Misgurn del Japó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Misgurnus anguillicaudatus)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMisgurn del Japó
Misgurnus anguillicaudatus Modifica el valor a Wikidata
Misgurnus anguillicaudatus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Orange loach.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN166158 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCobitidae
GènereMisgurnus
EspècieMisgurnus anguillicaudatus Modifica el valor a Wikidata
Cantor, 1842
Nomenclatura
Sinònims
  • Cobitis anguillicaudata (Cantor, 1842)

El misgurn del Japó (Misgurnus anguillicaudatus) és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes. Pot fins a 28 cm de llargària total.[1] Menja cucs, crustacis petits, insectes, larves d'insectes i d'altres organismes aquàtics petits.[2] Viu als rius, llacs, estanys, pantans i camps arrosers de zones de clima subtropical. Es troba a l'àrea compresa entre Birmània, el nord-est d'Àsia i la Xina central.[1] Ha estat introduït en altres països (com ara, Hawaii)[3][4] i, si més no pot esdevenir una espècie invasora, sobretot per la negligència i la irresponsabilitat d'aquariòfils que evacuen peixos superflus al clavegueram o a rius i estanys.

Exemplars a la venda en un supermercat

És una espècie popular en aquariofília. Tolera temperatures compreses entre 2 i 30 °C, i pot respirar aire per tal de complementar les seues necessitats respiratòries en aigües poc oxigenades.[1] El fet d'ésser emprat pels pescadors com a esquer viu ha contribuït a la seua propagació fora del seu hàbitat original.[5] Es molt semblant al també invasor Paramisgurnus dabryanus que és simpàtric. Per les similituds «hom considera probable que en algunes exportacions per temes d'aquariofília s'hagin barrejat ambdues espècies».[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 FishBase (anglès)
  2. Yamamoto, M.N. i A.W. Tagawa 2000 Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p.
  3. Maciolek, J.A.. «Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania». A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr.. Distribution, biology, and management of exotic fishes. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1984, p. 131-161. ISBN 0-8018-3037-0. 
  4. Freyhof, J.; Korte, E. «The first record of Misgurnus anguillicaudatus in Germany» (en anglès). Journal of Fish Biology, 66, 2, 2005-02, pàg. 568–571. DOI: 10.1111/j.0022-1112.2005.00606.x.
  5. Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p.
  6. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Pla d'erradicació del Paramisgurnus dabryanus (pdf). Generalitat de Catalunya, 22.05.2020. 

Bibliografia[modifica]

  • Courtenay, W.R. Jr. i D.A. Hensley 1980. Special problems associated with monitoring exotic species. p. 281-307. A C.H. Hocutt i J.R. Stauffer, Jr. Biological monitoring of fish. Lexington Books, Lexington, Massachusetts.
  • Garibaldi, L. 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  • Wang, M., W.-m. Wang i J.-l. Yan 200]. Comparative studies of on the age and growth of Misgurnus anguillicaudatus and Paramisgurnus dabryanus. Reservoir Fisheries 21(1):7-9.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misgurn del Japó