Mistinguett

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMistinguett
Mistinguett by Nadar.jpg
Retrat de Mistinguett per Nadar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJeanne Bourgeois
3 abril 1875 Modifica el valor a Wikidata
Enghien-les-Bains (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Bougival (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióVedette de varietats
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0592965 Allocine: 8125 Allmovie: p505191 IBDB: 53264
Musicbrainz: 56f20419-8b60-43b6-815f-15db46905de5 Discogs: 1329872 Find a Grave: 7116 Modifica els identificadors a Wikidata

Mistinguett, nom artístic de Jeanne Florentine Bourgeois (Enghien-les-Bains, 5 d'abril del 1875 - Bougival, 5 de gener del 1956) va ser una cantant, actriu i vedet francesa.

Filla d'Antoine Bourgeois, llavors periodista de 30 anys, i de Jeannette Debrée, cosidora de 21 anys. Va fer el seu debut artístic el 1885, tot buscant el seu encaix dins de l'espectacle. Començà dient-se "Miss Heylett", després "Miss Tinguette" i finalment Mistinguett fins al final de la seva carrera. Cantà i interpretà en cafès concert com el Trianon-Concert o Eldorado. A partir del 1914 alternà obres de teatre, revistes i cinema, experiències que la portaran a esdevenir finalment la mítica Mistinguett.

Debut[modifica]

Als dotze anys rebé en el Conservatori les primeres lliçons de cant. La seva primera ocupació fou la de venedora de flors davant el casino d'Enghien. Quan tenia disset anys actuà per primera vegada, amb el seu nom familiar, a Eldorado, en un espectacle en el qual les figures eren Polin, Dranen i Lejal; tres personatges de Cafè concert que en aquell temps gaudia de les simpaties del públic. El malnom Mistinguett, amb què hauria de fer-se famosa, li fou adjudicat pel cançonetista Saint-Marcel, autor d'una revista titulada La Vertinguette, el qual tractà de combinar una part d'aquest títol amb el tractament anglès (miss), com a al·lusió a determinats trets fisonòmics d'aparença britànica que va creure descobrir en la jove.

Progressivament, distingint-se cada vegada més, fou desenvolupant papers, al principi secundaris, en diversos espectacles, ensems que s'ensinistrava en la dansa acrobàtica. Això li permeté crear, amb Max Dearly, el vals Chaloupé, presentat en el Moulin Rouge el 1907 i portat després a la pantalla cinematogràfica per la casa Pathé. Des de llavors tingué al seu càrrec els principals rols en les revistes en què prengué part, especialment a la Revue des crinolines, muntada al Folies Bergère el 1912 amb un luxe fastuós. Llavors va ser quan es trobà amb Chevalier, amb qui actuà a Courbete of París, i amb qui continuà col·laborant, sorgint així una de les parelles més notables que es recorden en la història de les varietats. El 1917, trobant-se Chevalier presoner a Alemanya, i ajudada pel rei d'Espanya, Alfons XIII, aconseguí l'alliberament del popular artista.

De 1918 a 1939, en la plenitud de la seva carrera artística, fou l'element més atraient de tots els espectacles presentats en els grans music-halls parisencs, com el Mouin Rouge, el Folies Bergère i, sobretot, al Casino de París.

Poster de Mistinguett

La seva veu fou enregistrada en moltes plaques fonogràfiques que s'espargiren per tot el món, i en moltes de les quals apareix acompanyada de Boucot, de Chevalier o de Saint-Granier. Nodriren el seu repertori compositors tan famosos com Maurice Yvain, Péroche, Gabarroche, Padilla, Overfeld i Sylviano. Amb cançons que, a través dels discs impressionats per ella, es divulgaren universalment, i entre les quals mereixen ser recordades Mon home (que fou un dels seus èxits més clamorosos), la Belote, València, Ça c'est París, Gosse de París, etc.

El 1939 deixà d’actuar per retirar-se a la seva finca d'Antibes, a la Costa Blava. Més tard, en el període que seguí a la segona guerra mundial, encara realitzà diverses gires artístiques, una d'elles per Anglaterra, on fou rebuda pel públic de Londres amb frenètic entusiasme. Dansà per última vegada en públic el 1949, als setanta-vuit anys, donant mostres encara de meravellosa agilitat.

Quan tenia prop de vuitanta-cinc anys, mori a conseqüència d’una congestió cerebral, agreujada per una complicació pulmonar.(¹)

Conjuntament amb Maurice Chevalier, la Mistinguett ha esdevingut glòria nacional francesa.

Carrera cinematogràfica[modifica]

El 1908 va fer la seva primera pel·lícula L’Empreinte ou la Main rouge, de Paul-Henry Burguet i, durant uns quants anys, va alternar obres de teatre, revistes i pel·lícules. Fins al 1917 va treballar en moltes pel·lícules mudes, amb directors com Michel Carré, Albert Capellani, Georges Monca, Georges Denola, Henri Diamant-Berger, Augusto Genina o André Hugon. El 1937, va fer la seva primera pel·lícula parlada, Rigolboche (1936).[1][2]

Referències[modifica]

  1. «Mistinguett». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: gener 2020].
  2. Oscherwitz, Dayna; Higgins, MaryEllen. The A to Z of French Cinema. Scarecrow Press, 2 de setembre 2009. ISBN 9780810870383. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mistinguett