Miquel Sureda Sanglada

Miquel Sureda Sanglada

Biografia
Naixement	segle XV Palma (Balears)
Mort	segle XVI (<1576) Palma (Balears)
Lloctinent general del Regne de Mallorca
té el rol: interí setembre 1547 – abril 1549
Lloctinent general del Regne de Mallorca
té el rol: interí gener 1538 – juny 1538
Jurat en Cap
1529 –
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Lleialtat	Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Conflicte	Germanies de Mallorca
Família
Parents	Francesc Burgues i Bartomeu, cunyat

Miquel Sureda Sanglada (Ciutat de Mallorca, segle xv – abans de 1576) fou un cavaller i polític mallorquí. Membre destacat de l'aristocràcia del seu temps, exercí diversos càrrecs de govern i fou lloctinent general interí de Mallorca en dues ocasions.

Orígens familiars

Pertanyia a l'estament dels cavallers i a una de les famílies més influents de la noblesa mallorquina. Era fill de Pere Sanglada i Margarida Sureda. D'aquest matrimoni sorgí la casa Sureda Sanglada, establerta en virtut del vincle testamentari del seu avi matern Miquel Sureda i Nicolau (1478), que obligava els hereus a anteposar el llinatge matern Sureda al patern Sanglada. Es casà amb Joana Burgues, germana del procurador Francesc Burgues i Bartomeu, membre d'una poderosa família vinculada a la Procuració Reial.

Era gran propietari i prestador de crèdit. El 1532 la seva casa del carrer de l'Almudaina (parròquia de Santa Eulàlia) pagava una talla de 50 lliures; el 1576 fou valorada en 2.000 lliures. Morí abans d'aquest any.

Carrera política

Pertanyent al grup de cavallers que representaven l'oligarquia insular, participà activament en els òrgans de govern local i reial. Exercí càrrecs de confiança vinculats a la Corona, com el de lloctinent del procurador reial (1518–1519), quitador de l'estament militar (1520), jurat en cap (1529) i, més endavant, lloctinent general interí de Mallorca (1538 i 1547–1549).

Durant la Germania de Mallorca (1521–1523), Sureda Sanglada es convertí en un dels principals dirigents del partit reialista i en una de les figures clau de l'oposició a la revolta. En qualitat de procurador dels creditors de la Universitat de Mallorca, defensà els drets dels propietaris i prestadors davant la decisió dels agermanats d'abolir el pagament dels censals. Davant aquesta mesura, viatjà personalment a Gant (Flandes) per presentar el cas a Carles V, qui li atorgà, el 6 d'agost de 1521, una provisió reial que declarava nul·la la quitació decretada pels agermanats. Aquesta disposició no pogué aplicar-se mentre durà la insurrecció, però posteriorment fou ratificada a Toledo el 15 de maig de 1524, després de la derrota del moviment.

La seva oposició activa a la revolta comportà represàlies: els agermanats confiscaren els seus béns a Llucmajor, Sóller i Pollença, i saquejaren part del seu patrimoni. Un cop restablert l'ordre, les institucions reials el compensaren pels danys i pels serveis prestats. Consta que a Llucmajor se li abonaren 1.650 lliures en concepte d'indemnització, i en total rebé més de 6.000 lliures en diverses partides entre 1524 i 1525. També participà en una comissió d'avaluació dels danys (1527) per determinar les reparacions als afectats pel moviment.

Des de Barcelona, mentre s'organitzava la resposta reial, Sureda mantingué contacte directe amb la cort i amb alts representants eclesiàstics i civils —entre ells el lloctinent de Catalunya i l'arquebisbe de Tarragona—, contribuint de manera decisiva a la organització i finançament de l'armada reial que desembarcà a Mallorca el 1522 per sufocar la Germania. La seva participació en aquesta empresa i la seva lleialtat a la monarquia li valgueren el reconeixement del rei i la seva consolidació dins l'elit governant mallorquina del període posterior.