Miquel Rosselló del Rosal
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1950 (73 anys) Marratxí (Mallorca) |
 Conseller de Treball | |
| 23 d'octubre de 2002 – 1 de juliol de 2003 | |
| Diputat al Parlament de les Illes Balears | |
| 19 de juny de 2003 – 2 d'abril de 2007 | |
| Circumscripció | Mallorca |
| Activitat | |
| Ocupació | Administratiu |
| Partit | Iniciativa-Verds |
Miquel Rosselló del Rosal (Marratxí, 1950) és un polític mallorquí d'Iniciativa-Verds i abans d'Esquerra Unida de les Illes Balears.
Biografia[modifica]
És net del general republicà Francisco del Rosal Rico.[1] Va ser seminarista i va viure a Barcelona en els anys setanta, on participà en el moviment antifranquista, de tal manera que fou detingut i torturat per la Brigada Político-Social a la comissaria de Via Laietana i tancat a la presó de Carabanchel.[2]
És administratiu, amb estudis d'Econòmiques i Història. Entre els anys 1995 i 2003 i des de juny del 2011 és regidor de l'ajuntament de Marratxí. Entre 1999 i 2002, fou cap de Gabinet de la Conselleria de Benestar Social i Conseller de Treball des d'octubre de 2002 fins al final de la legislatura (maig de 2003).
De 2003 a 2007 fou diputat del Parlament de les Illes Balears i portaveu parlamentari del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds.
A nivell de partit, fou coordinador d'Esquerra Unida de Mallorca i coordinador general d'Esquerra Unida de les Illes Balears.
La legislatura 2007-2011 fou conseller executiu de Cooperació Local, Funció Pública i Emergències del Consell Insular de Mallorca.
Obres[modifica]
- De la foscor a l'esperança (2011)
Referències[modifica]
- ↑ Miquel Rosselló: “Soy consciente de que el mundo soñado es casi inalcanzable” Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Última Hora, 12 de novembre de 2011
- ↑ «Peor que la tortura fue la confrontación con mi familia», Diario de Ibiza, 19 de febrer de 2012
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eberhard Grosske Fiol |
Conseller de Treball i Formació 23 d'octubre de 2002–-1 de juliol de 2003 |
Succeït per: Guillermo de Olives Olivares |