Modernisme valencià
Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.
La seua major forma d'expressió fou en l'arquitectura, però molts altres arts hi estigueren involucrats (pintura, escultura...), i especialment el disseny i les arts decoratives (ebenisteria, fusteria, ferreria, peces de ceràmica…), que foren particularment importants, especialment en el seu rol com a suport de l'arquitectura.
Malgrat que el Modernisme formà part d'una tendència general sorgida a Europa entre els segles xix i xx, al País Valencià aquesta tendència aconseguí una personalitat única en el context de l'espectacular desenvolupament urbà i industrial. És, a més, equivalent a altres moviments fin de siècle que va obtenir el nom de Art nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-Hongria, Liberty a Itàlia i Glasgow Style a Escòcia.
El Modernisme valencià estigué en actiu des del 1899 (reforma modernista al parc de la Glorieta d'Alcoi) fins al 1917. Aquest moviment és famós per les seues expressions arquitectòniques, especialment als treballs dels arquitectes Demetri Ribes i Marco i Francesc Mora i Berenguer a València o Vicent Pascual i Pastor i Timoteu Briet Montaud a Alcoi. A les expressions de pintura destaquen els pintors Ferran Cabrera i Cantó, Francesc Laporta i Valor, Emili Sala i Francés, Adolf Morrió i Edmundo Jordà. Un escultor destacable propi de l'estil fou Lorenzo Ridaura i Gosálbez.
D'altra banda, hi han diverses poblacions valencianes que formen part de la ruta europea del Modernisme, una associació de governs locals i institucions no-governamentals per a la promoció internacional i la protecció del patrimoni modernista. És el cas d'Alcoi, Novelda i Sueca.
Arquitectura
[modifica]L'arquitectura del País Valencià a principis del segle xx fou fortament influenciada pel Modernisme europeu. El Modernisme valencià té lloc en diverses ciutats o àrees, dins del context del gran desenvolupament industrial, econòmic i urbà: Alcoi i València, pel nombre de treballs, són les principals ciutats valencianes on una gran part fou desenvolupat amb l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Borriana, Castelló de la Plana o Sueca són altres ciutats amb exemples importants de l'arquitectura modernista valenciana.
Els arquitectes locals valencians, tots ells formats a Barcelona o Madrid i influenciats pel Modernisme català i el madrileny, exerciren la major part de la seua carrera al País Valencià, el modernisme valencià rebrà una gran rellevància a les diferents ciutats valencianes.
El Mercat Central de València, un dels més grans d'Europa, ocupa més de 8.000 metres quadrats de dos altures i amb un estil predominant del Modernisme valencià. La seua teulada excepcional compta amb cúpules originals i seccions inclinades a diferents altures, mentre que l'interior sembla estar fet d'una gran varietat de materials com el ferro, la fusta o la ceràmica. La bellesa de l'edifici brilla especialment per la llum que entra a través de diversos punts de la teulada i els panells acolorits de les finestres.
L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València, localitzada al centre de la ciutat i al costat de la Plaça de Bous. Fou declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1987.
El Mercat de Colom és un mercat públic localitzat a l'Eixample de la ciutat de València. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte valencià Francesc Mora i Berenguer entre el 1914 i el 1916. Aquest és un clar exemple de modernisme valencià de principis de segle. Fou declarat monument nacional i impressiona la seua excepcional façana amb els seus ornaments.
