S. Espriu) Veu i piano 1981
Cinc cançons (text B. Brech) Veu i piano 1983
Verra la morte (text Cesase Pavese) Veu i piano 1990
No cerc, homenatge a J. M. Foix Veu i piano 1997
Parada obligatòria (IV) Veu i piano 1997
Sombras Veu i orgue 1998
SOLO
Set de set Piano 1977
Per a Liliana Piano 1981
Inventio Piano 1989
Sis estudis clarinet I a VI Clarinet 1993
Sis estudis per a saxo I a VI Saxo 1993
Colien’s piece Orgue 1995
Patinnazo Flauta travessera 1996
Sols per a chello Violoncel 1996
Dotze estudis per a piano Piano 2000
De Mompou a mon pou Piano 2002
Versus Fa# (revisada 2004) Clarinet 2002
Universus Piano 2005-2009
Carícies (Homenatge a F.Mompou) Guitarra 2010
Obsti-nation Orgue 2012
DUO
Dualitat Clarinet i piano 1978
Nocturn Viola i piano 1978
Dos a quatre Piano a quatre mans 1982
Mariol Fagot i piano 1984
A-dos-a-dos Per a 2 pianos 1990
Peça per a flauta i guitarra Flauta travessera i guitarra 1999
Tímbric Per a 2 pianos o a quatre mans 2010
TRIO
Triments Clarinet, violí, piano 1978
Anell Flauta, Guitarra, piano 1980
Trilogia Violí, viola, violoncel 1981
BCN trio Violí, Violoncel, Piano 1987
QUARTET
Blanca quartet núm. 1 Violins, viola, violoncel 1987
Miniatures Quartet flautes de bec 1992
Quartet núm. 2 Violins, viola, violoncel 1995
Quartet amb piano núm. 1 Violí, viola, violoncel i piano 1995
Quartet de flautes travesseres núm. 1 Flautes travesseres I a IV 1998
Quartet núm. 3 Violins, viola, violoncel 2003
Quartet núm. 4 Violins, viola, violoncel 2003
Quartet núm. 5 Violins, viola, violoncel 2005
Quartet núm. 6 Violins, viola, violoncel 2006
Quartet “In memòriam” Violins, viola, violoncel 2009
QUINTET
Quintet de metall núm. 1 2 Trompetes, corn, trombó, tuba 1985
Quintet de vent núm. 1 Flauta, fagot, clarinet, oboe, corn 1994
Quintet de metall núm. 2 2 Trompetes, corn, trombó, tuba 1995
Un dia d'escola Flauta, clarinet, fagot, oboe, trompa 1995
Ingràvid Quintet de percussió 2002
ENSEMBLE
Colors Guitarra, flauta, clarinet, baix, viola i piano 1978
Anèmona Orquestra càmera 1979
Divertimento per a orquestra de cordes Violins, violes, violoncel, contrabaix 1991
Peça per piano i percussió Piano i 3 percussions
Atretze Fl, oboe, clarinet, corn, fagot, perc. i piano 2002
Enigmàtic Grup instrumental 2003
Himne Club Esportiu Futbol Jafre Brass i coral 2003
El Cicle (Poemes de Miquel Roger Casamada) Grup instrumental 2004
Migrança Grup instrumental 2010
La Fête de la cuisine: Aromes Orquestra de cambra i piano 2010
Tres estats de l'Home Grup instrumental 2010-2011 
BANDA SIMFÒNICA
Peça per a banda simfònica i clarinet solista Banda simfònica i clarinet 1999
ORQUESTRA
Peça per a orquestra Arpa, piano, percussió, orquestra de cordes 1978
Tres moviments simfònics Arpa, piano, percussió i cordes 1980
Peça per a percussió, piano i orquestra Percussió, piano i orquestra 1991
Moviment per a orquestra Orquestra 1998
ÒPERA DE CAMBRA
Nascita e Apoteòsi di Horo Orquestra cambra, cor i solistes 1990

L'ensenyant i teòric[modifica]

