Mitologia coreana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La mitologia coreana és un conjunt de mites de diverses èpoques de Corea que tracten sobre l'origen de Corea, les fundacions dels regnes coreans, la cosmogonia i els seus sentiments.[1]

Hi ha un mite del tipus de diluvi universal anomenat El fill de l'arbre (Moktohryong) i la inundació.[2] A més d'un mite amb diluvi local controlat per un personatge.[3]

Hi ha mites que expliquen l'origen dels accidents geogràfics. Alguns dels accidents geogràfics explicats per mites són: Samsonghjiol (significa en coreà Forats dels Tres Cognoms),[4][5] la Roca de la Carabassa[6] i la Muntanya Pekma i les formacions rocoses en forma de cistella Nongham.[7] Altres mites expliquen els orígens de les famílies aristocràtiques, la fundació de Corea[8] i de distints regnes coreans,[3] i característiques que hereta genèticament una família aristocràtica.[9]

La seua cosmologia consistia en: al centre de l'univers està el paradís celestial, baix d'aquest hi ha 33 cels.[8]

A la Muntanya Miojiang el déu encarregat de portar la civilització establí la Ciutat Divina.[8]

A la mitologia de Corea apareixen esperits, com per exemple esperits guardians de les muntanyes Hil, Ho i Pu.[10]

Llista de personatges, criatures i objectes[modifica]

