Movida madrilenya
| |||
| Tipus | moviment cultural contracultura subcultura moviment musical moviment social  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Causa | mort de Francisco Franco | ||
| Format per | |||
La movida (moguda en català, amb un sentit més informal de 'moviment') va ser un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid[1] entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982,[2] en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.[3]
Els estàndards del moviment van ser: “La edad de oro”, el programa televisiu de Televisión Española realitzat per Paloma Chamorro, “La Luna”, la publicació dirigida per Borja Casani que va ser el portaveu periodístic de la Movida. En el cine Pedro Almodóvar amb Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, on Alaska interpretava a “Bom”, el dibuixant Ceesepe, el fotògraf Pérez-Mínguez i el compositor Carlos Berlanga juntament amb Nacho Canut per la creació dels diferents temes del grup punk Alaska y los pegamoides i per acabar, la parella de pintors Costus.[4]
Història
[modifica]La nit madrilenya sempre havia sigut molt activa; el seu primer cronista fou a principis de segle, Ramón Gómez de la Serna, un devot de El Rastro i del kitsch. Existia des de sempre un interès inusual en les anomenades «cultures alternatives» o underground. Tot això havia estat germinant des dels moviments culturals juvenils que anteriorment, a través del boom turístic, havien arribat de la resta d'Europa els 60 i 70 i que, amb el canvi de règim, trobarien ja un terreny per a desenvolupar-se completament. Fou part del canvi i liberalització cultural i ideològica a la qual s'obriria la gran majoria de la societat espanyola en general.
El començament de la movida madrilenya es van donar entre 1977 i 1978 al voltant dels grups de la nova onada madrilenya, primera fornada punk a Madrid a imitació de diverses ciutats anglosaxones (Londres, Nova York, o Los Ángeles) en aquells mateixos moments. Aquells grups musicals tenen un denominador comú: les seves maquetes (llavors no hi havia segells independents i gravar un disc era molt difícil) sonaven als programes musicals d'Onda Cero (Radio Espanya), Dominó de Gonzalo Carrido, Dinamita de Rafael Abitbol, Jesús Ordovás, Mario Armero, Patricia Godes, etc. Julio Ruiz, que en principi no va donar suport ni al punk ni a la nova onada, va acabar programant els grups de la movida al seu Disco Grande de Radio Popular. Paco Pérez Bryan, que en principi si va recolzar el punk (Ramoncín com a cap), a El Búho, a Radio Juventud, es va inclinar més per grups de xapa: Rosendo, Miguel Ríos, etc.
El que va donar inici a la movida va ser Concert homenatge a Canito en memòria de José Enrique Cano Leal, difunt bateria de Tos (futurament Los Secretos), mort a conseqüència d'un accident de trànsit a Cap d'Any de 1979. Aquest concert, organitzat per Onda 2, es celebrà el 9 de febrer de 1980 a l'Escola de Camins de Madrid. Hi van actuar Tos, Mermelada, Nacha Pop, Mamá, Paraíso, Alaska y los Pegamoides, Trastos, Mario Tenia y los Solitarios, i Los Rebeldes.[5][6][7]
No obstant, el moment cumbre de la movida madrilenya va ser el 23 de maig del 1981, quan els alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid de la Universitat Politècnica de Madrid, juntament amb Klub, van organitzar el "Concert de Primavera". Més de 150.000 persones van participar en aquest moment històric, en un festival de més de vuit hores de durada en el que van participar per ordre i per sorteig Farenheit 451, Alaska y los Pegamoides, Flash Strato, Los Modelos, Tótem, Rubi y los Casinos, Mamá, Los Secretos i Nacha Pop.
Nascut a Madrid, el moviment va prendre molt aviat una envergadura major en l'àmbit sociològic i nacional, estenent-se mimèticament a altres capitals espanyoles. Va ser avalat per alguns polítics, principalment del PSOE, entre els quals destacaria Enrique Tierno Galván (l'alcalde de Madrid de Llavors). Aquest havia estudiat profundament, des d'un punt de vista sociològic, la cultura marginal juvenil (als assajos de la seva obra El miedo a la razón). El suport polític cap a aquesta cultura alternativa pretenia mostrar un punt d'inflexió entre la societat franquista i la nova societat de la democràcia. Aquesta imatge d'una Espanya moderna o oberta a la modernitat seria utilitzada internacionalment per combatre la imatge negativa que el país havia adquirit al llarg de quatre dècades de dictadura. Malgrat això, gran part de les estructures socials i econòmiques del país eren heretades del règim anterior. [[Archivo:Callao_in_the_twilight_zone.jpg|enllaç=https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Callao_in_the_twilight_zone.jpg%7Cminiatura%7C301x301px%7CPlaça del Callao, Madrid]] L'aparició de segells independents de gravació discogràfica (DRO, MR, Nuevos Medios, Spansuls, TicTac, Tres Cipreses, Lollipop, etc.) va col·laborar en la difusió de música que les multinacionals del disc no patrocinaven.
Referències
[modifica]- ↑ Mingote Adán, José Carlos; Requena, Miguel. El malestar de los jóvenes: contextos, raíces y experiencias (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2008, p.101. ISBN 8479788496.
- ↑ «"La movida eran 20 personas", dice Pérez Villalta» (en castellà). El País, 10-01-1993. [Consulta: 9 abril 2012].
- ↑ Valdivieso, Jorge H.; Valdivieso, L. Teresa. Madrid en la literatura y las Artes (en castellà). Editorial Orbis Press, 2006, p.276. ISBN 1931139407.
- ↑ «Reportatge de l'Alaska i la Movida». Arxivat de l'original el 2008-09-17. [Consulta: 26 abril 2012].
- ↑ «Así nació la movida hace 30 años» (en castellà), 08-02-2020. [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ Rivas, Rosa «La movida echó a andar en Caminos» (en castellà). El País [Madrid], 09-02-2010. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «ELMUNDO.ES/METROPOLI - Movida en Caminos». [Consulta: 17 desembre 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- La cara B de la movida madrileña: pijerío, machismo y postureo, per Rosa Martí a Esquire, 9/2/2020 (castellà)