Miraguà fals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMiraguà fals
Araujia sericifera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
TribuAsclepiadeae
GènereAraujia
EspècieAraujia sericifera Modifica el valor a Wikidata
Brot., 1818
Nomenclatura
Sinònims
  • Araujia albens (Mart.) G.Don 1837.
  • Araujia calycina Decne. 1844.
  • Araujia grandiflora (Mart.) Morong Ann. 1893.
  • Araujia hortorum E.Fourn. 1885.
  • Araujia sericifera f. calycina (Decne.) Malme 1909.
  • Araujia sericifera f. hortorum (E.Fourn.) Malme 1909.
  • Araujia sericifera var. hortorum (E.Fourn.) Malme 1900.
  • Physianthus albens Mart. 1824.[1]

El miraguà fals (Araujia sericifera) és una planta ornamental perenne que pertany a la família de les apocinàcies.[2] Va ser descrita l'any 1817 pel botànic portuguès Félix Avelar Brotero. Uns altres noms són: miraguà de jardí, miraguà bord, mata de la seda, aràujia.[3][2]

Des del 2012 està catalogada com a espècie exòtica invasora arreu del territori espanyol. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[4][5]

Nomenclatura[modifica]

El nom del gènere (Araujia) deriva d'António de Araújo e Azevedo primer comte de Barca (1754–1817), un aficionat a la botànica portuguès. L'epítet específic llatí sericifera significa «que porta seda» i es refereix als seus pèls sedosos que envolten les llavors.

Morfologia[modifica]

Flor d'Araujia sericea en vista lateral
Flors

Araujia sericifera és una liana que fa fins a 5-7 m de llarg. Si es trenca la planta treu una substància lletosa. Les fulles són oposades, de color verd fosc i carnoses, gairebé triangulars i fan 10-12 mm de llargada. Les flors, en forma de calze, són hermafrodites i fragants, fan uns 2 cm de diàmetre amb colors diversos. Els seus fruits són grans tavelles de 8-10 cm de llargada. Contenen moltes llavors negres.

És capaç d'ofegar els arbres més alts fins que els mata. També causa molts problemes a l'agricultura, pel seu ràpid creixement. S'emparra fàcilment sobre qualsevol suport, especialment tanques i arbres. S'escampa i creix silenciosament i de pressa arran de terra com un ofidi. Competeix amb els tarongers per l'aigua, els nutrients i la llum, i acaba per tapar-los.[6] Per tot això està prohibida la seva introducció al medi natural.[7]

Distribució[modifica]

És una planta nativa d'Amèrica del Sud introduïda a Europa i altres llocs com a planta ornamental però actualment es considera una planta nociva i invasora. És problemàtica per a la fructicultura, i a molts espais naturals i parcs de Catalunya i del País Valencià,[3][7][8] i a més llocs del món.[9]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sinònims de wikispecies
  2. 2,0 2,1 «Miraguà fals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Laguna, Emili «L'horta, l'arca de Noé de la biodiversitat agrària: Crònica d'una mort anunciada». Mètode. Universitat de València, 41, 2004.
  4. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  5. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 14 octubre 2015]. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.»)
  6. Roselló, Roberto «El Miraguà Bord». ElPeriòdic.com, 24-09-2012.
  7. 7,0 7,1 «Crònica de l'activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat». Depana, 01-03-2013. «[...] ens vam congregar un grup de 10 voluntaris per retirar una liana o enfiladissa coneguda com a miraguà (Araujia sericifera)»
  8. Oliver i Martínes-Fornés, Xavier. Llista negra de plantes invasores de la Garrotxa (pdf). Olot: Delegació de la Garrotxa, 2008.  Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  9. Popay, Ian; Champion, Paul; James, Trevor. «Araujia sericifera - moth plant». A: An Illustrated Guide to Common Weeds of New Zealand. Royal New Zealand Institute of Horticulture. ISBN 0-473-09760-5. 

Enllaços externs[modifica]