Miquel Roger va iniciar la seva tasca docent al 1982, ensenyant al llarg de la seva carrera als conservatoris de Manresa i Badalona, on va desenvolupar una intensa tasca com a docent impartint una àmplia gama d’assignatures. D’entre les més tradicionals citem Història de la Música, Contrapunt, Estètica, Orquestració i Composició. A banda, en Roger va impulsar noves assignatures com Tècniques d’enregistrament o Música i imatge. En paral·lel també va promoure l’Aula d’Informàtica del Conservatori, així com l’Estudi de gravació. Segurament el més destacable de la seva tasca docent era la seva capacitat per copsar la individualitat de cada alumne i d’establir una relació afectiva amb la majoria d’ells, relació que anava molt més enllà dels continguts acadèmics. També va entendre com a part de la seva dimensió pedagògica l’activitat desenvolupada a l’estudi d’enregistrament de Jafre, propiciant els primers enregistraments de grups d’alumnes vinculats al Patronat de la Música de Badalona. Concretament, van passar per l’Auditorium una desena de combos, conjunts instrumentals, orquestres i big bands de l'Escola de Música Moderna de Badalona. Pels alumnes va ser una experiència excel·lent i inoblidable tant des d'un punt de vista tècnic com humà.[cal citació]

La docència i mestratge de Miquel Roger va estar inspirada per uns principis musicals, en els quals es considerava deutor de J. S. Bach com al primer gran mestre. Entén la música com a plasmació d’un espai-temps, que, només en la immersió en l’ordre d’aparició intervàl·lic de l’espectre de sons harmònics naturals, permet arribar al coneixement, fins al mínim detall, de l’ordre intern “tensió-distensió” o bé de la “similitud-diferència”, necessaris per afrontar qualsevol moment de la composició musical. Aquest domini serà condició per obtenir els graus de llibertat essencials per a la creació i d’aquesta manera progressar fins a l’assoliment dels objectius marcats. Conèixer la gènesi de qualsevol acord, per dens que aquest pugui resultar, permet establir el joc de relacions i caminar pel marc on la seva proposta musical es desenvolupa. Es podrien definir els sons com els més impurs dels elements de la natura, ja que qualsevol d’ells conté de fet a la resta. Si analitzem el cas de sol, do, mi, fa# , el primer acord del segon mode d’Oliver Messiaen: quarta justa (sol-do), tercera major (do-mi), sexta major (sol-mi), quarta augmentada (do-fa#), segona major (mi-fa#), sèptima major -com a inversió de la segona menor- (sol-fa#). La mancança de la quinta do-sol és només aparent, ja que que sol pertany al primer dels harmònics sona immediatament i la quinta apareix de forma tan esperada com indirecta amb l’aparició successiva dels harmònics.[cal citació]

A la seva tasca docent va tenir una funció cabdal la seva formació filosòfica. Influenciat per pensadors com Adorno, Deleuze o Pessoa, considerava essencial a la seva docència l’ensenyament de les diverses facetes la creació musical com una manifestació de la llibertat entesa com l’absència d’opressió, incardinant-la a la història, la cultura, el llenguatge i, fins i tot, l’acció social i política, com un tot inseparable.[6]

El promotor musical [cal citació][modifica]

Amb el segell Anacrusi creat l’any 1996, en Miquel Roger dedicà una part substancial de la seva activitat artística i professional a la difusió d’obra contemporània, col·laborant amb els segells Harmonia Mundi Hispania, Naxos, La mà de guido, Columna Música i Cantus. L’antic teatre de la població de Jafre (Girona), transformat en estudi de gravació, fou el centre musical i discogràfic d’aquest segell, amb el qual es van editar més de 90 discs.[cal citació]

La producció abasta l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OCB), Orquesta Simfónica de Córdova, Orquesta Simfónica de Màlaga, Orquesta Simfónica de Euskadi, Orquesta de RTV de España, Orquestra de cambra d'Andorra, Orquestra de cambra de la Comunitat Europea, Orquestra Barroca de Barcelona i l’Orfeó Català.

