Mizornis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMizornis
Myzornis pyrrhoura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Dades
Pes11,5 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22716760 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParadoxornithidae
GènereMyzornis
EspècieMyzornis pyrrhoura Modifica el valor a Wikidata
Blyth, 1843

El mizornis[1] (Myzornis pyrrhoura) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae),[2] tot i que sovint encara se'l troba classificat amb els sílvids (Sylviidae).[3] Anteriorment havia estat classificada també dins de la família dels timàlids (Timaliidae).[4] És l'única espècie del gènere Myzornis.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Descripció[modifica]

El mizorni és una espècie petita de tallarol, d'11 a 13 cm de llargada i de 10 a 13 g. Té un plomatge de color verd brillant amb una màscara negra al voltant dels ulls i festons negres a la corona. L'ala és blanca i negra amb una ratlla de color vermell brillant i els costats de la cua també són vermells. El bec és llarg, lleugerament corbat i negre.[7]

Distribució i hàbitat[modifica]

L'espècie es troba a Bhutan, a la Xina, a l'Índia, a Myanmar i al Nepal. El seu hàbitat natural són els boscos de muntanya humits subtropicals o tropicals. És una espècie comuna a les serralades superiors del Sikkim i de l'Himàlaia Arunachal; majoritàriament entre 9.000 i 13.000 segons les condicions climàtiques i la variació estacional. Prefereix matolls de bambú, arbusts de rododendre, bedolls i savines.[6] Hi ha algun moviment estacional, l’ocell descendeix a cotes més baixes a la tardor.[7]

Ecologia[modifica]

El mizorni s'alimenta d'insectes, aranyes i petits artròpodes, a més de consumir fruita, nèctar i saba dels arbres. A l'Índia i al Nepal, la temporada de reproducció és d'abril a juny, però la temporada pot ser més llarga al Bhutan, ja que s'han observat joves a mitjans de setembre.[7]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mizornis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 29/11/2021(català)
  2. «Sylviid babblers, parrotbills, white-eyes». IOC World Bird List Version 11.1. International Ornithologists' Union, gener 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 634. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. Gelang, Magnus; Alice Cibois, Eric Pasquet, Urban Olsson, Per Alström, Per G. P Ericson (en anglès) Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification, 38, núm.3, 2009, pàg. 225–236. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00374.x.
  5. TSN 557941 al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  6. 6,0 6,1 BirdLife International. «Fire-tailed Myzornis. Myzornis pyrrhoura» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 29 agost 2022].
  7. 7,0 7,1 7,2 Collar, N.; Robson, C. (en anglès) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions [Barcelona], 2020 [Consulta: 1r març 2021].

Bibliografia[modifica]

Collar, N. J.; Robson, C. «Family Timaliidae (Babblers)». A: del Hoyo, J.. Handbook of the Birds of the World. 12. Picathartes to Tits and Chickadees. Barcelona: Lynx Edicions, 2007 [Consulta: 1r març 2021]. 

Enllaços externs[modifica]