Moderna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióModerna
(en-gb) Moderna, Inc. Modifica el valor a Wikidata
Moderna.png
Dades
Tipusnegoci
empresa de capital obert Modifica el valor a Wikidata
Indústriabiotecnologia i indústria biotecnològica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació Delaware Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2010 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixmedicament Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NASDAQ MRNA) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Executiu en capStéphane Bancel (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats1.300 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deNoubar Afeyan (1420%). 
Stéphane Bancel (870%). 
Robert Langer (320%).  Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi1.175 MUS$ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals60.209.000 US$ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net−514.021.000 US$ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals1.589 MUS$ (2019) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmodernatx.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: modernatx Twitter: moderna_tx Youtube: UChCzhLMQnwF1w-_J8q1IpPA Modifica el valor a Wikidata

Moderna, Inc. és una companyia de biotecnologia nord-americana. La societat, que té la seu a Cambridge, a l'estat de Massachusetts, va ser creada el 2010 amb el nom ModeRNA, a partir de la recerca efectuada pel biòleg canadenc Derrick Rossi sobre l'ARN. Desenvolupa la seva recerca sobre l'ARN missatger, per tal de poder elaborar medicaments i vacunes.[1][2]

La plataforma tecnològica de Moderna insereix ARN missatger amb nucleòsids modificats (ARNmod) a les cèl·lules humanes. Aquest ARNmod reprograma les cèl·lules per provocar respostes immunitàries. És una tècnica nova, prèviament abandonada a causa dels efectes secundaris de la inserció d'ARNm a les cèl·lules.[3][4][5] El novembre de 2020, el candidat a vacuna contra la COVID-19, mRNA-1273, havia demostrat proves preliminars d'un 94% d'eficàcia en la prevenció de la COVID-19 en un assaig de fase III, amb efectes secundaris només similars a la grip. Això va conduir a la seva presentació per a l'autorització d'ús d'emergència (AUE) a Europa, als Estats Units i al Canadà.[6][7] El 18 de desembre de 2020, mRNA-1273 va ser admesa per AUE als Estats Units.[8] Es va autoritzar el seu ús al Canadà el 23 de desembre de 2020.[9][10]

Referències[modifica]