Moisés Simons

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMoisés Simons
MoisesSimons.jpg
Biografia
Naixement (es) Moisés Simón Rodríguez
24 agost 1889
L'Havana
Mort 24 juny 1945 (55 anys)
Madrid
Altres noms Moisés Simons
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor i pianista
Instrument Piano
Obra
Obres destacables El Manisero (1930)

IMDB: nm0800722
Modifica les dades a Wikidata

Moisés Simons (La Havana, 24 d'agost de 1890 - Madrid, 24 de juny de 1945) fou compositor, pianista i musicòleg cubà.

D'extraordinària precocitat musical, als 10 anys fou organista de l'església de Jesús i Maria, i poc temps després, mestre de capella de Nostra Senyora del Pilar i director de diverses companyies líriques infantils que actuaven en alguns teatres de la Havana representant sarsueles amb partitures de Simons. Als quinze anys estudià composició amb el mestre Telleria, i harmonia, contrapunt i instrumentació, amb els professors Carnicer, Palau i Mauri sent director del teatre Martí, la companyia d'Esperanza Iris l'opereta dramàtica Deuda de amor (1912) i altres sarsueles, comèdies líriques i revistes, les quals partitures s'extraviaren per efecte d'un cicló, que arrasà la fàbrica de rotlles musicals de Pasquali, on Simons guardava diversos dels seu inèdits originals.

De la producció teatral d'aquest compositor cal mencionar, a més de l'opereta citada, les sarsueles:

El gènere simfònic també li deu al mestre Simons obres apreciables, però on més es va distingir fou en la interpretació de la música popular, el ritme dels quals l'inspiraren belles cançons, algunes d'elles populars universalment. Cal citar entre aquestes:

  • El Manisero;
  • Palmira;
  • Zaida;
  • La trompetilla;
  • Tumba;
  • Idilio africano;
  • La sabrosona, i infinitat de boleros, danses, pregons, capricis, etc., en els quals va estilitzar les ingènues expressions de l’ànima popular amb un encert insuperable.

També fou un excel·lent pianista, musicòleg i crític, havent sigut director tècnic de la Societat de Concerts Cubans i president de la Societat Musical de la Havana. Viatjà a París, Madrid i altres capitals europees, aconseguint grans triomfs amb les obres, típicament criolles, que oferí a aquells públics. Precisament en un d’aquest viatges troba la mort en la capital d'Espanya el 1945.

Bibliografia[modifica]