Vés al contingut

Modesto López-Otero Bravo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaModesto López-Otero Bravo
Biografia
Naixement24 febrer 1885 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid
Activitat
OcupacióArquitecte
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Medalla d'Or d'Arquitectura a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1912)

Modesto López-Otero Bravo (Valladolid, 24 de febrer de 1885Madrid, 23 de desembre de 1962) va ser un arquitecte espanyol.

Biografia

[modifica]

Va cursar els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid. El 1912 va obtenir la Medalla d'Or d'Arquitectura en l'Exposició Nacional de Belles Arts. El 1916, va ser nomenat catedràtic de «Projectes arquitectònics» de l'Escola d'Arquitectura de Madrid, de la qual fou director des de 1923 fins a 1955. El 1926 va ingressar en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i el 1932 en la Reial Acadèmia de la Història. El 1923 li va ser encomanat el projecte i realització de les obres de la Ciutat Universitària de Madrid. En instaurar-se la Segona República va ser rellevat de la direcció tècnica i substituït per l'arquitecte Sánchez Arcas. Però després de la Guerra Civil, al costat de Pedro Muguruza, va tornar a fer-se càrrec de les obres, que va caldre reconstruir pràcticament íntegrament, ja que va estar durant tota la guerra en la línia del front.

Estil

[modifica]

La seva activitat professional es va iniciar en una època en la qual l'arquitectura espanyola es debatia entre un vague eclecticisme amb influència francesa i la cerca d'un estil nacional més o menys arrelat en les tradicions regionals. La cultura de López Otero i la seva inquietud d'artista li va permetre obrir nous camins en els quals, sense desprendre's d'un profund classicisme, va evolucionar cap a conceptes formals de modernitat i noblesa.

Exemples de la seva obra

[modifica]
Hotel Gran Vía (1925, Madrid).
Edifici La Unión y el Fénix Español (1931, Madrid).

Serveixen d'exemple no sols els edificis de la Ciutat Universitària aixecats sota la seva direcció, sinó també la sèrie d'edificis oficials i particulars, entre els quals destaquen el Monument a les Corts de Cadis, els Hotels Gran Via i Nacional de Madrid, l'edifici neomudéjar del Col·legi Nuestra Señora del Recuerdo, l'Hotel Cristina de Sevilla, el Gran Hotel de Salamanca, l'Edifici La Unión y el Fénix Español (1931) i els Magatzems Rodríguez a Madrid, i el Col·legi Espanyol a la Ciutat Universitària de París.

Tasca pedagògica

[modifica]

Però potser la seva labor més fecunda per la influència que ha tingut en la formació de les modernes generacions d'arquitectes va ser la de professor de Projectes a l'Escola d'Arquitectura de Madrid. Portat d'una imperiosa vocació docent i d'un gran amor a la professió, va imprimir nous rumbs a l'ensenyament, avançant-se en molts aspectes al seu temps, amb criteri obert a totes les idees i virtut per saber inculcar en els seus alumnes esperit d'anàlisi i un sa equilibri entre la tècnica i les humanitats. Va ser un artista complet, d'esperit sempre jove i amb sensibilitat fina, conversador amè d'enginy agut i extensa cultura, i dibuixant de llapis fàcil i elegant, reunint un conjunt de qualitats humanes que, a través del seu magisteri, van impulsar el ressorgiment i la vitalització de l'arquitectura espanyola. El 1955 va ser escollit Director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, càrrec que va ostentar fins a la seva mort el 23 de desembre de 1962.

Obres

[modifica]

Guardons

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ricardo Beltrán y Rózpide
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 30

1929-1962
Succeït per:
Fernando Chueca Goitia