Retrat de Tangun, net del déu suprem Juanhin.
  • Juanhín, déu suprem governador de tot, incloent una sèrie de déus menors. Viu sentat al tron situat al mig del Palau de Juanhín, un palau situat al mig del paradís celestial.[8] En un altre mite se l'anomena Mosu Je.[3]
  • Juanhung és el fill bastard de Juanhín. Té molts germans. És enviat per son pare a originar la humanitat, des d'on aleshores és anomenat Rei Diví.[8]
  • Yono (o Yonorang, que significa "el corb mascle"), déu del Sol.[11]
  • Seo (o Seonio, que significa "el corb femella"), deessa de la Lluna.[11]
  • Els dracs són utilitzats com a vehicles pels déus.[8] També hi ha un drac-gallina.[6]
  • S'anomena l'au fènix.[12]
  • Hi ha esperits: l'esperit del Mar de l'Oest,[13] l'esperit de les aigües,[14] esperits de les muntanyes com l'esperit pur de la muntanya Kaya,[15] i l'Esperit de la Pesta.[16]
  • Pungbek, déu dels vents.[8]
  • Usa, déu de les plutges.[8]
  • Unas, déu dels núvols.[8]
  • Sire Ko, déu de l'agricultura.[8]
  • Unghnio és la dona que concebé el primer humà la qual abans era un os que fou transformat en dona pel Rei Diví per haver passat una prova.[8]
  • Jemuso[10] o Tangun, el Rei Modest, és el fill nascut de la unió de Juanhung baix forma humana i Unghnio. Es convertí en rei 50 anys després d'haver pujat al tron el rei Tangguio. Visqué 1908 anys.[8]
  • Alpiong, cap d'una aldea que és l'encarnació d'un esperit celestial, i patriarca de la dinastia Ji de Kumnianghbu.[6]
  • Soboltori, cap i fundador de l'aldea Cojoxon de la muntanya Tol que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor de la dinastia Xong de Sariangbu.[6]
  • Kurema, cap i fundador de l'aldea Tesuxon de la muntanya Mu que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Son de Xomniangbu.[6]
  • Xibejo, cap i fundador de l'aldea Carixon de la muntanya Xa que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Xue de Ponpibu.[6]
  • Xita, cap i fundador de l'aldea Carixon de Kumsan que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor de la dinastia Pe de Janguibu.[6]
  • Johyin, cap i fundador de l'aldea Koyaxon que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Sol de Suppibu.[6]
  • Jiokkose Pak, fundador de Sila, nascut d'un ou morat caigut del cel.[6]
  • Ariong, esposa de Jiokkose Pak, reina de Sila, i d'origen misteriós. Un drac-gallina aparegué pel Pou d'Ariong i dona llum a Ariong per les axil·les abans de morir poc després. Una anciana que passava per allí la crià. Es caracteritzava per tindre llavis durs i en forma de punta, els quals van desaparèixer i tingueren la forma regular després que l'anciana que la cuidava la banyà a unes aigües de Uolsong.[6]
  • Sagrada Mare Sondo o Saso (que significa violeta que dansa), mare d'origen diví de Jiokkose Pak.[17]
  • Seolmundae Halmang o Iaia Seolmundae, deessa de la província insular de Jeju-do.[18]
  • Tarhe Sok (per eixir d'un ou l'anomenà sa mare adoptiva Tarhe, i el seu cognom significa en xinés garsa, triat per la seua mare adoptiva per haver-lo trobat rodejat d'aquestes aus), rei mític de Silla (Corea) i déu de la muntanya Tong (actual Tojam).[19]
  • Kumiho són unes raboses amb nou cues. La seua llegenda la relaciona amb el sexe.[20] Realment és un personatge llegendari que és una versió d'un mite de la Xina.[21]
  • Xonghguion (significa "la dels ulls bons"), deessa de la muntanya Kaya, progenitora junt al déu Ibiga dels reis Xuhil (rei de Kaya) i Kim (rei de Koanghguk).[15]
  • Ibiga, déu que prenyà a Xonghguion al vore-la banyant-se.[15]
  • Suhin és un dels primers humans, descobrí el foc.[22]
  • Iuso és un dels primers humans, descobrí la construcció de cases i la diferenciació entre fruits verinosos i comestibles.[22]
  • Johnuon és un dels primers humans, descobrí com construir vaixells i fabricar xarxes de pescar.[22]
  • Sinnong és un dels primers humans, descobrí com fabricar ferramentes per a l'agricultura i classificà les plantes medicinals.[22]
  • Poki és un dels primers humans, descobrí descobrí els principis positius i negatius de l'univers, traçà vuit trigrammes per a endevinació i erigí les lleis del matrimoni.[22]
  • Yogua és un dels primers humans, taponà alguns clavills del cel amb una massa feta per pedres moltes de cinc colors mesclades amb aigua, i descobrí a cosir i filar roba.[22]
