Model espiral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El desenvolupament en espiral és un model de cicle de vida del programari definit per primera vegada per Barry Boehm el 1988 i utilitzat generalment en l'enginyeria de programari. Les activitats d'aquest model es conformen en una espiral, en la qual cada bucle o iteració representa un conjunt d'activitats. Les activitats no estan fixades a priori, sinó que les següents es trien en funció de l'anàlisi de risc, començant pel bucle interior.

Introducció[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria de programari, es val i estableix a partir d'una sèrie de models que estableixen i mostren les diferents etapes i estats pel que passa un producte software, des de la seva concepció inicial, passant pel seu desenvolupament, posada en marxa i posterior manteniment, fins a la retirada del producte. A aquests models se'ls anomena models de cicle de vida del programari. El primer model concebut va ser el de Royce, més comunament conegut com a desenvolupament en cascada o desenvolupament lineal seqüencial. Aquest model estableix que les diverses activitats que es van realitzant en desenvolupar un producte programari se succeeixen de manera lineal.

El model es divideix en un nombre d'Activitats de marc de treball, anomenades "regions de tasques". En general hi ha entre tres i sis regions de tasques (hi ha variants del model). A la figura 6 es mostra l'esquema d'un Model Espiral amb 6 regions. En aquest cas s'explica una variant del model original de Boehm, exposat en el seu tractat de 1988; el 1998 va exposar un tractat més recent.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Model espiral Modifica l'enllaç a Wikidata