Mira (ciutat)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMira
(el) Μύρα Modifica el valor a Wikidata
Myra theatre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaDemre (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 36° 15′ 33″ N, 29° 59′ 07″ E / 36.2592°N,29.9853°E / 36.2592; 29.9853Coord.: 36° 15′ 33″ N, 29° 59′ 07″ E / 36.2592°N,29.9853°E / 36.2592; 29.9853
Famoses tombes rupestres de Mira

Mira (en grec antic: τά Μύρα, en plural) és una antiga ciutat de Lícia, situada a 1,5 km al nord de l'actual ciutat de Demre, a la província d'Antalya (Turquia).[1] Era al costat del riu Limiros (actualment Demre cay), en una fèrtil plana fluvial a uns 3,5 km de la mar Egea.[2]

Història[modifica]

Malgrat que les restes d'una antiga muralla fan remuntar-ne l'origen si més no fins al segle V ae, no se'n conserven registres escrits fins al segle I ae, en què s'esmenta com a ciutat pertanyent a l'Aliança Lícia, un tractat que implicava també les ciutats de Xanthos, Tlos, Pinara, Patara i Olympos, i que estigué vigent des del 168 ae fins al 43. D'acord amb el geògraf grec Estrabó, en aquella època Mira ja era una de les ciutats més grans de l'aliança, i arribà fins i tot a ser-ne la capital.[3]

La ciutat de Mira, com tot el poble lici, estigué sota influència grega des del segle IV ae. Fou una satrapia en l'època d'Alexandre el Gran i va ser disputada per diferents imperis de l'època, tret del període d'independència de l'Aliança, que acabà després de la incorporació de Lícia com a província de l'Imperi romà l'any 43. Durant l'època romana el port de Mira adquireix importància com a punt de reabastiment de naus romanes, especialment de les que anaven cap a Alexandria. Pel port de Mira van passar Germànic Cèsar i Agripina I al 18, sant Pau al 60, i Adrià al 131.[1]

Després de l'absorció romana, el cristianisme penetra en terres lícies, i al segle iv, Mira tenia com a bisbe Nicolau de Mira, també conegut en Occident com Nicolau de Bari, que en el seu afany per erradicar el paganisme ordenà demolir alguns edificis representatius del culte antic, incloent-hi el temple d'Àrtemis.

Sota el regnat de Teodosi II el Jove, a la primeria del segle V, Mira esdevé capital de la província de Lícia, estatus que mantindrà fins a la conquesta de la ciutat al 808 per les tropes d'Harun ar-Raixid, califa abbàssida de Bagdad. Després de la invasió, la ciutat entra en decadència i fou abandonada al segle XI.

Monuments[modifica]

Tomba original de sant Nicolau a Mira
Teatre romà

La ciutat tenia en l'antiguitat algunes de les construccions més importants del poble lici, i en destacava el temple desaparegut de la dea Àrtemis, protectora de la ciutat, considerat en el seu temps el més gran i bell de Lícia.[1] Mira també alberga el major teatre romà de l'àrea, les restes del qual encara es conserven.

La ciutat inclou dos monumentals conjunts de tombes rupestres, excavades en dos indrets diferents: un damunt l'amfiteatre romà, i l'altre en un turó proper, les restes del qual reben el nom de necròpoli del riu. La majoria de les tombes són del IV ae, i estaven decorades amb relleus i policromia.

Un altre dels edificis més representatius n'és l'església de Sant Nicolau, d'estil bizantí, que encara conté el sarcòfag en què s'enterraren les restes del sant, tot i que se'n traslladaren més tard a Bari (Pulla). El temple originari és del segle VI, tot i que va ser reconstruït al segle IX i novament a l'XI.[1] El culte a sant Nicolau es va estendre entre els s. VI i XI, especialment a l'Orient i Rússia, i convertí aquesta església en un centre de pelegrinatge. També se li atribueixen molts miracles i llegendes que desembocaren en l'aparició del mite del pare Noel.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Myra» (en anglés). [Consulta: 26 gener 2010].
  2. «Diccionari numismàtic general». [Consulta: 26 gener 2010].
  3. «Antalya». Arxivat de l'original el 12 de juny de 2009. [Consulta: 26 gener 2010].
  4. «Myra (Demre)» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 de juliol de 2009. [Consulta: 26 gener 2010].

Enllaços externs[modifica]