Mirsäyet Soltanğäliev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMirsäyet Soltanğäliev
SultanGaliyev0011.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tt) Мирсәет Хәйдәргали улы Солтангалиев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata
Ufà (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort no natural Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Comunista de l'Est Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

Mirsäyet Soltanğäliev, Mirsaid Sultan-Galiev o bé Mirsaid Khaidargalievitx Sultan-Galiev (en rus : Мирсаид Хайдаргалиевич Султан-Галиев, en tàtar Мирсәет Солтангалиев pronunciació AFI /ˌmirsæˈjet xæɪˌdærɣæˈli ulɯ sɔlˌtɑnɣæˈliəf /;; governació d'Ufà, 13 de juliol de 1892-Moscou, 28 de gener de 1940) fou un periodista i polític bolxevic d'origen tàrtar.

Biografia[modifica]

D'origen tàrtar del Volga, va néixer a una localitat de la governació d'Ufà, Baixkíria, el 13 de juliol de 1892. De família pobre, els seus pares no podien enviar-lo a una escola privada, però va ser capaç d'aprendre a llegir i escriure amb el seu pare i amb el «nou mètode d'ensenyament maktab» —educació alcorànica tradicional— inicialment en persa i àrab, i després, a partir de 1905, va aprendre rus, a més a més d'història, geografia i matemàtiques. Aquests coneixements li van permetre ingressar a la universitat de Kazan el 1907.[1]Un cop acabats els estudis el 1911 es va dedicar al periodisme i a l'ensenyança del rus.[2] Ingressà a les files bolxevics l'estiu de 1917.[3]

Fotografiat al costat de la seva dona, el 1919

Va desenvolupar una doctrina alternativa de revolució socialista[4] i, sota la premissa que el marxisme i l'estil de vida islàmic no haurien d'esser necessàriament incompatibles, va ser un dels elaboradors amb Mul·lanur Vakhitov de la teoria del nacional comunisme musulmà, que va prendre empenta entre 1918 i 1928.[5] Soltanğäliev defensava una aplicació selectiva de la propaganda antireligiosa als territoris soviètics depenent del cas concret.[6]

Va estar destinat a Kazán després de la presa d'aquesta pels bolxevics, i just abans que fos represa per l'Exèrcit Blanc a mitjans de 1918, va escapar a Moscou,[n. 1]on es va convertir en protegit de Ióssif Stalin.[8] Preocupat per la direcció que prenia la revolució ja el 1918,[9] al llarg de 1919 va publicar una sèrie d'articles on va defensar un reenfocament de la Revolució internacional comunista cap a Àsia en contraposició a l'Europa Occidental.[10] Va creure veure en un hipotètic estat socialista musulmà, el pivot sobre el qual portar el socialisme a l'Àsia, desenvolupant el concepte de «nacions proletàries».[11] Amb l'avanç favorable dels bolxevics durant la Guerra Civil Russa, els plans per a la conformació d'una gran república Tàrtar-baixkir van ser desestimats, creant-se dues petites repúbliques separades.[7]

Foto policial del 14 de desembre de 1928

Enfrontat obertament amb Stalin ja al X Congrés comunista de 1921,[12] aquest últim va titllar de reaccionària la proposta, a l'octubre de 1922, de Soltanğäliev i els seus col·laboradors que els territoris autònoms s'unissin a una Unió Soviètica de forma independent en comptes de dins la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.[13] Condemnat per «desviació nacionalista» després del XII Congrés bolxevic, celebrat a l'abril de 1923; es va convertir en el primer membre purgat del partit per aquest motiu.[14] No trigaria a ser arrestat per la OGPU el 4 de maig de 1923; objecte d'interrogatoris i, després d'obtenir-se dues confessions sota forta pressió, seria alliberat.[15] Un cop mort Lenin el 1924, el seu únic protector, fou constantment vigilat per la seguretat de l'Estat i finalment va ser detingut el novembre de 1928 i jutjat el 1929;[16] el gener de 1931, la seva pena per activitats anti-soviètiques i nacionalisme, va ser commutada per deu anys de treballs forçats. Durant les dècades de 1920 i 1930 Stalin duria a terme purgues d'elements afins a Soltanğäliev,[17] centrant-se sobretot en baixkirs i tàrtars.[18]

Fou arrestat de nou el 1938, condemnat a mort el 1939 i executat el 28 de gener de 1940,[19] a Moscou.[20] La seva figura va quedar inexorablement associada, fins i tot després de la mort de Stalin, a la idea de «renegat nacionalista»[21] i «líder musulmà anti-soviètic».[22]

Notes[modifica]

  1. Vakhitov fou executat, no obstant, pels legionaris txecs l'agost.[7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirsäyet Soltanğäliev