Misticisme cristià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El misticisme cristià és una de les branques de la teologia cristiana caracteritzada per la recerca apofàtica d'una experiència personal, unitiva i amorosa amb déu. També comprèn el conjunt de disciplines ascètiques i meditatives encaminades per a tal propòsit.

La via mística[modifica]

En l'explicació del a via mística hi ha diferències entre els diferents autors que poden atribuir-se a la dispersió geogràfica i temporal dels místics, la varietat personal de l'experiència mística i el seu grau de formació teològica. Per a aquesta part se segueix fonamentalment Sant Joan de la Creu per oferir una de les exposicions més completes i clares.

Tradicionalment, la mística és un camí de tres vies o etapes: la via purgativa, la via il·luminativa i la via unitiva.

Via purgativa[modifica]

La via purgativa consisteix en la purgació de la memòria, entesa com potència de l'ànima, per netejar-la de els afeccions sensitives que provenen del cos. En paraules de Sant Joan de la Creu:

« Cal perdre el gust per l'apetit de les coses. »

L'apetit com a tal no té per què ser dolent però sí ho és l'afecció o gust que provoca en la memòria, perquè impedeix que s'orienti plenament envers Déu. La privació corporal i l'oració són els principals mitjans purgatius. L'estat en què se sumeix la memòria s'anomena esperança.

Via il·luminativa[modifica]

La via il·luminativa consisteix en l'elevació de l'enteniment envers Déu, entès com potència de l'ànima. Un cop nét l'enteniment de tota relació amb les criatures, queda buit per lliurar-se a la saviesa fosca o saviesa secreta que se sap sense necessitat d'entendre, experiència que en la mística s'anomena fe.

Via unitiva[modifica]

La via unitiva consisteix en la purificació de la voluntat, entesa com potència de l'ànima. L'ànima arriba al grau més perfecte de la unió amb Déu, atès que ha buidat la seva pròpia voluntat, el més seu per lliurar-la a Déu. És el grau més perfecte de la caritat.