Enregistrà el Grupo Enigma, Grupo Manon, Barcelona 216 (BCN216), Grupo Círculo, Capella Reial de Catalunya, Fermata Contemporània, Percussions de Barcelona, Spanish Brass Luur Metalls, Quintet de Metall 2111 Gòtic Brass, Quintet de Metall “Cornicinum”, Harmonia Quintet de Vent, Quintet de vent Miró i també en la música de cambra pels Quartet de Tokyo, Quartet Casals, Kreutzer Quartet, Quartet Teixidor, Quartet de Barcelona, Barcelona Consort, Quartet vocal [La Nova Euterpe “La Nova Euterpe”], Quartet Boccherini, Quartet Frullato, Quartet Fu-Mon, Quartet Tàlia, Quartet Frodisax, Trio Bartók, Trio Kandinsky, Trio de París —Trio à cordes de Paris—, Trio Unda Maris, Trio Cambini, Trio Incanto.

En els duets a P. Gatti, J. W. Jansen (Vl., Clave); J. Pons, Kamal Khan (Cant, Pno.); P. Cortese, M. Wagemans (Vla., Pno.); M. Simarro, E. Martínez (Vl. Barroc, Clave); A. Coma, G. Motatu (Pno., Vcl.); J Cabero, M. Cabero (Ten., Pno.); X. Castillo, A. Comellas (Cl., Pno.); J. Fuster, J. Camell (Cl. Pno.); M. Frauca, M. Massaguer (Mzz., Pno.); P. Ros, C. Rivera (Vla. Gba., Tiorba); J. P. Gil, M. Villalba (Cl., Pno.); E. Gragera, J. Masó (Cant, Pno.); E. Gragera, A. Cardó (Cant, Pno.); A. Benavides, P. Rubio (Pno., Cl.).

Com a solistes de l’instrument del Piano, a Josep Maria Colom, Jordi Masó, Miquel Villalba, Miguel Álvarez-Argudo, Álvaro Cendoya, Albert Atenelle, Montserrat Massaguer, Emili Brugalla, Helena Ginès, Ana Benavides, Jordi Querol, Juan Carlos Garvayo, Katia Michel, Àngel Soler, Roger Mas, Alícia de Larocha, Kamal Khan, Alan Blanc, Michel Wagemans, Antón Cardó, Sira Hernández, Jordi Camell, Medín Peirón, Josep Maria Gironell.

En altres instruments a solo, va produir per a piano-forte a J. M. Roger, per a orgue a Montserrat Torrent, Maria Nacy i Ignacio Ribas; per a clave a D. Moroney; per a guitarra a Carles Trepat i a David Sanz; per a flauta travessera a Patricia Mazo i X. Relats i Madalena Martínez, per a clarinet a Oriol Romaní, Isaac Rodríguez, Josep Fuster i Pedro Rubio; per a viola a Paul Cortese; per a violoncel a M. Martínez de Fresno, Josep Basal, G. Motatu i Wolfgang Lehner; a Ricardo Casero al trombó; i a Jose Ignazio Ansorena al txistu.

En matèria de veu solista, Anacrusi enregistrà a Joan Pons, Victòria dels Àngels, Julia Arnó, Elena Gragera, Àngels Busquets, Titon Frauca, i Anna Alàs i Jove.

