Mireia Domènech i Bonet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMireia Domènech i Bonet
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
la Jonquera (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, comunicadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Nacional de la Cultura i de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsJosep Maria Ainaud de Lasarte (oncle)
Concepció Badia i Millàs (besàvia) Modifica el valor a Wikidata

Twitter: Holaiquetal Modifica el valor a Wikidata

Mireia Domènech i Bonet (La Jonquera, Alt Empordà, 1977) és una periodista i escriptora catalana amb trajectòria professional tant en l'àmbit nacional com internacional.[1] Ha treballat en comunicació política i cultural, bé com en comunicació corporativa, màrqueting i estratègia internacional a Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on resideix actualment.[2]

Com a periodista ha col·laborat amb diferents mitjans catalans i espanyols (Ara, Público, El Món, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, Diario 16 i Exterior.cat). Ha rebut el Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers 2021, pel reportatge El país de l’home os[3] publicat a La Mira Magazine,[2] mitjà amb el qual col·labora regularment.

És sòcia fundadora amb Liz Castro de la plataforma de micromecenatge continu Aixeta, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i coautora amb Krystyna Schreiber del llibre, en francès, Le choix de l’indépendance en Catalogne. Regards croisés d’acteurs et d'experts.[2]

És neta de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, neboda de l'historiador i polític català Josep Maria Ainaud de Lasarte [4] i del compositor Narcís Bonet, així com besneta de la cantant Conxita Badia i Millàs.

Biografia[modifica]

Mireia Domènech i Bonet cresqué entre l'Alt Empordà i el Vallespir, estudiant a El Pertús i a Ceret. El seu pares són metges a La Jonquera i a El Pertús i consideraren que l'escolarització a Catalunya Nord era la millor forma que aprengués francès.[1][4] Cursà periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, carrera que acabà a Brussel·les amb una beca del programa Erasmus,[1] llicenciant-se el 2001.[2]

Domènech també es postgraduà en Gestió i Cooperació Cultural Internacional (Universitat de Barcelona), es diplomà en estudis especialitzats sobre la Unió Europea (Universitat Oberta de Catalunya) i posteriorment cursà màster en Màrqueting Internacional i Direcció Comercial (Universitat de Barcelona).[2]

Ha treballat en comunicació política i cultural, en gabinet i relacions internacionals per a institucions i personalitats públiques.[2]

Posteriorment a una estada becada al Patronat Català Pro-Europa,[1] a Brussel·les treballà d'assessora de comunicació al Parlament europeu[1] fent de cap de premsa i relacions institucionals d'Ignasi Guardans i Cambó,[4] eurodiputat per Convergència i Unió (2004-2009).[5] També formà part de l'equip fundador del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts [4] com a directora de comunicació.

De la tardor de 2013 a la de 2015, fou la cap de comunicació internacional de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC) des d'Alemanya.[6][4] Seguidament fou mà dreta i assessora de comunicació de Gabriel Rufián i Romero, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats, arribant a ser-ne cap de gabinet [4] durant les campanyes 2015 i 2016.

Al llarg de la seva trajectòria ha viscut a Flandes, a la Bèlgica francòfona i al Bodensee alemany,[2] on treballà com a consultora de comunicació internacional.[1] Actualment resideix prop de Berna, a Suïssa.[2]  

Com a periodista s'ha destacat en la qüestió del vot exterior [7][8][9][10][11][12] i la internacionalització del procés català.[2]

Llibres publicats[modifica]

  • Le choix de l'indépendance en Catalogne. Regards croisés d’acteurs et d'experts. Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà 2019, ISBN 978-2-35412-341-3.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Viure en una postal». Diari de Girona, 29-07-2015. [Consulta: 25 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Mireia Domènech i Bonet». La Mira Magazin. [Consulta: 25 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 «Mireia Domènech guanya el Premi Ramon Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterers». Exterior. El portal que explica què fa Catalunya al món, 25-05-2021. [Consulta: 26 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Mireia Domènech: “El periodisme només es pot fer des de la passió i la dedicació absoluta”». Comunicació 21: el portal català del sector de la comunicació, 14-02-2020. [Consulta: 26 maig 2021].
  5. «Qui ha estat eurodiputat». Diari Ara, 12-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
  6. «Catalunya ja és una probabilitat, més que una possibilitat». Diari SEGRE, 05-09-2015. [Consulta: 26 maig 2021].
  7. «El voto exterior vive una triple cita electoral el 26 de mayo entre la incertidumbre». Diario PÚBLICO. [Consulta: 26 maig 2021].
  8. «Els catalans que viuen a l’estranger tenen fins dilluns per demanar el vot exterior». RAC 1, 30-03-2019. [Consulta: 26 maig 2021].
  9. Ràdio, Catalunya. «Mireia Domènech, periodista que viu a Alemanya: "Votar des de l'estranger és un viacrucis"». [Consulta: 26 maig 2021].
  10. Ràdio, Catalunya. «Mireia Domenèch: "Un terç del vot exterior no arriba mai a les urnes"». [Consulta: 26 maig 2021].
  11. Ràdio, Catalunya. «Mireia Domènech: "Calculo que només podrem votar un 5% del cens dels que vivim a l'estranger"». [Consulta: 26 maig 2021].
  12. Ràdio, Catalunya. «Votar per correu és un via crucis?». [Consulta: 26 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]