Mockbuster
Un mockbuster[1] és una pel·lícula creada per a explotar la publicitat d'una altra pel·lícula coneguda amb un títol o tema similar. Els mockbusters sovint es fan amb un pressupost baix i una producció ràpida per a maximitzar els beneficis. Mockbuster és un mot creuat de les paraules mock («paròdia») i blockbuster (superproducció).[2]
A diferència de les pel·lícules produïdes per aprofitar la popularitat d'un llançament recent mitjançant l'adopció d'elements narratius o de gènere similars, els mockbusters es produeixen sovint simultàniament amb les pel·lícules de referència i s'estrenen directament per a vídeo al voltant del moment en què s'estrena la pel·lícula en què s'inspiren. Un mockbuster pot ser prou semblant en el títol o embalatge perquè els consumidors el confonguin amb la pel·lícula original que imita.[3]
Història
[modifica]Els mockbusters tenen una llarga història a Hollywood.[4][5][6][7] Per exemple, la pel·lícula de Irvin Vanwick de 1959 The Monster of Piedras Blancas va ser una clara derivació de La dona i el monstre, amb un vestit de criatura del mateix dissenyador, Jack Kevan. Attack of the 50 Foot Woman va generar Village of the Giants, i de La terra oblidada pel temps se'n va derivar Legend of Dinosaurs & Monster Birds.
Aquests mockbusters s'ajusten al model de sèrie B, produïts amb un pressupost reduït i derivats de projectes similars. Els costos més baixos a l'hora d'utilitzar equips de filmació i gràfics per ordinador i la relació amb la publicitat de la pel·lícula comercial van permetre que el mockbuster es convertís en un nínxol rendible al mercat del vídeo domèstic. Blockbuster, una franquícia estatunidenca de videoclubs, va comprar 100.000 còpies de la versió de la productora The Asylum[9][10] de H. G. Wells' War of the Worlds durant la setmana d'estrena de la pel·lícula de Steven Spielberg basada en La guerra dels mons i protagonitzada per Tom Cruise.[3]
La majoria dels mockbusters s'aprofiten de la popularitat de les pel·lícules estrenades a les sales de cinema, però alguns deriven d'una sèrie de televisió. La pel·lícula de 1979 Angels Revenge tenia força similituds amb la popular sèrie de televisió Els àngels de Charlie. Glen A. Larson va ser acusat de produir mockbusters en el moment àlgid de la seva carrera, per exemple, amb la sèrie de televisió Battlestar Galactica,va aprofitar la popularitat de Star Wars episodi IV: Una nova esperança, mentre que Alias Smith and Jones era una nova interpretació de Butch Cassidy and the Sundance Kid.[11][12]
En la realització de pel·lícules de blaxploitation, era una pràctica habitual titular les pel·lícules després de pel·lícules anteriors reeixides protagonitzades per repartiments predominantment blancs, i produir pel·lícules amb títols similars protagonitzades per repartiments predominantment afroamericans, tal com s'observa a les pel·lícules Black Shampoo (1976, després de Xampú), Black Lolita (1975, després de Lolita) i The Black Godfather (1974, després d'El Padrí). També es podien fer interpretacions blaxploitation d'històries clàssiques de terror, com Blacula (1974) i Dr. Black, Mr. Hyde (1976).[13]
La pel·lícula de 2011 Aliens vs. Avatars va ser un crossover amb Alien i Avatar, tot i que les dues últimes pel·lícules no tenen cap connexió fora del director James Cameron.[14] La pel·lícula segueix la batalla intergalàctica entre una raça alienígena i uns extraterrestres que canvien de forma, mentre sis amics de la universitat es troben enmig d'una guerra interestel·lar.
Una pel·lícula de terror de ciència-ficció de 1993 titulada Carnosaur, produïda per Roger Corman i protagonitzada per Diane Ladd com a científica boja que planeja recrear dinosaures i destruir la humanitat, es basa en la novel·la homònima de 1984 de John Brosnan. Va ser estrenada per New Horizons Picture Corp dues setmanes abans de la superproducció Jurassic Park.[15] Avengers Grimm (2015) és un mockbuster híbrid d'Avengers: Age of Ultron i Once Upon a Time, Tomb Invader (2018) ho és de la sèrie Tomb Raider, i Road Wars: Max Fury (2024) és un mockbuster de Mad Max aprofitant la tirada comercial de Furiosa: A Mad Max Saga.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Fritz, Ben «Low-budget knockoff movies benefit from Hollywood blockbusters». , 24-06-2012. «The animated knockoff is what's known in the film industry as a 'drafting opportunity.' ... The Asylum, a production company in Burbank that built much of its business with what staffers lovingly call 'mockbusters,' ...»
- ↑ Camarillo, Antonio. «Mockbusters: Qué son y los ejemplos más descarados» (en castellà), 13-01-2025. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Potts, Rolf «The New B Movie» (en anglès). The New York Times, 07-10-2007. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Editorial Writer(s) «Faux Film Festival». Suck.com, 21-01-2000.
- ↑ Gagliano, Rico «Bollywood's copycat film industry». Marketplace, 17-03-2008. Arxivat de juliol 5, 2008, a Wayback Machine.
- ↑ Lovece, Frank (May 7, 1993). «Faux Lee Artists». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el December 24, 2020.
- ↑ Baby, Sean. «Turkish Star Wars, E.T., Wizard of Oz». Wave Magazine. Arxivat de l'original el November 12, 2006.
- ↑ Serra, Xavi. «Tan dolent que és bo». Ara, 19-07-2013. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Hernández Luján, Raquel. «Los 7 mejores mockbusters de The Asylum. ¡Versiones cutres de los taquillazos!» (en castellà). Hobby Consolas, 24-02-2015. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Chico, Fran. «'Battle for Pandora' y las peores imitaciones de The Asylum, la reina del mockbuster» (en espanyol europeu). Fotogramas, 14-12-2022. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Delaney, Sean; Bryant, Chris BFI National Library – TV Sci-Fi Source Guide, 2002, pàg. 17 [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ Hughes, David (March 2011). «Glen A. Larson does Star Wars!». Empire Magazine (261).
- ↑ Strausbaugh, John. Black Like You: Blackface, Whiteface, Insult & Imitation in American Popular Culture. Penguin Publishing Group, 2007, p. 261. ISBN 9780312131494.
- ↑ «Does Anyone Know The Way To MOCKBUSTER? - Warped Factor - Words in the Key of Geek.». www.warpedfactor.com.
- ↑ Raftery, Brian (December 21, 2009). «Now Playing: Cheap-and-Schlocky Blockbuster Ripoffs». Wired. Arxivat de l'original el April 7, 2010.
- ↑ «Trailer de “Road Wars: Max Fury”: Un mockbuster de “Mad Max” con Vernon Wells» (en castellà), 11-05-2024. [Consulta: 8 febrer 2025].