Moixina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMoixina
Galeus melastomus Modifica el valor a Wikidata
Galeus melastomus Sardinia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN161398 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaScyliorhinidae
GènereGaleus
EspècieGaleus melastomus Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Galeus melanostomus (Rafinesque, 1810)
  • Pristiurus melanostomus (Lowe, 1843)
  • Pristiurus melastomus (Rafinesque, 1810)
  • Pristiurus souverbiei (LaFont, 1868)
  • Scyllium artedii (Risso, 1820)
  • Scyllium melanostomum (Bonaparte, 1834)
  • Squalus annulatus (Nilsson, 1832)
  • Squalus delarochianus (Blainville, 1816)
  • Squalus prionurus (Otto, 1821)[1]
Distribució
Galeus melastomus distmap.png
Modifica el valor a Wikidata

La moixina o gata moixa,[2] bocanegra[3] o pristiu[3] (Galeus melastomus) és una espècie de tauró relativament abundant a les costes dels Països Catalans. La seua carn és d'una qualitat molt dolenta.[4] Tanmateix és una espècie amb interès comercial, puix que és emprat fresc, salat i assecat per al consum humà i per a produir cuir. Els exemplars que arriben a les llotges de peix han estat pelats prèviament pels pescadors. Es captura amb arrossegament i palangre de fondària.[5]

Morfologia[modifica]

El mascle madura sexualment entre els 34 i 42 cm i arriba a fer 60 cm de longitud total. La femella madura entre els 39 i 45 cm i assoleix uns 90 cm de longitud màxima. Els exemplars mediterranis rarament depassen els 50 cm. Màxim pes: 1.370 g. Cos allargat i esvelt. Musell llarg, deprimit i més agut que en el gat i el gatvaire. La mucosa bucal és negra i també ho és el peritoneu. Totes les dents tenen cúspides laterals accessòries, sempre relativament més grosses que a les espècies esmentades abans. Les vàlvules nasals són petites i estan amplament separades de la boca. Els ulls són el·líptics i relativament grossos. Hi ha un plec subocular que s'estén sota els 3/4 anteriors de l'ull. Sense membrana nictitant. Té cinc parells de fenedures branquials, el darrer sobre l'aleta pectoral. Les aletes dorsals són petites i subiguals. L'aleta caudal presenta una cresta de denticles dèrmics gruixuts, allargats i punxeguts per tot el marge superior, té el lòbul inferior molt poc marcat i el seu eix pràcticament coincideix amb l'eix general del cos. A més, i immediatament per sota d'aquella cresteta, a cada costat hi ha una estreta línia de pell sense escates. L'aleta anal té la vorera externa pràcticament rectilínia, i és molt allargada. La longitud de la seua base és superior a la distància que hi ha entre les dues dorsals. La coloració del dors i dels costats és marró clara tirant a groguenca, amb taques fosques rodones o rectangulars, que poden fusionar-se. La regió ventral és blanquinosa.[6][7]

Ecologia[modifica]

Viu a tot el Mediterrani (raríssima a l'Adriàtic), i a les costes atlàntiques (des del nord de Noruega -Trondheim- i les Illes Fèroe fins al Senegal).[5] Viu en els fons tous i fangosos entre els 150 i 500 m de profunditat, tot i que ocasionalment se'l troba per sobre dels 55 m i per sota dels 1000 m. Prefereix els fons d'escamarlans i llúceres.[4][8][9] Ingereix principalment invertebrats de fons, com crustacis i cefalòpodes, i també petits peixos mesopelàgics i altres peixos cartilaginosos.[5] És ovípar. A la Mediterrània la fresa es produeix durant tot l'any, encara que amb més freqüència a l'estiu. Es pensa que pon de 2 a 4 ous, però s'han trobat 13 ous al mateix temps en l'oviducte d'una femella. L'ou és protegit per una ooteca còrnia que fa 6 cm de llarg per 3 cm d'ample, de color groguenc, sense llargs filaments i amb dos apèndixs curts a cada angle. Es desconeix la longitud total de les cries al naixement, però els individus nedadors més petits que s'han pogut examinar feien 9 cm.[5] Té hàbits nocturns.[10]

Referències[modifica]

  1. BioLib (anglès)
  2. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara
  4. 4,0 4,1 Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 109.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84-273-6508-7. Pàg. 109.
  7. IGFA 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  8. Jones, E.G., A. Tselepides, P.M. Bagley, M.A. Collins i I.G. Priede 2003. Bathymetric distribution of some benthic and benthopelagic species attracted to baited cameras and traps in the deep eastern Mediterranean. Mar. Ecol. Prog. Ser. 251: 75-80.
  9. Muus, B.J. i J.G. Nielsen 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. asturnatura.com (castellà)

Enllaços externs[modifica]