Edificis principals del Modernisme Valencià
[modifica]Entre les obres del modernisme valencià destaquen:
Centre de la ciutat
- Casa del Pavo
- Casa d'Escaló
- Cercle Industrial d'Alcoi
- Casa Laporta
- Campus d'Alcoi de la Universitat Politècinca de Valencia
- Casa Vilaplana
- Casa Briet
- Viaducte de Canalejas
- Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Alcoi
- Casa Mataix
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 3
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 5
- Edifici al carrer Sant Llorenç, 27
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 4
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 29
- Edifici al carrer Sant Nicolau, 35
- Cotxeres a la plaça Emili Sala, 12
- Edifici a l'avinguda País Valencià, 30
- Edifici al carrer Capellà Belloch, 9
- Edifici al carrer Sant Josep, 26
- Edificis al carrer Pintor Casanova, 16, 18 i 20
- Edifici al carrer Bartolomé José Gallardo, 1, 3 i 5
- La Glorieta d'Alcoi
- Fàbriques al carrer Sant Joan, 43 i 45
- Edifici del Parc de Bombers
- Quiosc d'estil modernista a la Plaça de la Constitució
Eixample-Santa Rosa
- Subestació Hidroelèctrica d'Alcoi
- Taller de carruatges al carrer Agres, 5
- Fàbrica al carrer Agres, 8
- Fàbrica al carrer Alcoleja, 4
- Escorxador d'Alcoi
El Camí-Zona Alta
- Casa El Camí, 1
- Fàbrica d'El Rosendo
- Fàbrica al carrer Sant Vicent Ferrer, 12
Afores
- Font d'El Molinar d'Alcoi
- Cementeri de Sant Antoni Abat, panteons i escultures d'estil modernista.
-
-
-
Biblioteca modernistal del Cercle Industrial d'Alcoi -
Vitrall al Cercle Industrial d'Alcoi
Alacant
[modifica]- Casa de les Bruixes (1898-1912)[1]
- Casa de l'Ascensor (1903)[2]
- Casa Campos Carrera (1908)[3]
- Casa Torrent (1909)[4]
- Mercat Central (1917-1921)[5]
- Cine Ideal (1924-1925)[6]
-
Mercat Central
- Casa-Museu Modernista
- Centre cultural Gómez-Tortosa
- Societat cultural Casino de Novelda
- Casa Mira
-
-
Escala de la Casa-Museu Modernista de Novelada
- Casa Villaescusa
- Teatre Circ
- Llotja d'Oriola
-
Casa Villaescusa
- Casino de Torrevella
- Teatre Chapí
- Xalet de Safont
- Casa Bosch
- Vil·la Victòria
- Museu de la Taronja
- Cercle Fruiter de Borriana
- Edifici de Correus de Castelló
- Casa de les Cigonyes
- Casa Dàvalos
- Casa Alcon
- Edifici Acadèmia la Puríssima
- Transformador de Viuda d'Estela
- Quiosc modernista de la plaça de la Pau
- Magatzem de Cabrera
- Casa Giner
- Casa Sendra
- Sindicat Arrosser d'Alfafar
-
Mercat -
Antic escorxador municipal
.jpg)
- Casa Llòpis
- Magatzem dels germans Peris Puig
- Cercle d'Alzira
- Hotel l'Àgora
- Casa Vernich
-
Mercat -
Magatzem de Ribera -
Casa Talens
.jpg)
.jpg)
.jpg)
- Centre Catòlic Social
- Mercat de Cullera
- Escoles Municipals de Foios
- Palau de París
- Teatre Serrano
- Hotel Kazar
- Finca Casa Nova
- Asil d'ancians de Sueca
- Ateneu Suecà dels Socors
- Casa de Pasqual Fos
- Escoles Jardí de l'Ateneu
- Cases d'Ignàcia Cardona
- Escorxador de Sueca
Ciutat Vella-Centre de ciutat
- Estació del nord
- Mercat Central de Valencia
- Casa Ordeig
- Edifici de Correus
- Edifici Suay
- Casa Noguera
- Casa Ernest Ferrer
- Casa Boldun
- Casa Bigné
- Hotel Reina Victòria
- Edifici Aznar
- Casa Tarín
- Edifici Lucini
- Casa del Punt de Ganxo
- Palau de Castellfort
- Casa Peris
- Edifici Montfort
- Edifici Sánchez de León
- Casa Sancho
