Miquel Roger i Casamada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Roger Casamada
Miquel Roger i Casamada.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1954
Barcelona
Mort 24 de març de 2017(2017-03-24) (als 62 anys)
Vilagrassa
Sepultura Cementiri de Palamós
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Compositor
Estil Contemporani
Modifica dades a Wikidata

Miquel Roger Casamada (Barcelona, 16 de juliol de 1954 - Vilagrassa, 24 de març de 2017) va ser un compositor i productor musical català, dedicat a la composició des de 1977. Ha fundat el segell musical Anacrusi i produït diverses obres en companyia de solistes, grups de cambra i orquestres, entre d'altres amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona l'any 1954, inicià els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amb Josep Soler. L'any 1985 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.

Es dedicà a la composició des del 1977, any en què es va estrenar la seva primera obra per a piano Set de set. Les editorials Musikverlag Zimmermann, Boileau[2] i La Ma de Guido van publicar les seves obres. Miquel Roger va rebre encàrrecs de l'Asociación Música XXI (1979), del Festival Internacional de Música de Barcelona (1981), l'Ajuntament de Badalona (1989), l'Associació Catalana de Compositors (1991), el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (1993)

Té enregistrades les obres següents: Triologia, pel Trio de corda de París; Blanca Quartet, pel Quartet Enesco; Per a la Liliana, en dues versions, pel pianista Emili Brugalla i per Montserrat Massaguer; Set de set, per la pianista Assumpta Coma; Quintet de Vent núm. 1, pel grup Harmonia Quintet de Vent; Sis estudis per a clarinet, pel J. Fuster; Patinnazo, per la flautista Patricia Mazo; l'òpera de cambra Nascita e Apoteosi di Horo per l'orquestra de cambra i el cor del Conservatori de Badalona, dirigits per J. Luis Temes.

L'any 1997 va enregistrar un disc monogràfic pel segell discogràfic Ars Harmónica, en què consten algunes de les seves obres de cambra i per a solistes.

A la temporada 1992-1993, l'Orquestra Ciutat de Barcelona li va programar l'obra Tres Moviments Simfònics, i a l'estiu del 1994, la mateixa orquestra li va enregistrar el Concert per a Percussió, Piano i Orquestra, actuant com a solistes Assumpta Coma, piano, i Ignasi Vila, percussió. La direcció va ser a càrrec de J. Pons.

La seva òpera de cambra Nascita e Apoteosi de Horo ha estat guardonada en el I Concurso Internacional de Operas de Cámara convocat per la Joven Orquesta Nacional de España.

L'any 1996 va fundar el segell discogràfic Anacrusi, del qual fou gerent, dedicat majoritàriament a la difusió d'obres contemporànies del segle XX i XXI. L'any 2001 rehabilità l'antic teatre de la població de Jafre (Girona) i el transforma en un estudi de gravació amb el nom de l'Auditòrium. Realitza, com a productor musical, enregistraments amb solistes, grups de cambra i orquestres, entre els quals hi ha l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Còrdova, Orquestra de Màlaga, Orquestra Simfònica d'Euskadi, Orquesta de RTV d'Espanya, Orquestra de Cambra d'Andorra, Tokio Quartet, entre d'altres.

Va ensenyar teoria musical al Conservatori de Manresa (1982-1986). També fou cap del Departament d'assignatures teòriques del Conservatori Professional de Música de Badalona, on també fou professor de Contrapunt, Història de la música, Estètica i Composició.

La música d'en Roger té les seves arrels a la Segona Escola de Viena i s'ha desenvolupat gradualment cap a una estètica lliure de les restriccions acadèmiques. De vegades, l'estructura morfològica de la seva música mostra una mentalitat marcadament contrapuntística que, per la seva audàcia, sembla establir un vincle amb l'esperit d'indagació de la polifonia renaixentista. D'altra banda, de tant en tant mostra una tendència clarament homofònica. La seva obra destaca per l'estructura lògica i la progressió austera, sense digressions, que està relacionada amb el desenvolupament de les seves composicions.[3]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Miquel Roger: Obres de Cambra I (Ed. Ars Harmónica)
  • Miquel Roger: Obres de Cambra II (Ed. Anacrusi s.l.)
  • Miquel Roger: Obres per a piano (Ed. Anacrusi s.l)
  • Quartet de corda núm. 2 (Kreuzer Quartet, Ed.Metier,)
  • Quartet de corda núm. 4 (Ed. Conservatori de Badalona)
  • Peça per a piano, percussió i orquestra (Ed. Fundació Música contemporània)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Miquel Roger». Institut Ramon Llull (CC-BY-SA). [Consulta: 12 febrer 2016].
  2. «Editorial de Música Boileau - Autores» (en es). Boileau-Music.
  3. «Roger (i Casamada), Miquel». F. TAVERNA-BECH. [Consulta: 26 abril 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]