Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel dels Sants Oliver)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel dels Sants Oliver i Tolrà
Ramon Casas - MNAC- Miquel dels Sants Oliver- 027605-D 006595.jpg
Miquel del Sants vist per Ramon Casas (MNAC)
Naixement 4 de maig de 1864
Campanet, Mallorca
Mort 9 de gener de 1920(1920-01-09) (als 55 anys)
Barcelona
Es coneix per membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans
director de La Vanguardia
President de l'Ateneu Barcelonès
Ocupació periodista, assagista i poeta
Gènere poesia
Modifica dades a Wikidata
Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920)[1] fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director de La Vanguardia. Juntament amb mossèn Antoni Maria Alcover, va iniciar la recuperació del català a l'inici del segle xx.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué en una família benestant. El seu pare, Joan Lluís Oliver i Sabrafín, era un destacat periodista que havia treballat per El Correo de Mallorca i La Almudaina, entre d'altres.[2] Acabat el batxillerat començà a treballar a La Opinión i El Anunciador Balear.[2] El 1881, en ocasió del segon centenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca, va rebre una menció honorífica en un concurs de l'Ajuntament de Palma.[2]

El mateix 1881 es traslladà a Barcelona per a estudiar Dret. Travà relacions amb gent propera a la revista L'Avenç i al modernisme català com Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu, Joan Sardà i d'altres, dels qui aprengué el que va poder.[2] No deixà mai d'escriure durant aquesta etapa, i quan tornà a Palma escrigué anàlisi política a La Almudaina i fundà La Roqueta, en català.[2] Després de tornar a Barcelona per acabar la carrera de Dret, el 1892 retornà a Palma per a treballar al consell d'administració del banc Fomento Agrícola Balear, mentre seguia treballant de periodista, on anà ascendint fins que el 1897 fou nomenat director del banc de La Almudaina.[2]

La darrera dècada del segle xix escrigué articles i llibres, com La cuestión regional, el 1899, on criticava el centralisme de la Restauració espanyola, una obra que va marcar l'inici del Mallorquinisme i del regionalisme balear. D'aquesta època també destaquen Cosecha periodística del 1891, Mallorca durante la primera revolución, 1808-1814, del 1901 o La literatura en Mallorca, el 1903.[2]

El 1903 decidí tornar a Barcelona, inicià col·laboracions amb el Diari de Barcelona fins a ser-ne director el 1904, un càrrec que ostentà dos anys, fins que marxà per diferències ideològiques.[2] El 1906 passà a esdevenir membre preeminent de la troica directiva de La Vanguardia, juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso, fins que el 1916 fou designat director, càrrec que mantingué fins al 1920, any de la seva mort.[2] Sota la direcció de Miquel dels Sants Oliver, La Vanguardia contractà prestigiosos col·laboradors del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental, i fou el primer diari espanyol que envià corresponsals a París i Berlín. En aquella època es convertí, amb més de 80.000 exemplars, en el diari de més difusió de Catalunya.

Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona des del 1913.[3] i el 1917 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Payeras, Miquel «La mirada més perspicaç». El Temps, 1568, 01-07-2014, pàg. 52-53 [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. (Mendoza, 1995), núm. 141.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 p. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà Modifica l'enllaç a Wikidata