Modona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaModona
Methoni castle Burtzi.jpg

Localització

36° 49′ 00″ N, 21° 44′ 00″ E / 36.816666666667°N,21.733333333333°E / 36.816666666667; 21.733333333333
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
MunicipiPylos-Nestor
Població
Total 1.103 (2011)
Geografia
Altitud 5 m
Limita amb Pilos
Indicatius
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona

Modona (Methone Μεθώνη o Μοθώνη) coneguda també com a Modon, en grec modern Methoni, és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, del grup de les Oenussae. Avui dia té prop de 3.000 habitants.

Història[modifica]

Methone fou la ciutat que Homer esmenta com Pedasos, una de les set ciutat que Agamèmnon va oferir a Aquil·les. L'heroïna epònima Motone és anomenada la filla d'Eneu, l'home del vi.

Apareix esmentada en les guerres messèniques. En la Segona Guerra messènica, Methone i Pilos foren les úniques ciutats que els messenis encara dominaven quan es van retirar a la fortalesa d'Eira. Al final de la guerra, els espartans la van cedir als habitants de Nàuplia, que havien estat expulsats de la seva ciutat per Argos. El 431 aC, fou atacada pels atenencs, però foren rebutjats per Bràsides. El 371 aC, quan es va restablir la independència de Messènia, els habitants de la ciutat, tot i no ser messenis, van poder restar-hi.

Fou atacada per pirates il·liris al segle II aC. Una mica abans de la Batalla d'Àccium, la ciutat, que havia estat fortificada per Marc Antoni, fou ocupada per Agripa després d'un setge. Allí va trobar el deposat rei Bogud II de Mauritània, al qual va fer matar. Trajà la va reconèixer com a ciutat lliure.

Va romandre en poder de l'Imperi romà i l'Imperi bizantí. Els bizantins la van fortificar al segle VII. La van conservar fins al 1124, quan s'hi van establir els venecians, però jurídicament va romandre bizantina fins que la possessió en fou reconeguda als venecians el 1206 per l'Imperi llatí de Constantinoble.

La ciutat es va utilitzar com a base naval i centre de trànsit pels pelegrins a Terra Santa, negoci que va quedar en mans de l'estat venecià el 1227. Fou una època daurada en què la població va augmentar, especialment al segle XV, quan va rebre molts refugiats d'altres llocs del Peloponès amenaçats pels turcs. El 1500, durant la Guerra turcoveneciana (1499-1503) fou assetjada i ocupada per l'Imperi otomà després de 28 dies de lluita (9 d'agost de 1500). El 1531, fou ocupada temporalment pels cavallers de Sant Joan, que es van emportar 1.600 presoners. El 1667-1668 la va visitar Evliya Çelebi, que en fa una descripció. Els turcs, sota els quals portava el nom de Mora, la van conservar fins que Francesco Morosini la va recuperar el 1686 per als venecians, als quals fou confirmada pel Tractat de Karlowitz, però en aquest temps s'havia despoblat en gran part. Els venecians l'anomenaven "els ulls de Venècia".

El 1715, va tornar als otomans per conquesta del gran visir Silahdar Damat Ali Pasha (que va ocupar en pocs temps tota la península). Els venecians es van retirar de les fortaleses de Navarino i Koroni i es van concentrar a Modon (estiu de 1715), però la ciutat, assetjada per terra i mar, es va rendir després d'una curta resistència; es va ordenar una massacre general de cristians i molts habitants es van fer musulmans per salvar la vida i els béns. La pau de Passarowitz del 1718 la va atribuir a l'Imperi otomà. En endavant, fou un centre de comerç amb el nord d'Àfrica. En la Guerra russoturca de 1768-1774, el general rus Dolgoraki la va assetjar (1769) durant uns mesos; els assetjats van rebre ajut dels albanesos i turcs de l'interior de la península (maig de 1769) i, en la batalla que es va lliurar poc després, els russos van patir fortes baixes i van haver d'abandonar l'artilleria situada a la vora de la ciutat, i es retiraren cap a Navarino, des d'on van sortir amb la resta de l'exèrcit i alguns notables grecs.

Els otomans van conservar la ciutat fins al 1828; vers 1820, tenia uns 400 o 500 individus en edat de combatre; a la rodalia de la ciutat, vivien els grecs i a la ciutat mateixa els turcs, però les terres eren també propietat dels turcs en gran part. En la Guerra de la Independència grega (1821-1827), els atacs grecs van fracassar: el maig del 1821, fou assetjada (junt amb Koroni i Neokastron) per una força manada pel patriarca ortodox de Methone o Modon i altres notables, i el 18 de maig van arribar vaixells grecs i hi va haver diversos enfrontaments; Modon fou aprovisionada pels vaixells otomans el juliol, però Neokastron no va poder ser abastida i van haver de capitular tot i un desesperat intent otomà el 8 d'agost; els grecs van ocupar la fortalesa, però davant de la manca d'èxit a Modon van aixecar el setge un temps després. Amb el suport de la flota turca, va resistir altres atacs menys importants. Fou la principal base d'Ibrahim Paixà d'Egipte, que hi va arribar el 24 de febrer de 1825, fins que finalment la va perdre davant els francesos manats pel general Maison, el 8 d'octubre de 1828. Va restar en poder del francesos fins al 1833, en què la van evacuar i la van cedir a Grècia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 36° 49′ 39″ N, 21° 44′ 03″ E / 36.8275°N,21.7342°E / 36.8275; 21.7342