Mircea Cărtărescu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juny 1956 (66 anys) Bucarest (República Popular Romanesa) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Lletres de la Universitat de Bucarest - Philosophiæ doctor (–1999) Institut Nacional Cantemir Vodă |
| Director de tesi | Paul Cornea |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, periodista, escriptor de ciència-ficció, crític literari, prosista |
| Ocupador | Universitat de Stuttgart Universitat de Bucarest |
| Moviment | Postmodernitat |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Ioana Nicolaie |
Premis | |
Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1 de juny de 1956) és un poeta, prosista, crític literari i publicista romanès. És un dels escriptoris amb major projecció internacional de Romania i considerat com un dels pares del postmodernisme romanès. Ha guanyat pràcticament tots els premis literaris del seu país i nombrosos premis internacionals, inclosos el Premi Berlín de Literatura 2012 i el Premi Gregor von Rezzori 2016. Conegut per la seva prosa curosa, la seva obra retrata l'entropia en la vida contemporània europea i l'anhel d'empatia al cor de la condició humana. En els darrers anys s'han publicat en castellà algunes de les seves obres més destacades, com ara Cegador (Funambulista, 2010), El ruletista (Impedimenta, 2010), Lulu (Impedimenta, 2011), Nostalgia (Impedimenta, 2012), El Levante (Impedimenta, 2015) o El ojo castaño de nuestro amor (Impedimenta, 2015), entre altres. La seva obra comença també a ésser traduïda al català: s'han publicat Per què ens estimem les dones (Lleonard Muntaner, 2016), Solenoide (Edicions del Periscopi, 2017)[1] i L'ala esquerra, primera part de la trilogia Encegador (Edicions del Periscopi, 2018).
Es considera admirador de l'obra de l'escriptor estatunidenc J.D. Salinger.[2]
Obra[modifica]
Poesia[modifica]
- Poezia (antologia) (2015)
Narrativa[modifica]
- Nostalgia (1993) (Nostàlgia)
- Travesti (1994) (Travesti)
- De ce iubim femeile (2004) (Per què ens estimem les dones)
- Frumoasele străine (2010) (Les belles estrangeres)
- Ochiul căprui al dragostei noastre (2012) (L'ull castany del nostre amor)
- Solenoid (2015) (Solenoide)
Obra traduïda al català[modifica]
- Per què ens estimem les dones (De ce iubim femeile); Palma: Lleonard Muntaner, en traducció de Xavier Montoliu Pauli.
- Solenoide; Barcelona: Edicions del Periscopi, en traducció d'Antònia Escandell Tur.[3]
- L'ala esquerra; Barcelona: Edicions del Periscopi, en traducció d'Antònia Escandell Tur.[4]
- Res, Poemes (1988-1992); Palma: Lleonard Muntaner, 2018, en traducció de Xavier Montoliu Pauli.ISBN 9788417153243
Referències[modifica]
- ↑ «Mircea Cartarescu | CCCB (CCBYSA)». [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Mircea Cărtărescu: „Mergînd cu metroul, la un moment dat, s-au deschis uşile într-o staţie şi a intrat o tînără negresă“ | Revista Kamikaze» (en romanès). Arxivat de l'original el 2017-02-06. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Solenoide». Edicions del Periscopi. [Consulta: 2 gener 2018].
- ↑ «L'ala esquerra». Edicions del Periscopi. [Consulta: 8 setembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mircea Cărtărescu |