Missa brevis núm. 7 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalMissa brevis núm. 7
Forma musicalmissa Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1776 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióKV K. 258 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Missa_brevis_in_C_major,_K.258_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

La Missa brevis núm. 7 en do major, K. 258, també coneguda com a «Piccolomini-Messe» ("Missa Piccolomini") i «Spaur-Messe», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta és una de les tres misses que Mozart va compondre durant els mesos de novembre i desembre de 1776. Totes estan en la tonalitat de do major, incloent la Missa del Credo (K. 257) i la Missa del solo d'orgue (K. 259).[1]

El sobrenom de «Missa Piccolomini», s'ha especulat que pugui referir-se a la brevetat de la missa.[2] S'especula que els músics de la cort de Praga l'anomenaven piccola missa ("una missa curta o petita"), i el terme va acabar degradant-se fins a arribar a la denominació actual.[3] D'altra banda, no sembla que hi hagi cap relació amb una noble família de Siena, els Piccolomini.

El sobrenom «Spaur-Messe» ("Missa de Spaur"),[4][5] és un sobrenom actualment erroni. Leopold Mozart, en una carta del 1788, parla d'una missa per a una família anomenada Spaur, que Wolfgang havia compost per a la consagració del comte Ignaz Joseph von Spaur. Però això podria fer referència a altres misses com la Missa núm. 11 «Missa del Credo» (K. 257), Missa longa (K. 262) i la Missa brevis núm. 9 (K. 275/272b).[6] Ja l'any 1987, el musicòleg britànic Alan Tyson va arribar a la conclusió que aquesta partitura havia de ser més aviat la K. 257.[7] La partitura original d'aquesta missa fou descoberta el 2007 al Archivio del Duomo de Brixen. Aquest fet mostra un altre vincle entre l'obra i la família Spaur, ja que alguns d'ells van estar en el poder al Bisbat de Brixen.[8]

Sembla que el músic i compositor de la cort, Antonio Salieri, la va dirigir el diumenge 28 d'agost de 1791, en presència del mateix Mozart, com a part del programa musical per festejar la coronació de l'emperador Leopold II a Praga.[3]

Estructura[modifica]

La missa es divideix en 6 moviments.

  1. "Kyrie" Allegro, 3/4
  2. "Gloria" Allegro, 4/4
  3. "Credo" Allegro, 3/4
    "Et incarnatus est..." Adagio, 4/4
    "Et resurrexit..." Allegro, 3/4
  4. "Sanctus" Andante maestoso, 4/4
    "Pleni sunt coeli et terra..." Allegro, 2/2
  5. "Benedictus" Allegro, 2/2
  6. "Agnus Dei" Adagio, 4/4

Referències[modifica]

  1. ↑ , 1945. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ Zaslaw, Neal; Cowdery, William. The Compleat Mozart: A Guide to the Musical Works of Wolfgang Amadeus Mozart. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 H. C. Robbins Landon: 1791: El último año de Mozart, Ed. Siruela, Madrid 2005, p. 123, ISBN 84-7844-908-6
  4. ↑ Sadie, Stanley. Mozart: The Early Years 1756–1781, 2006. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart, 2006, p. 264. [Enllaç no actiu]
  6. ↑ Gutnam, Robert. Mozart, 2011. [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Alan Tyson a quotidiano.net
  8. ↑ «Trovata a Bressanone la partitura originale della Spaur-Messe di Mozart» (en italian). Provincia autonoma di Bolzano, 15-06-2007. [Consulta: 1r març 2013].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Missa_brevis_núm._7_(Mozart)&oldid=32411561»