Model atòmic de Bohr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model atòmic de Bohr

El model atòmic de Bohr és un model que representa, de manera gràfica, la matèria en la seva dimensió atòmica,[1] proposat pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.[2] El model de Bohr és una representació simple que recorda al model planetari de Copèrnic. Bohr va postular la idea que l'àtom és com un petit sistema solar amb un petit nucli al centre i un núvol d'electrons que hi donen voltes.[3]

Introducció[modifica | modifica el codi]

El 1913, i només amb 28 anys, Niels Bohr, basant-se en el model del seu mestre Rutherford, s'atreví a establir-ne un de nou per a l'àtom d'hidrogen, un àtom amb un sol electró. Niels Bohr va resoldre les deficiències del model de Rutherford elaborant un model atòmic basat en unes consideracions prèvies i tres postulats que no va demostrar.

D'acord amb aquest model, l'electró de l'àtom d'hidrogen es mou sota la influència de l'atracció de Coulomb cap al nucli positiu d'acord amb la mecànica clàssica, la qual prediu òrbites circulars o el·líptiques amb el centre de forces en un focus, tal com té lloc en el moviment dels planetes al voltant del Sol.

El model de l'àtom de Rutherford ja deixava clar la part referida al nucli. El nucli de l'àtom és molt petit i és on es concentra la càrrega positiva i gairebé tota la seva massa.

Postulats de Bohr[modifica | modifica el codi]

Els tres postulats es refereixen exclusivament a l'electró.[4]

Primer postulat L'electró, com a conseqüència de la força centrípeta produïda pel protó del nucli, gira al seu voltant en òrbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorbir-ne.

Segon postulat Els electrons només poden girar al voltant del nucli en aquelles òrbites per les quals el moment angular de l'electró és un múltiple sencer de h/2π.


 mrv = n{h \over 2\pi}

Sent h la constant de Planck, m la massa de l'electró, v la seva velocitat, r el radi de l'òrbita i n un nombre enter (n=1, 2, 3...) anomenat nombre quàntic principal que val 1 per la primera òrbita, 2 per la segona, etc...

Tercer postulat El pas d'un electró d'una òrbita a una altra provoca una emissió o absorció d'energia d'acord amb la diferència d'energia entre els dos nivells energètics.

Si un electró passa d'una òrbita de menys energia a una de més energia, aquest absorbeix energia; en canvi si és a l'inrevés emet energia.


 E = E_{n_i} - E_{n_f}

On ni representa l'òrbita inicial i nf l'òrbita final.

No gaire temps després de publicar-se aquest model, van aparèixer espectrògrafs de poder resolutiu més gran i van posar de manifest que les línies espectrals estaven realment formades per diverses línies molt fines tal com havia predit Bohr.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Definición de modelo atómico, definicion.de (castellà) [consulta: 02-04-2014]
  2. Estructura de la materia – El modelo atómico de Bohr www.quimitube.com (castellà) [consulta:02-04-2014]
  3. Modelo atómico según Niels Bohr, astrojem.com (castellà) [consulta:02-04-2014]
  4. Modelo atómico de Bohr, www.eis.uva.es (castellà) [consulta:02-04-2014]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Model atòmic de Bohr Modifica l'enllaç a Wikidata