Bahçesaray (Van)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mokq)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBahçesaray
Van districts.png

Localització
 38° 07′ 28″ N, 42° 48′ 26″ E / 38.124351°N,42.807211°E / 38.124351; 42.807211
ProvínciesProvíncia de Van
Població
Total 14.622 (2018)
• Densitat 34.323.943,66 hab/km²
Geografia
Superfície 426 m2 (0,000426 km2)
Altitud 1.767 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene. Estava situada al sud dels Reshtuniq (el qual forma la part sud del llac Van) i al nord de Kordukq (Gordiene).

Moxoene fou una regió d'Armènia dins l'Imperi Persa que fou cedida a l'Imperi romà el 298 junt amb les regions d'Arzanene, Ingilene, Zabdicene, i (Gordiene), pel rei part Nersès I. Tenia un senyor territorial. Estava al sud del llac Van i al nord de la Gordiene. Els armenis l'anomenaven Mokq. En temps de Shapur II de Pèrsia, vers el 363,[1] va tornar al seu domini i va quedar a la Persarmènia a la partició del 387. A finals del segle iv els perses van enderrocar al senyor Suran, que s'havia revoltat però que més tard va recuperar el poder. La part oriental constituïa la província d'Aliovit. La ciutat principal era Mokq, al nord de la regió i al sud-oest de Malazgird, i els seus districtes eren: Arvenitz Tzor, Ishots Gavar, Miusishair, Ishair, Arkayi Gavar, Mokq, Djermadzorq, Arandznaq, Argastovit.

Fou regida per una família armènia, els Mokqatsi dels que alguns membres del segle v són coneguts: Sura (vers el 390 quan la família fou eliminada temporalment del poder), Atom (vers 415), Artak (vers 445) i Ohan (vers 480). Un Vardik governava vers el 640. A la segona meitat del segle vii estava sota control del governador musulmà d'Armènia, i grups àrabs es van establir a la vora del llac Van, però no a Mokq. Probablement la dinastia es va extingir al segle VII i llavors va passar als Bagràtides (en temps del príncep Ashot I Msaker) però d'aquesta època no se sap gairebé res. Quan l'ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi (851-852) va assolar el Taron i regions adjacents els seus habitants es van refugiar a Mokq, que llavors posseïa Sembat I Ablabas Bagratuni, fidel al Califa, però que fou empresonat el 854. Més tard apareix en mans d'un Sembat Bagratuni, que se suposa era un dels seus fills (i per tant germà del rei Ashot I el gran), i vers el 880 de Mushel Bagratuni, fill d'aquest Sembat, a qui pretenia arrabassar-lo un dels tres prínceps de Vaspurakan, que havia rebut el seu principat "i tot el que pogués obtenir a Mokq".

Després va venir la guerra amb Gurgen de Mardastan, que havia atacat Vaspurakan però es va fer la pau i es va retirar als seus feus, amb residència a la fortalesa de Kanguar, i seguidament es va dedicar a fer la guerra a Mushel que va morir en combat (vers 896), però com que Gurgen va morir poc després de la caiguda d'un cavall (vers 897), Mokq va conservar la dinastia, ja que Mushel fou succeït pel seu fill Grigor.

Durant gairebé tot el segle ix fou territori sotmès als ostikans de Dwin, i des del 885 al rei Ashot I el gran i els seus successors.

No torna a aparèixer fins al 975 quan governava un príncep de nom Zaphranik i filiació desconeguda, que es va oposar sense èxit al domini bizantí. Amb la derrota de Bardas Skleros el 978 la regió va passar a domini bizantí.

Prínceps bagràtides de Mokq[modifica]

  • Sembat Bagratuni v. 854-880
  • Mushel Bagratuni v. 880-896
  • Grigor Bagratuni 896-vers 918.
  • Desconeguts 918-v. 970
  • Zaphranik vers 975

Referències[modifica]

  1. Milman, H.H.. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (en anglès). vol.2. Harper & Brothers, 1845, p. 72. 

Coord.: 38° 8′ N, 42° 54′ E / 38.133°N,42.900°E / 38.133; 42.900