- Edifici Grau
- Edifici Gómez I
- Edifici Gómez II
- Hotel Palace
- Edifici Bolinches
- Edifici Olympia
- Cinematògrafs Caro
- Mercat de Colom
- Edifici Ferrer
- Edifici Cortina I
- Edifici Francisco Sancho
- Casa Ortega
- Casa dels Teuladins
- Casa dels Dracs
- Edifici Xapa
- Edifici Cortina Pérez
- Casa de Salvador Llop
- Casa Manuel Peris
- Edifici Peris
Exposició-Mestalla
- Font de l'Exposició
- Pont de l'Exposició, 1909
- Palau de l'Exposició
- Indústria Llanera Valenciana
- Edifici de Tabacalera
- Balneari de l'Albereda
Poblats Marítims-El Cabanyal
- Tinglados del Port de València
- Edifici del Rellotge
- Casa Calabuig
- Hospital asil de Sant Joan de Déu
- Llotja del Cabanyal
- El Casinet
- Casa Ribes
- Casa-Museu Blasco Ibáñez
Aiora
- Palau d'Aiora
L'Olivereta-Nou Mols
- Convent de Santa Clara
- Central Elèctrica de Nou Mols
-
-
-
-
-
Palau de l'Exposició, 1908 -
-
Balcó de la Casa Ortega -
Finestra de l'Edifici Ferrer -
Finestra del Palau de l'Exposició, 1908 -
Cúpula del Mercat Central -
Cartell de l'Exposició Regional de 1909, Vicent Climent i Navarro
.jpg)
.jpg)
-
Asil de Sant Doménec -
Mercat de Castelló
,_2.JPG)
.jpg)
- Edifici Botella
Referències
[modifica]- ↑ Varela Botella, 2018, p. 108-131.
- ↑ Varela Botella, 2018, p. 177-186.
- ↑ Varela Botella, 2018, p. 187-199.
- ↑ Varela Botella, 2018, p. 213-225.
- ↑ Jaén i Urban, 2014, p. 47.
- ↑ Jaén i Urban, 2014, p. 51.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Benito Goerlich, Daniel. Arquitectura modernista valenciana (en es, valencian). Valencia: Fundación Bancaja, 1992, p. 273. ISBN 8487684157.
- Benito Goerlich, Daniel. Modernisme en l'arquitectura valenciana (en valencian). Valencia: Generalitat Valenciana, 2007, p. 416. ISBN 9788448246679.
- Mestre Martí, María. (2007). La arquitectura del modernismo valenciano en relación Contra el Jugendstil vienés. 1898-1918. Paralelismos y conexiones.. Universitat Politècnica de València.
- De Soto Arandiga, Concepción. (2012). Arquitectos y arquitecturas modernistas en la ciudad de Valencia 1900-1915. Valencia ante el modernismo Real Academia de Cultura Valenciana.
- Colomer Sendra, Vicente (2002). Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, ed. Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana (en castellano/valenciano). p. 719. ISBN 84-87233-38-4.
- Doménech Romá, Jorge (2010). Modernismo en Alcoy, su contexto histórico y los oficios artesanales. Editorial Aguaclara. p. 497. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Doménech Romá, Jorge (2013). Del Modernismo al Funcionalismo, características y evolución del movimiento modernista, el modernismo en Alcoy y Novelda (casos concretos). Publicaciones de la Universidad de Alacant. p. 224. ISBN 978-84-9717-267-7.
- Jaén i Urban, Gaspar (dir.) [et al.].. Guía de arquitectura de la Provincia de Alicante (PDF). Edición digital a partir de Alicante, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1999. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2014 [Consulta: 28 setembre 2025].
- Varela Botella, Santiago. La arquitectura de Enrique Sánchez Sedeño y el Modernismo en Alicante (PDF). Edición digital a partir de Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2014. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2018 [Consulta: 28 setembre 2025].