Miramar (Figuerola del Camp)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Miramar
Figuerola del Camp - Sant Mateu de Miramar.jpg
Portal de l'església de Sant Mateu
Dades
Tipus entitat singular de població
Característica
Altitud 670 m
Ubicació geogràfica
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp
MunicipiFiguerola del Camp
Localització Figuerola del Camp (Alt Camp)
41° 21′ 07″ N, 1° 13′ 49″ E / 41.351828°N,1.230318°E / 41.351828; 1.230318Coord.: 41° 21′ 07″ N, 1° 13′ 49″ E / 41.351828°N,1.230318°E / 41.351828; 1.230318
BCIL
Identificador IPAC: 2265
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula de geografia políticaMiramar
Miramar-figuerola del camp-2013.JPG

Localització
Localització de Miramar respecte del País Valencià.png
41° 21′ 06″ N, 1° 13′ 49″ E / 41.3518°N,1.23032°E / 41.3518; 1.23032
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp
MunicipiFiguerola del Camp
Població
Total 3 hab. (2007)
Geografia
Altitud 670 m
Modifica les dades a Wikidata

Miramar és un nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp. Situat al vessant est de la Serra de Miramar, a uns 670 m d'altitud, s'hi accedeix des de la carretera N-240, entre Valls i Montblanc, o pel GR 7.

El poble va originar-se a l'entorn d'un castell actualment desaparegut. L'estructura original de les cases, i de l'església, era la de construccions de caràcter fortificat, d'esquena a l'exterior, amb els murs disposats com una muralla. Miramar, juntament amb Figuerola, pertanyia al castell de Prenafeta durant els segles XII i XIII.

A finals del segle XIII, el 1271, Berenguer de Puigverd donà aquestes poblacions al monestir de Poblet. Miramar apareix documentat al llarg del segle XIV com a depenent de Poblet. El 1367 Pere el Cerimoniós l'incorporà a la corona, i el 1414 Ferran d'Antequera el torna a vendre vendre a Poblet.

El lloc de Miramar havia arribat a tenir 162 habitants el 1867, i des del 1857 tenia alcaldia pedània, però al llarg del segle XX es produí un procés constant de despoblament que en l'actualitat ha convertit el poble en un nucli gairebé deshabitat, excepció feta de l'estiu, ja que algunes cases s'han adaptat com a segona residència. Hi ha un refugi de muntanya, i és un centre d'atracció excursionista.

Del castell, que va ser el centre de l'origen del poble, sols en resta, com a únic vestigi, la roca que suporta l'esglesiola que fa una represa a l'altra banda del cementiri abandonat. Amb tot cal tenir en compte que tots els edificis del poble constituïen la defensa amb les seves esquenes a l'exterior, els murs fent de muralla i els portals oberts dins el poblat.

Les cases del poble estan penjades de la muntanya, mirant al mar, d'aquí el seu nom. N'és destacable l'església romànica de Sant Mateu, amb un altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar Modifica l'enllaç a Wikidata