Miquel Villà i Bassols
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 de febrer de 1901 Barcelona |
| Mort | 25 d'agost de 1988 (als 87 anys) el Masnou |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola de la Llotja |
| Formació | Académie Colarossi Escola de la Llotja  |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Fauvisme |
| Alumnes | Goretty |
| Artistes relacionats | Marcel Duchamp Jean Fautrier Pau Gargallo Togores Cossío |
Premis
| |
Miquel Villà i Bassols (Barcelona, 15 de febrer de 1901 - el Masnou, 25 d'agost de 1988) fou un pintor català, considerat un dels representants del fauvisme.
Biografia
Estudià a l'Escola de la Llotja i va fer nombrosos viatges per Europa i Amèrica amb el seu pare, negociant de vins, fins que va fer la seva primera exposició individual a Bogotà.[1] El 1922 s'instal·là a París on estudià a l'Académie Colarossi[2] i exposà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Ben aviat s'integrà a les tertúlies de Montparnasse, on es va fer amic de Marcel Duchamp, Jean Fautrier, Pau Gargallo, Togores i Francisco Gutiérrez Cossío. Després tornà a Catalunya i s'instal·là al Masnou. Exposà a la Sala Parés de Barcelona el 1929 i participà en les Exposicions de Primavera de 1933, 1934 i 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli.
Després de la guerra civil espanyola exposà a les Galeries Syra de Barcelona el 1949 i 1951, i a l'Exposició Municipal de Barcelona del 1951. Fou un dels pintors catalans que va obtenir més prestigi en els ambients de Madrid. Fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada a Madrid el 1951 i participà en la Tercera Bienal a Barcelona el 1955. Eugeni d'Ors l'escollí per a participar en alguns dels Salones de los Once de Madrid, i va exposar individualment a Madrid el 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985. El 1977 i 1985 li dedicaren sengles exposicions antològiques.
La seva pintura mostra un constructivisme sobri influït per Paul Cézanne i Maurice de Vlaminck, centrat en paisatges del Maresme, d'Eivissa i de La Pobla de Segur, o bé interiors, figures i natures mortes, caracteritzat per la densitat del gruix de la pasta i pel seu colorisme mat. El seu estil, que al final de la seva vida fou més influït per Rembrandt, sintetitza el rigor i el classicisme del noucentisme amb el realisme de la generació del 1917. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Referències
- ↑ «Miquel Villà i Bassols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miquel Villà. CIVTAT».
.svg)