Moissanita

De Viquipèdia
Infotaula de mineralMoissanita
Moissanite-USGS-20-1001d-14x-.jpg
Cristall de moissanita
Fórmula químicaSiC
EpònimHenri Moissan Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMeteorit Canyon Diablo, Meteor cràter i voltants, Winslow, Coconino Co., Arizona, Estats Units
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.DA. Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.1.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/B.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.8.1
Propietats
Sistema cristal·lísistema hexagonal Modifica el valor a Wikidata
Grup espacialgrup espacial 186 Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, negre
Duresa9,5
Lluïssorvítria, submetàl·lica
Color de la ratllagris verdós
Propietats òptiquesUniaxial (+)
Índex de refracciónω = 2,616 a 2,757 nε = 2,654 a 2,812
Birefringènciaδ = 0,038
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMoi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La moissanita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor d'H. Moissan (1852-1907) qui després d'anys d'investigació en mètodes d'alta temperatura i forns per a la producció de carburs i diamants sintètics, va descobrir la presència natural en el meteorit Canyon Diable. Moissan va ser el primer a aïllar el fluor elemental i va rebre el Premi Nobel 1906 de Química per això.[1]

Classificació[modifica]

La moissanita es troba classificada en el grup 1.DA. segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; D per a Carburs i nitrurs no metàl·lics i A per a Carburs no metàl·lics). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.8.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a semi-metalls i no metalls; 8 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques[modifica]

La moissanita és un mineral de fórmula química SiC. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9,5.[1]

Formació i jaciments[modifica]

La moissanita, es pot trobar en vidres diminuts en alguns meteorits (originalment formats en pols d'estels) i kimberlites, està present en la naturalesa en forma de carbur de silici, SiC (en forma sintètica de ceràmica d'alt rendiment, més comunament conegut per la marca comercial de l'abrasiu Carborundum. S'ha descrit a Europa, Àsia, Austràlia i a l'Amèrica del Nord.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Moissanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moissanita
  • Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 123-124.
  • Structure Reports (or Strukturbericht) 13 (1950), 166 [crystal structure].
  • Bauer, J. et al. (1963): Natural alpha-silicon carbide. American Mineralogist 48: 620-634.[1]
  • Acta Crystallographica B25 (1969), 477 [Recent/Best,Powder Pat.,Xl. Structure].
  • Hannam, A.L. and P.T.B. Shaffer (1969) Revised X-ray diffraction line intensities for silicon carbide polytypes. Journal of Applied Crystallography, 2, 45–48.
  • Gevorkyan, R.G., G.A. Gurkina, and F.V. Kaminskii (1974): New type of natural moissanite from Armenia. Zap. Vses. Mineral. Obshch., 7, 106–110 (in Russian).
  • American Mineralogist (1976): 61: 1054.
  • Transactions (Doklady) of the USSR Academy of Sciences, Earth Science Sections 262 (1982), 163 [Powder Pat.,Chemistry].
  • Leung, I., W. Guo, I. Friedman, and J. Gleason (1990) Natural occurrence of silicon carbide in a diamondiferous kimberlite from Fuxian. Nature, 346, 352–354.
  • Marshintsev, V.K. (1990) Natural silicon carbide in kimberlitic rocks of Yakutia [Sakha]. Mineral. Zhurnal, 12(3), 17–26 (in Russian).
  • Jambor, J.L., Grew E.S. (1992) New mineral names. American Mineralogist, 77 207-213.
  • Filippidis, A. (1993) New find of moissanite in the Metaxades zeolite-bearing volcaniclastic rocks, Thrace county, Greece. Neues Jahrb. Mineral., Monatsh., 521–527.
  • Mathez, E.A., R.A. Fogel, I.D. Hutcheon, and V.K. Marshintsev (1995) Carbon isotopic composition and origin of SiC from kimberlites of Yakutia [Sakha], Russia. Geochim. Cosmochim. Acta, 59, 781–791.
  • Di Pierro, S., Gnos, E., Grobety, B.H., Armbruster, T., Bernasconi, S.M., Ulmer, P. (2003): Rock-forming moissanite (natural alpha-silicon carbide). American Mineralogist, 88, 1817-1821.
  • Capitani, G.C., Di Pierro, S., Tempesta, G. (2007): The 6H-SiC structure model: further refinement from SCXRD data from a terrestrial moissanite. American Mineralogist, 92, 403-407.
  • Shiryaev, A.A.; Griffin, W.L.; Stoyanov, E. (2011): Moissanite (SiC) from kimberlites: Polytypes, trace elements, inclusions and speculations on origin. Lithos, 122, 152-164.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moissanita