  • Popxu és un dels primers humans, determinà les lleis.[22]
  • Todang és un dels primers humans, escriví un almanac on es reflectien les quatre estacions i quan s'ha de collir i emmagatzemar.[22]
  • Pari, una princesa que viaja a l'infern per a salvar a son pare Ogu i sa mare Pionghon i els acabà ressuscitant.[23]
  • Muxangsung, un gegant que guarda un territori mític del qual és l'amo, es casà amb la princesa Pari.[23]
  • El rei Suro, fundador mític del regne Karak, es caracteritza per mesurar 2,7 metres[12] i per tindre un penis bastant gran que utilitzà com a pont sobre el riu Sonam. Patí un accident amb una pipa que li deixà una marca heretable a tots els Kim de Kimje.[9]
  • La reina Jo (més tard anomenada la Gran Reina Phyu),[14] esposa del rei Suro, es caracteritza per tindre una vulva de bastant grandària que utilitzà com a coixí per als convidats durant una festa. Patí un accident amb un brou calent que li deixà una marca heretable a totes les Jo de Kimje.[9]
  • Puru o Buru Je, fill de Mosu Je, el rei del Cel; regnà Puyo. Podia convertir-se en llop, nútria i falcó.[3]
  • Granota d'Or fill de Buru Je, enviat pel Cel, el trobà son pare al llac Xonji. Tenia aspecte de granota.[3]
  • Aranbul fou el ministre de Buru Je que tingué una visió on el Rei Celestial li manà establir la capital del regne Puyo de l'Est a Kasobuon.[3]
  • Jabek, déu del riu Xonja, pot convertir-se en cérvol, peix i faisà, i pare de les tres filles anomenades Yujua, Juonjua i Uijua.[3]
  • Yujua fou raptada per Mosu Je. Fou desterrada per son pare, Jabek, al llac Ubal junt a dos serventes. Allí, furtava el que pescava Kangiopuxu amb una xarxa.[3]
  • Xumong, fill de Yujua, nascut d'un ou. Era un arquer amb poders extraordinaris com separar les aigües d'un tir de fletxa, provocar inundacions i ressuscitar uns coloms. Tenia tres amics: Oi, Mari i Sombu, amb els quals fugí i fundà el regne de Koguryo, on es trobà amb Xesa Kuk, Mugol Xungsil i Muco Sosil, als quals els donà el cognom. Després de fundar el regne es donà a si mateix el cognom Ko (significa "elevat"). Desaparegué ascendint al cel.[3]
  • Songyang, rei de Piriu. Afirmava provindre d'un món misteriós. Fou derrotat per Xumong després de provocar una inundació fent ploure durant "set dies i set nits".[3]
  • Yuri era el fill de Xumong i la senyora Je.[3]
  • Dokkebie, són "gegants amb una banya al cap" i solen "portar una maça anomenada Dokkebie Bangmangi". Durant el dia són més actius que durant el dia i es dediquen de vegades a espantar la gent.[24]
  • Haetae o "gos que menja foc", protegeix la gent dels desastres. El seu aspecte és el d'un lleó amb escates i una banya al cap com el d'una jirafa.[25]
  • Onhyo era fill de Xumong Ko, i fundà Pekxe.[10]
  • Piriu era el germà major d'Onhyo, fundà el regne de Spixe (que significa "deu abundàncies").[10]
  • El príncep Yuri, prové del regne de Puyo de l'Est i es convertí en hereu del regne de Xolbon, mentre que els seus familiars Piriu i Onhyo fugiren.[10]
  • Ogan i Mario eren amics i súbdits de Piriu i Onhyo i junt a altres huit súbdits els acompanyaren en la fugida.[10]
  • Kujo és un jove que tenia cites amb la reina de l'Emperador Celeste. Fou desterrat al món terrenal durant 100 anys per haver-la seduït.[7]
  • Abi és una dona que acabe sent l'esposa de Kujo.[7]
  • Kyongjuon, fill d'Abi i Kujo, nascut després que es convertiren en roques, eixí d'una roca partint-se aquesta en dos armat amb arc i espasa. Fundà el regne de Jupekxe i muntà un cavall més ràpid que les seues fletxes.[7]
  • General dels Sants Ossos (pseudònim de Joguion), home forçut, pare de Gon, rei de la dinastia Koryo.[26]
  • Kangxun, fill de Joguion i l'esposa primera de Joguion.[26]
  • Paruon, geomàntic de Sil·la.[26]
  • Rei Drac del Mar de l'Oest, és un drac que habita el Mar Groc.[26]
  • Rei Drac del Mar d'Orient, és un drac.[16]
  • Xoyong, fill del Rei Drac del Mar d'Orient. Quan ballava davant les persones, aquestes perdien el rencor i es tornaven compassives.[16]
  • Kotayi és un arquer que ajudà un esperit.[13]
  • Tongmyeong, fundador del regne de Puyŏ nascut per un raig que deixà embarassada una criada d'un rei.[27]

