Moisés Alarcón Sánchez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1963 (60 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, pintor, artista faller |
Moisés Alarcón Sánchez (València, 21 de desembre de 1963) és un escultor, pintor, dissenyador i artista faller.[1] Estudia dibuix, pintura i modelatge a l'Escola d'Arts i Oficis de València. Realitza pràctiques d'aprenentatge als obradors dels artistes Pascual i Salvador Gimeno, Josep Pascual Ibáñez i Josep Martínez Mollà.
Planta la seua primera Falla en l'any 1984 per les comissions Regne de València-Sant Valer i Ramiro de Maeztu-Lleons. Després de plantar en diverses categories debuta en la Secció Especial infantil de les Falles de València en l'any 1993 amb la comissió Almirall Cadarso-Comte d'Altea. Aconsegueix l'indult de dos dels seus ninots al 1992 i 1994 per part del Gremi d'Artistes de València.[2]
Forma part del col·lectiu "No t'Espàntex" juntament amb artistes com Marisa Falcó, Paco Pellicer, Víctor Valero, Josep Manuel Alares, Vicente Almela, Pepe Puche i Guillermo Rojas. La finalitat d'aquesta comunitat d'artistes era aportar una bocanada d'aire fresc a les Falles creant obres amb forta càrrega satírica sense abandonar el sentit de l'humor.[3]
En 1996 guanya el concurs de la Falla infantil municipal de València i en març de 1997 planta "Qui no corre, vola", obra molt aplaudida i recordada pel seu atreviment en la composició poc habitual en un cadafal faller per als xiquets.[4]
A més de signar Falles, col·labora amb altres artistes en el disseny, la pintura,[5] l'escultura i el guionitzat d'altres Falles. Així podem trobar el seu segell a la idea i al disseny de Falles com "I want to be Freak", de Vicent Llácer per la comissió Na Jordana, obra rematada per una escultura gegant del cantant Michael Jackson.[6][7]
Fora de l'àmbit faller, la seua trajectòria professional també s'ha dirigit a la construcció de carrosses, decoracions, aparadors per a fires, pintura i escultura d'escenografies per als carnavals de Las Palmas de Gran Canaria o les Festes del Pilar de Saragossa.[8]
Col·labora en publicacions com la revista Cendra, El Turista Fallero i l'anuari Falla Crítica. També figura com coautor en diferents volums del Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València.[9] Des de 2013 fins a octubre de 2019 ha format part de la directiva del Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València ocupant la delegació del Museu de l'Artista Faller.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Moisés Alarcón» (en castellà). Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ Castelló, Joan. Fallas infantiles, juego y tradición. Ajuntament de València, 2001.
- ↑ Medina, Juanjo. «Del ninot de palla a la falla d'autor». Comissió Fallera Barri Sant Gregori. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Històric Falles municipals infantils». Junta Central Fallera. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ Esbrí, Iván. «Mans assonades, saba nova» p. 252-253. A.C. Falla El Mocador. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Freak Freak Show. La Historia de una Falla» (en castellà). Ministeri de Cultura d'Espanya. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «FREAK FREAK SHOW. LA HISTORIA DE UNA FALLA (Documental)». Producciones La Hormiga. [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ Ariño, Antonio. Los escultores del fuego: Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia (en castellà). Diputació de València.
- ↑ Hernández, Gil-Manuel L'indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller.
- ↑ «Tras las elecciones, Espuig seguirá siendo el Maestro Mayor» (en castellà). Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València, 08-07-2017. [Consulta: 31 octubre 2019].
Bibliografia[modifica]
- Castelló, Joan. Fallas infantiles, juego y tradición (en castellà). València: Ajuntament de València, 2001, p. 291.
- Ariño, Antonio. Los escultores del fuego: Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia. València: Diputació de València, 1993. ISBN 84-7795-954-4.