Missió d'Observació de les Nacions Unides a Tadjikistan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMissió d'Observació de les Nacions Unides a Tadjikistan
Emblem of the United Nations.svg
UNMOT Medal bar.svg
Dades bàsiques
Abreviació UNMOT
Tipus entitat Missió de Pau de les Nacions Unides
Història
Estatus legal Cumplida
Fundació 4 de desembre de 1994
Fundadors Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Organització i govern
Cap militar Romania Liviu Bota
desembre 1994-març 1995
Croàcia Darko Silovic
març 1995 - maig 1996
Representant Especial del Secretari General Iraq Ismat Kittani
abril-desembre 1993
Uruguai Ramiro Píriz-Ballón
desembre 1993 - febrer 1996
Alemanya Gerd Merrem
maig 1996 - maig 1998
Eslovàquia Jan Kubis
maig 1998 - juny 1999
Bulgària Ivan Petrov
setembre 1999 - maig 2000
Dissolució 15 de maig de 2000
Xifres destacables
Despeses $ 453,9 milions
Modifica dades a Wikidata

La Missió d'Observació de les Nacions Unides a Tadjikistan (UNMOT) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta mitjançant la Resolució 968 el 16 de desembre de 1994[1] i fou estesa diverses ocasions fins que el mandat va expirar el maig de 2000.[2] El seu objectiu era controlar els acords de pau durant i després de la Guerra Civil del Tadjikistan. Els observadors es van desplegar per primera vegada després de l'alto el foc, el 1994, entre el govern de Tadjikistan, liderat per Emomali Rahmonov i l'Oposició Tadjik Unida. Després de l'armistici patrocinat per l'ONU, va acabar la guerra el 1997, l'ONU va ampliar el mandat original de la missió per controlar la pau i la desmobilització. La missió tenia la seva seu a Dushanbe, Tadjikistan.

Desenvolupament de la participació de les Nacions Unides[modifica]

Article principal: Guerra Civil del Tadjikistan

Tadjikistan va estar en estat d'agitació política durant mesos després que la República Socialista Soviètica del Tadjikistan va declarar la independència de la Unió Soviètica al setembre de 1991. L'Oposició Tadjik Unida, una aliança democràtica, liberal i les forces islamistes van poder prendre el poder a mitjan 1992 per poc temps, després de les quals les forces del govern d'Emomali Sharipani Ramona van poder recuperar el control militar. Segons les Nacions Unides, "a mitjans de 1993, en un país de menys de 6 milions, es calculaven que unes 50.000 persones, majoritàriament civils, havien estat assassinades, uns 600.000 s'havien desplaçat internament i 60.000 més havien travessat la frontera cap al nord d'Afganistan." Tot i que les hostilitats més organitzades havien acabat a finals de 1993, els insurgents de la UTO van continuar lluitant contra les forces governamentals tadjiks i els seus aliats de la Federació Russa al llarg de la frontera entre Tadjikistan i Afganistan. Les primeres forces de manteniment de la pau, les Forces Armades Col·lectives de la pau a Tadjikistan de la Comunitat d'Estats Independents, es van organitzar a finals de 1993, amb forces aportades per Kazakhstan, Kirguizistan, la Federació de Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan.

Hi va haver una sèrie d'intents regionals de pau en 1992 i 1993, cap dels quals va tenir un èxit particular. Després d'un recurs directe del president d'Uzbekistan, Islam Karimov, el secretari general de les Nacions Unides, Boutros Boutros-Ghali, va enviar missions a la zona per trobar i observar la situació humanitària. Posteriorment, Boutros-Ghali va autoritzar a un Enviat Especial per al Tadjikistan a buscar un alto el foc immediat i negociacions entre les dues parts i les nacions veïnes. Al setembre de 1994, després de converses a Moscou i Teheran, es va signar l'Acord de Teheran (o l' Acord sobre un alto el foc temporal i el cessament d'altres actes hostils a la frontera Tadjik-Afganesa i dins del país per a la durada de les converses), amb l'estipulació que l'acord d'alto el foc s'aplicaria tan bon punt es despleguessin observadors de manteniment de la pau de l'ONU. Va entrar en vigor el 20 d'octubre de 1994, després que arribessin els primers 15 observadors. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va començar a considerar el desplegament d'una missió de manteniment de la pau a la zona per investigar i informar sobre les violacions de l'alto el foc. La Resolució 968 (1994) de 16 de desembre de 1994 va establir formalment la Missió d'Observadors de les Nacions Unides a Tadjikistan. Amb la cooperació de les forces frontereres russes i les Forces Col·lectives de Manteniment de la Pau de la CEI, la missió va mantenir un nivell baix de personal, amb una força inicial de 55, incloent 22 militars[3].

Personal[modifica]

El personal de la UNMOT estava format per observadors militars i personal civil internacional i local, així com també dos oficials de policia civil després de juliol de 1998. Els observadors militars provenien de 15 països estrangers, Àustria, Bangladesh, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Ghana, Hongria, Indonèsia, Jordània, Nepal, Nigèria, Polònia, Suïssa, Ucraïna i Uruguai. Tot i que va començar amb un desplegament inicial de només 40 observadors militars (excloent el personal civil i la policia), el nombre es va incrementar fins a la seva força més alta de 81 després de l'armistici i va aconseguir la seva força més baixa en el moment de la retirada de la UNMOT.[3]

Baixes[modifica]

La missió va patir 7 morts, 3 militars i 4 civils. L'incident més destacat va ser el 20 de juliol de 1998 quan quatre membres de la UNMOT, el major Ryszard Szewczyk de Polònia; el major Adolfo Scharpegge d'Uruguai; Yutaka Akino del Japó; i Jourajon Mahramov, de Tadjikistan, van ser assassinats prop de la ciutat de Garm al Tadjikistan central. El mateix dia, tot el sistema de l'ONU, a més de moltes operacions suspeses de ONG internacionals, va retirar personal del Tadjikistan.[4]

Referències[modifica]

  1. United Nations Security Council Resolution 968 S-RES-968(1994) on 16 desembre 1994 (retrieved 2008-07-15)
  2. United Nations Security Council Verbotim Report meeting 4140 page 3, Granovsky Lavrov Russia on 12 maig 2000 (retrieved 2008-07-15)
  3. 3,0 3,1 UNMOT official website <http://www.un.org/Depts/DPKO/Missions/unmot/Unmot.htm>
  4. "The Cold-Blooded Murder of Unarmed Peace-Keepers". UNMOT Newsletter. 22 July-3 August 1998. <«Archived copy». [Consulta: 16 juny 2006].>

Enllaços externs[modifica]