Fonts històriques[modifica]

A més del ritual xamanista kut que ha permés la pervivència dels mites coreans per via oral hi ha les següents fonts escrites:[28]

  • Chong, Inchi. Història de Koryo, segle XV. 
  • Iryeon. Samguk-Iusa, segle XIII. [8]
  • Dongmunson o Col·lecció de Literatura Coreana, segle XV. [5]
  • Kim, Busik. Janhuon, segle XII. 
  • Li, Kiubo. Col·lecció de Tongguk-Isangguk. 
  • Kim, Busik. Història dels tres regnes o Samguk-Sagui, 1145. [3]
  • Jedong Kosunghyon, segles XIII-XIV. [10]
  • Tongguk yohyi sungnam, segle XV. [14]
  • Cròniques del rei Sechong[16]

La Història dels tres regnes fou completada per un autor favorable al rei Injong suposant un conflicte d'interessos mentre que, segons suggereix Pae-gang Hwang, Samguk Iusa fou una edició políticament menys interessada per part del compilador Iryeon.[29]

Referències[modifica]

  1. Juang, Pegang, KIM, Changmin (pròleg). «Prólogo». A: Mitos coreanos. 1ª. Madrid: Verbum, 2002, p. 10. ISBN 84-7962-243-1. 
  2. Juang, Pegang. «Moktohryong (Hijo del Árbol) y la inundación». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 155-160. ISBN 84-7962-243-1. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Juang, Pegang. «El rey Dongmyong, fundador de Koguryo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 19-36. ISBN 84-7962-243-1. 
  4. «Port of Jeju (Cheju)». World Port Source. Mark E. Waters. [Consulta: 2 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Juang, Pegang. «Los tres hombres divinos de Tamhna». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 102-108. ISBN 84-7962-243-1. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Juang, Pegang. «Jiokkose Pak, fundador de Sil-la, y Ariong». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 45-54. ISBN 84-7962-243-1. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Juang, Pegang. «Kyongjuon y el caballo celeste». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 136-143. ISBN 84-7962-243-1. 
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 Juang, Pegang. «Juanhung, hijo del Emperador Celestial, y Tangun». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 11-18. ISBN 84-7962-243-1. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Juang, Pegang. «El pene del rey Suro, usado como puente, y la vulva de la reina Jo, usada como almohada». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 86-87. ISBN 84-7962-243-1. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Juang, Pegang. «Onhyo, fundador de Pekche, y Piriu». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 37-44. ISBN 84-7962-243-1. 
  11. 11,0 11,1 Juang, Pegang. «Yono, dios solar, y Seo, diosa lunar». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 123-131. ISBN 84-7962-243-1. 
  12. 12,0 12,1 Juang, Pegang. «La reina Jo y Suro Kim, fundador del reino Karak». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 62-76. ISBN 84-7962-243-1. 
  13. 13,0 13,1 Juang, Pegang. «El arquero Kotayi y la hija del dragón». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 189-193. ISBN 84-7962-243-1. 
  14. 14,0 14,1 14,2 Juang, Pegang. «La torrecilla Pasa y el barco de piedra. Changhyu, el monje iluminado, y los siete príncipes». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 77-80. ISBN 84-7962-243-1. 
  15. 15,0 15,1 15,2 Juang, Pegang. «Chonghguion, la madre divina del rey de Kaya, y su hermano el rey Kim». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 81-85. ISBN 84-7962-243-1. 
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Juang, Pegang. «Choyong, hijo de dragón y el Espíritu de la Peste». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 183-188. ISBN 84-7962-243-1. 
  17. Juang, Pegang. «La Sagrada Madre Sondo y Jiokkose Pak». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 55-61. ISBN 84-7962-243-1. 
  18. Soonie, Kim i HILTY, Anne «Seolmundae Halmang - Creator Goddess of Jeju». Jeju Weekly, 13-02-2013 [Consulta: 2 juliol 2015].
  19. Juang, Pegang. «Tarhe Sok, el rey divino». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 109-118. ISBN 84-7962-243-1. 
  20. Soo-mee, Park. «DVD Review - Foxes have atrocious pick-up lines». Korea JoongAng Daily, 14-05-2007. [Consulta: 26 juliol 2015].
  21. Wallen 2006, pàg. 69-70 Cita: "In China the nine-tailed fox has its own name, Jinwei hu, while in Korea it is Gumiho [...] from China to Japan and Korea in the ninth century."
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Juang, Pegang. «Ansimguk, de apellido Sonhgyo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 210-224. ISBN 84-7962-243-1. 
  23. 23,0 23,1 Juang, Pegang. «La princesa Pari». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 194-209. ISBN 84-7962-243-1. 
  24. Kim, Woosang. «Dokkebie». A: Recreating east asia creatures that exist in mythology as RPG fantasy characters (Order No. 1538905), 2013, p. 3. 
  25. Kim, Woosang. «Haetae». A: Recreating east asia creatures that exist in mythology as RPG fantasy characters (Order No. 1538905), 2013, p. 3. 
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Juang, Pegang. «El rey Uang-Gon, fundador de Koryo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 88-101. ISBN 84-7962-243-1. 
  27. Pai, Hyung Il. Constructing "Korean" Origins: A Critical Review of Archaeology, Historiography, and Racial Myth in Korean State Formation Theories. Harvard Univ Asia Center, 2000, p. 467. ISBN 978-0-674-00244-9. 
  28. Choi i 2008, vii.
  29. Tangherlini, Timothy R. «Korean Myths and Folk Legends». Journal of Folklore Research Reviews, 2007. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 27 setembre 2016].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia coreana

Vegeu també[modifica]