Modulació (telecomunicacions)

Ona de baixa freqüència (a dalt) modulant la portadora (les dues de sota) en amplitud (AM, varia l'amplitud) o en freqüència (FM, varia la freqüència).

En telecomunicació el terme modulació engloba el conjunt de tècniques utilitzades per a transportar informació sobre una ona portadora, típicament una ona sinusoidal. Aquestes tècniques permeten un millor aprofitament del canal de comunicació, la qual cosa possibilita transmetre més informació de forma simultània i protegint-la de possibles interferències i sorolls. Bàsicament, la modulació consisteix a fer que un paràmetre de l'ona portadora canviï de valor d'acord amb les variacions del senyal modulador, que és la informació que volem transmetre.

Les modulacions poden ser analògiques o digitals en funció de la naturalesa del senyal modulador.

Mètodes de modulació analògica

Aquestes modulacions s'utilitzen per transmetre senyals d'informació analògics, continus en temps i amplitud. En funció del paràmetre de l'ona portadora que modifiquem, tenim diferents tipus de modulacions analògiques:

Modulació d'amplitud

• Amplitud modulada (AM)
• Modulació en doble banda lateral (DSB)
• Modulació en banda lateral única (SSB, ó BLU)
• Modulació en banda lateral vestigial (VSB, VSB-AM, ó BLV)

Quan s'usa el codi Morse per commutar on-off l'ona portadora, no es fa servir el terme 'manipulació d'amplitud', sinó manipulació en ona contínua(CW).

Modulació angular

• Modulació de fase (PM)
• Freqüència modulada (FM)

Mètodes de modulació digital

Aquests tipus de modulacions s'utilitzen per transmetre informació digital. En aquestes modulacions, el senyal modulador està format per una sèrie de polsos que representen les diferents combinacions que podem tenir en funció dels bits que transmetem en cada un d'aquests polsos o símbols; en el cas més senzill, el cas binari, en què transmetrem un bit en cada pols, tindrem dos tipus de polsos diferents, un per representar un 'zero' lògic, i un altre per representar l'u'.

Aquest senyal resultant de la codificació de la informació digital en polsos, es pot transmetre directament en banda base, o bé aplicant-hi alguna tècnica de modulació digital.

Tenim els següents tipus de modulacions digitals:

• Modulació per desplaçament d'amplitud (ASK)
• Modulació per desplaçament de freqüència (FSK)
• Modulació per desplaçament de fase (PSK)
• Modulació per desplaçament d'amplitud i fase (APSK)
• Modulació d'amplitud en quadratura (QAM)
• Modulació per divisió ortogonal de freqüència (OFDM), també coneguda com a modulació per multitons discrets (DMT)
• Modulació per longitud d'ona
• Modulació en anell

Quan la OFDM s'utilitza en conjunció amb tècniques de codificació de canal, es denomina Modulació per divisió ortogonal de freqüència codificada(COFDM).

Quan el senyal és una indicació simple on-offa baixa velocitat, la modulació s'anomena manipulació en una transmissió en codi Morse, o bé modulació per desplaçament en una transmissió de radioteletip (RTTY), que pot ser considerada com una forma simple de Modulació per impulsos codificats

La modulació es fa servir sovint en conjunció amb diversos mètodes d'accés de canal. Altres formes de modulació més complexes són ((I / Q), (QFSK), etc.

Mètodes de modulació per impulsos

• Modulació per impulsos codificats (PCM)
• Modulació per amplària d'impuls (PWM)
• Modulació per durada d'impulsos (PDM)
• Modulació per amplitud d'impulsos (PAM)
• Modulació per posició d'impulsos (PPM)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modulació