Pel que fa a Grups de Jazz, Anacrusi va produir música de: Roger Mas Trio (Roger Mas, Deejay Foster i Jo Krause); Jo Krause Quartet (J. Krause, Vincent Macian, Roger Mas i Deejay Foster); Sergi Sirvent/Intervalic Quartet (Sergi Sirvent, Jaume Llombart, Jordi Gaspar i Jordi Gardeñas); Sergi Sirvent/Octopussy Cats (Sergi Sirvent, Jordi Gaspar, Jordi Gardeñas, Jaume Llombart, Voro Garcia, Hugo Astudillo, Albert Cirera i Pau Domènech); Jaume Llombart Sextet (Jaume Llombart, Miguel ”Pintxo” Villar, Pau Domènech, Marc Cuevas, Alfred Artigas i Joe Smith); Nadia Basurto and Trio (Nadia Basurto, Roger Mas, Bori Albero i Ramon Prats); Agustí Fernández/Jo Krause; New Ensemble D. O. (Victor Correa, Pep Garau, Oscar Latorre, Josep Valldeneu, Nil Majal, Rai Paz, Toni Saigi, Pedro Campos i Roger Gutiérrez); Álvarez-Argudo Trio (M. Álvarez-Argudo, Deejay Foster i Jo Krause); Pantxulo Jornet]/Joan Casas/Álvaro Taborda/Txema Hernández; Joan Albert/Enric Carreras/Adrià Font.

Discografia [cal citació][modifica]

Miquel Roger. Obres I Ars Harmònica AH013
Miquel Roger. Obres de cambra Anacrusi, s.l. AC016
M. Roger - bres per a piano, M. Villalba Anacrusi, s.l. AC045
Nascita e Apoteosi di horo G.A.S.A 9G0433
Harmonia Quintet de vent. F.M.C. Fundació Música Contemporània 25-1537
Ass. Catalana Comp. Vol II Fundació Música Contemporània 25-1404
Musica. Simf. Esp. Contemp. 1 OBC Fundació Música Contemporània 25-1581
Enesco Quartet Ensayo CD-2206
Catalan Quartets - Kreutzer Q. Metier MSV CD 92026
Comp. Catalans S. XX - Álvarez-Argudo Anacrusi ,s.l. AC003
FU-MON Quartet Flautes Traesseres Anacrusi, s.l. AC004
Percussions de Barcelona II Anacrusi, s.l. AC030
In Memòriam Joaquim Homs Anacrusi, s.l. AC060
Homenatges a F. Mompou Anacrusi, s.l. AC028
Comp. Cons. Badalona Conservatori Música de Badalona CB-CD-EC-5-2
Joves interp. Cons. Bad III Conservatori Música de Badalona CB-CD-EC-4-2
Els nostres compositors BCN Escola Música EM BCN
Album de Colien Ediciones Cecilia Colien Honegger M-30062-1995
Musica Catalana 1909-1989 Fundació Música Contemporània CB-CD-B-2-2
Jacob Cordover, guitarra Associació Cat. de Compositors A.C.C 1
Estrenes a la Pedrera IV Fundació Catalunya Caixa Gi-961-2011
Girona XX-vol. 3- Catalunya i la fi de segle Columna Música 1CM0236
El descobriment. Contemporary catalan music Crowdfunding Verkami C 21G
Hist.Mus.Catalana,Valenciana Balear Edicions 62 / Tritó TRHM17/20
Girona Temps de Flors Anacrusi, s.l. AC005
Homenatge a J. M. Foix - F. M. C. Fundació Música Contemporania BCD19724

Referències[modifica]

  1. «Miquel Roger i Casamada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Editorial de Música Boileau - Autores» (en castellà). Boileau-Music.
  3. Biografia de Miquel Roger a Associació Catalana de Compositors
  4. «Miquel Roger». Institut Ramon Llull (CC-BY-SA). [Consulta: 12 febrer 2016].
  5. Biografia a Catalunya Música
  6. 6,0 6,1 Roger, Miquel. (1999). "Miquel Roger". CodeXXI: Revista de la Comunicació Musical. Núm 2. Pàgs 85-106.
  7. Associació Catalana de compositors (1989). 68 compositors catalans. Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura. ISBN 84-393-1138-9. Pàgs. 202-203.
  8. Dàvila, A. M., Pérez Senz, J. (2008) "Compositors d'avui: Guia de la música contemporània a Catalunya" Quaderns del Nexus. Núm 1) Caixa de Catalunya, Obra social. ISBN 978-84-89860-70-4. Pàgs. 161-162.
  9. Associació Catalana de compositors (2013). Creació musical contemporània a Catalunya. ISBN 84-85247-80-9. Pàgs. 202-203.